L’exposició “Menús de guerra” al Museu de Gavà

Avui, la cuina catalana és un referent arreu del món. Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Jordi Roca, Carles Gaig, Nando Jubany..., tots plegats són noms que no només formen part de l’elit gastronòmica mundial, sinó que també han esdevingut icones populars de primer ordre. Tot això no és fruit de la casualitat, ni tampoc neix del no-res. Neix d’unes arrels, d’una tradició, d’una cultura i també d’un passat que ha tingut episodis que, no per desconeguts, deixen de tenir una importància cabdal.

L’exposició “Menús de guerra. Cuina d’avantguarda i supervivència” proposa posar el focus en un moment singular, brillant, d’aquesta història. És el moment de la Segona República. Perquè, com en tants d’altres ordres de la societat i la cultura, la primera meitat dels anys trenta a casa nostra va significar, també per a la cuina, un instant de gran creativitat i d’una forta voluntat per oferir una mirada nova i modernitzadora. Una aventura que es va truncar amb la Guerra Civil.

Activitats complementàries

Per tal d’aprofundir en alguns dels aspectes de l’exposició, s’han programat diverses activitats. El mateix dia 30, Sergi Freixes, comissari de l’exposició, ens farà una visita comentada a la mostra. Els dijous 21 i 28 d’abril hi haurà sengles conferències, la primera “Sobreviure a la fam a Gavà” a càrrec de Núria Ruiz, i la segona, “Els inicis de la cuina naturalista i vegetariana. Nicolás Capo i Gavà”, a càrrec de Sergi Freixes i d’Odina Capo, especialista en naturisme i trofisme.

Podeu consultar l’agenda del Museu en aquest enllaç.

L’exposició ha estat coproduïda per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el Grup BBVA i el Museu d’Història de Catalunya i podeu fer una visita virtual en aquest enllaç.

"La fi és el principi", una nova exposició d'arqueologia catalana

El Museu de Gavà mostra més de 300 objectes de 19 museus catalans en una exposició que resumeix 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria.

Aquesta exposició ha estat organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya.

Fins al 5 d'octubre es podrà veure al Museu de Gavà una exposició itinerant que, per primera vegada presenta una síntesi de les pràctiques funeràries a la prehistòria a Catalunya. Aquesta exposició vol ser una via d’aproximació al nostre passat a través de la riquíssima cultura material que ha perviscut de la prehistòria a Catalunya: l’arqueologia de la mort.

Encara que sembli contradictori, el món de la mort ha servit per definir, i encara ara defineix, algunes de les cultures principals de la prehistòria del nostre país i, per tant, és clau per al seu estudi. Les pràctiques funeràries tenen un interès per sí mateixes, però també ens permeten aproximar-nos a la prehistòria. Les pràctiques funeràries són un mirall del món del vius i per tant reflexen temes tan diversos com el canvi cultural, la relació dels nostres avantpassat amb el seu entorn, els contactes i intercanvis, les creences i el món simbòlic dels nostres avantpassats... I a través del passat, el coneixement de la nostra cultura en el present.

L’exposició incorpora informació i objectes de troballes singulars recents, com les restes de la Sagrera a Barcelona, els enterraments de can Sadurní a Begues, les novetats de les necròpolis del Vallès i del Penedès, els sepulcres en mina de Gavà, el sepulcre megalític de Seró a la Noguera, la Cova de Montanisell, i tantes d’altres. De fet, alguns dels materials que es mostren encara estan en estudi.

L’exposició es compon d’un preàmbul i una introducció que dóna pas a vuit àmbits temàtics i alhora cronològics: Primum in humus, Un mort un sepulcre, Imatge dels vius, El problema dels que morien lluny, Sit tibi terra gravis o la intervenció en el paisatge, De sols a acompanyats, L’enterrament de les elits, Denique in cineris.

Al llarg de l’exposició, el visitant trobarà quatre recreacions de diferents tipus d’enterrament característics de la prehistòria, tres d’elles realitzades per l’ il·lustrador Pep Boatella.

La mostra manté un diàleg entre passat i present, i destaca l’epíleg en què, a partir de diversos vídeos de pràctiques funeràries contemporànies a diferents parts del món, es vol fer una reflexió sobre la mort i les pràctiques funeràries com a fet universal.

En l’exposició han col·laborat antropòlegs i arqueòlegs especialistes, i aplega més de 300 peces, de museus d’Arqueoxarxa i d’arreu de Catalunya. Alguns d’aquests objectes són excepcionals i no estan exposats habitualment.

Ressenya sobre el congrés "Callaïs"

El passat mes d’abril es va realitzar a Carnac (Bretanya, França) el congrés internacional Callaïs, dedicat als ornaments corporals fets durant el neolític europeu amb aquesta matèria, actualment més coneguda com a variscita. El congrés va ser organitzat pel Museu de Carnac i les universitats de Rennes 1 i de Nantes, amb la col·laboració de diferents institucions, amb la participació d’investigadors convidats de diferents països i amb l’assistència d’un considerable nombre de públic.

Presència de les Mines Prehistòriques de Gavà

Com no podia ser d’altra forma, les mines de Gavà i Catalunya van estar presents, indirectament, a moltes de les comunicacions, però especialment a la comunicació de Josep Bosch (Museu de Gavà), sobre la mineria i la producció de joies a Gavà; a la de l’equip dirigit per Joan Carles Melgarejo (Universitat de Barcelona), sobre la geologia i mineralogia de Gavà i sobre possibles mètodes d’anàlisi de la variscita; i a la de Miquel Molit i Mònica Oliva (Universitat Autònoma de Barcelona), sobre els ornaments de variscita durant el neolític en la part est de la península Ibèrica.

Primeres conclusions

Van ser moltes les aportacions i les qüestions tractades en relació a les possibles fonts de procedència de la variscita, l’explotació, l’ús i la distribució. A l’espera de la publicació de les actes del congrés, on totes elles seran recollides, en volem fer esment d’algunes. La primera és que les fonts de la variscita usada durant el neolític a Europa occidental es troben totes a la península Ibèrica, tant en la seva part atlàntica (Zamora i Huelva) com en la mediterrània (Catalunya). D’entre elles, les mines de Gavà presenten, ara per ara, les evidències més explícites sobre l’explotació del seu mineral i la producció d’ornaments corporals amb ell. Això fa que la segona qüestió pugui resultar sorprenent. Es tracta dels resultats del treball efectuat per a determinar l’origen de les joies de variscita trobades en jaciments neolítics de l’oest de França, en el que es va incloure l’anàlisi de diferents mostres procedents de Gavà. Segons aquests resultats, la variscita de Gavà no es troba entre la usada en l’àmbit geogràfic de l’estudi, però, en canvi, si s’hi reconeix variscita de les fonts de la part atlàntica de la península Ibèrica. Aquesta constatació, que no per sorprenent deixa de ser interessant i que esperem sigui confirmada amb nous estudis, deixa una distribució principalment mediterrània per a la variscita de Gavà i posa de manifest contactes N-S a l’occident d’Europa, probablement a través d’una navegació atlàntica, en uns moments antics del període neolític.

Per últim, volem esmentar que durant el congrés Callaïs va ser inaugurada al Museu de Carnac una exposició sobre la temàtica tractada, produïda pel mateix museu i amb la que ha col·laborat el Museu de Gavà. Aquesta exposició ha seguit oberta al públic un cop finalitzat el congrés i es podrà visitar fins al proper 2 de novembre.

Delta amb D de dona, un projecte dels museus de la zona delta

L’any passat els museus de la zona del delta del Llobregat amb el suport de la Diputació de Barcelona vam iniciar un projecte de col·laboració amb l’objectiu de donar visibilitat a les dones al llarg de la història.

Enguany els museus de Cornellà, del Prat, Gavà, L’Hospitalet, Sant Boi i Viladecans continuem amb aquest programa de divulgació amb un seguit de propostes ben diverses - exposicions, visites i itineraris -, que abasten temàtiques i èpoques des de la prehistòria i l’època romana, fins a l’actualitat.

El Museu de Gavà participa del projecte amb l’itinerari “Pageses, obreres i burgeses al Gavà dels anys 30”, en què recorrerem espais distintius de la Gavà, coneixerem l’època – des de la proclamació de la República fins al franquisme -, i descobrirem dones singulars que van marcar la vida del nostre poble.

Diumenges 15 i 29 de març, a les 11 h, itinerari "PAGESES, OBRERES I BURGESES AL GAVÀ DELS ANYS 30". Inici al Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14). Inscripcions gratuïtes al 93 263 96 10.

Us convidem a conèixer els nostres museus, la història dels nostres pobles a través dels ulls de les dones i participar d’aquestes activitats que tindran lloc al llarg de tot l’any.

Si voleu estar al dia de l’agenda, podeu seguir-nos al  grup del facebook "Delta amb D de dona".

Treballar per projectes: l'escola San Pedro de Gavà

Els projectes responen a la necessitat de saber i a l’interès per aprendre. No és tan important què s’aprèn com el camí que es fa. Els projectes impliquen una manera de fer que afavoreix la iniciativa i l’autonomia en el treball.

Els projectes són una bona manera de posar l’alumnat en situació d’aprenentatge de tot un procés i una recerca. El procés del projecte també afavoreix la implicació de la família i altres persones externes al grup classe. Un projecte neix dels interrogants que es plantegen els mateixos alumnes i a partir d’aquí es concreta la situació que cal resoldre.

De mica en mica els nens i les nenes van prenent consciència d’aquest procés que els permetrà assolir nous coneixements. És el que en diem “aprendre a aprendre”.

Durant el primer trimestre del curs, els nens i les nenes de 1r i 2n d’EP de l’Escola San Pedro de Gavà han dut a terme el projecte “Coneguem el nostre barri”.

Han visitat molts llocs del barri, han fet moltes preguntes, s’han documentat a casa amb l’ajuda de les famílies i han vingut a conèixer el Parc Arqueològic i el Museu de Gavà, ja que formem part del seu barri.

Estem encantats que ens hagin fet sortir en el seu projecte i que ens hagin representat en ell.

Tant és així que amb el permís de la Cristina i la Laura, professores del San Pedro, us deixem aquestes imatges perquè en pugueu gaudir. Si el voleu veure en directe, el trobareu a l’escola.

Felicitats, nois i noies, per la feina ben feta!

Art rupestre al Museu de Gavà

Si teniu curiositat per l’art de la prehistòria, de ben segur que haureu vist l’escena de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida) coneguda com de la dansa de fertilitat. La riquesa, detall, complexitat i “misteri” de les representacions han convertit el mural del Cogul en un emblema de l’art prehistòric a Catalunya.

Aquesta tardor tindreu l’oportunitat de conèixer aquest conjunt, i l’art rupestre en general, al Museu de Gavà a través de l’exposició “Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul”. A més, programem un ampli ventall d’activitats per a l’ocasió.

La Roca dels Moros

Els diferents estudis que s’hi han fet posen de manifest que les 42 figures pintades i els 260 elements gravats són el resultat d’intervencions successives al llarg de més de 5.000 anys.

Les imatges més antigues corresponen al VIII-V mil·lenni aC, a l’etapa final dels caçadors-recol·lectors, pintures que avui identifiquem com d’estil llevantí. D’altra banda, entre el V-II mil·lenni aC grups del neolític van deixar-hi la seva empremta en un estil esquemàtic. La Roca encara devia tenir un significat especial milers d’anys després quan ibers i romans van gravar-hi inscripcions, en bona part avui il·legibles.

La Roca dels Moros va ser descoberta l’any 1908, l’any 1998 va ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i avui s’integra en la Ruta de l’Art Rupestre del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Activitats al Museu de Gavà

Durant els mesos d’octubre i novembre podreu gaudir d’un ventall divers d’activitats que no només us permetran conèixer millor l’art a la prehistòria, sinó que volem que serveixin per reflexionar més àmpliament sobre el fet artístic.

Diumenge 12 d’octubre i diumenge 2 de novembre, a les 12 h. Gimcana familiar “L’art de la prehistòria”.
Participeu en família en una gimcana al jardí del Museu i descobriu com era la vida a la prehistòria i com es feien les pintures rupestres.
Places limitades. Inscripció gratuïta al Museu de Gavà o al telèfon 93 263 96 10. A partir de 6 anys. Cal portar calçat i roba que es pugui embrutar.


Dijous 23 d’octubre, a les 19.30 h. Conferència “La Roca dels Moros del Cogul, un segle després del seu descobriment”, a càrrec de Ramon Viñas, investigador de l'IPHES i director del CIAR.


Dissabte 25 d’octubre, d’11 a 14 i de 17 a 20 h. Diumenge 26 d’octubre, d’11 a 14 h. Mostra “Grafits | Prehistòric | Contemporani”. A càrrec d’AARON i D. PEDROSA i Artistes Plàstics de Gavà.
El Museu de Gavà i Artistes Plàstics de Gavà us conviden a presenciar la realització de grafits a càrrec d’AARON i D. PEDROSA. Aquesta acció pretén establir un diàleg entre l’art del passat i l’actualitat. L’obra resultant s’incorporarà a l’exposició “Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul”. Accés lliure.

Dijous 13 de novembre, a les 19.30 h. Conferència “De la inscripció al territori a l’especulació en l’imaginari”. Un traçat de ponts entre l’art rupestre i l’art contemporani, a càrrec d’Alex Brahim, comissari independent i director de projectes culturals.

Peces neolítiques del Museu de Gavà a l’exposició “I+D. Ibers + Desenvolupament”

Què fan peces del neolític en una exposició sobre la cultura ibèrica? Veniu aquests dies al Museu de Gavà i ho descobrireu a l’exposició “I+D. Ibers + Desenvolupament”. Tota una sorpresa!

L’exposició posa en relleu els avenços que van tenir lloc fa més de 2.000 anys amb la cultura ibèrica, abans de l’ocupació d’Hispània pels romans: el molí rotatori, el torn, la metal·lúrgia del ferro, l’escriptura o la moneda. Alguns van sorgir per primera vegada a la península i altres van ser incorporacions d’altres cultures, però en tots els casos encara perviuen entre nosaltres.

Pot ser que aquests avenços donin resposta a noves necessitats o que representin una evolució i una millora tecnològica a l’utillatge o a activitats ja existents. Això va succeir amb el pic de ferro, que va substituir un estri anterior de pedra. En aquest cas, les eines ibèriques representaran un salt tecnològic, no tant per l’aspecte formal com per l’ús del ferro com a matèria primera. O el molí giratori de cereals, que, tot i seguir sent de pedra com el seu precursor barquiforme, també d’origen neolític, incorpora un giny mecànic que en millora l’eficiència.

Visiteu “I+D. Ibers + Desenvolupament”. Descobrireu una cultura sorprenent, la ibèrica, i coneixereu les arrels de molts dels nostres objectes més quotidians. 

“I+D. Ibers + Desenvolupament” és una exposició del Museu i poblat ibèric de ca n'Olivé de Cerdanyola del Vallès, del Museu de Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i de la Diputació de Barcelona, que ha comptat amb el suport d'Arqueoxarxa.

Roma, sexe i llibres

Fins a l’1 de desembre es podrà visitar al Museu de Gavà l’exposició "El Sexe a l’època romana", realitzada pel Museu de Badalona i produïda per Arqueoxarxa. L’exposició, que s’adreça al públic adult, ens desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans: la consideració de la institució del matrimoni, les pràctiques sexuals, el paper de la dona, les tècniques de seducció... i, evidentment, la sexualitat dels déus.

D’entre tots els testimonis que ens permeten conèixer la vida quotidiana a l’antiga Roma, l’exposició en destaca dos tipus.

D’una banda, les obres artístiques i els objectes de la vida diària que es conserven als museus d’arqueologia de Catalunya i dels quals l’exposició en mostra una àmplia selecció: la Venus de Badalona o les llànties i vasos ceràmics amb escenes eròtiques conservats al Museu d’Empúries o al Museu Nacional Arqueològic de Catalunya.

D’altra banda, l’exposició també destaca els textos llatins més suggeridors, com els d’Ovidi, Suetoni o Sèneca, que aporten una completa i explícita informació sobre el tema.

D’entre tots, us en recomanem dos que trobareu a les biblioteques i que són de fàcil lectura i que han estat objecte del Club de Lectura dels dissabtes de la Biblioteca Josep Soler Vidal. El primer és el Satiricó, de Petroni, que narra les aventures de tres joves — Encolpi, el seu amic Ascilt i el seu jove amant Gitó—, i ens fa un retrat de la societat romana del segle I dC, mentre segueix les seves peripècies, com al conegut banquet de Trimalció.

La segona obra són els Epigrames, de Marcial. Aquest poeta nascut a Bilbilis el s. I dC va recollir en breus composicions poètiques reflexions més o menys humorístiques i satíriques sobre les temàtiques més diverses. N’hi ha nombroses sobre la sexualitat, l’adulteri, l’homosexualitat... en què es retraten sense embuts les ironies de la condició humana en l’època antiga... i en l’actual.

Que gaudiu de l’exposició i de la lectura dels clàssics!

L'obsidiana prehistòrica, protagonista de les JEP a Gavà

Aquest mes de setembre Gavà s’afegeix a la festa del patrimoni europeu amb un programa d’activitats centrat en l’arqueologia i la prehistòria. Les troballes singulars d’obsidianes de fa més de 5.000 anys en jaciments catalans tenen un especial protagonisme.

Una exposició única

Des del 16 de setembre i fins al 10 de novembre el Museu de Gavà exposa una petita mostra que recull les úniques sis peces d’obsidiana d’època neolítica que es conserven a Catalunya. Aquestes peces, tot i la simplicitat aparent, tenen unes aptituds especials com a eines de tall i ens permeten entreveure un episodi fascinant de la història dels nostres avantpassats: com van arribar des de Sardenya fins a Catalunya? Quina utilitat van tenir i per què les localitzem totes entre les ofrenes fetes a morts? Tenien potser també un significat simbòlic? Els estudis duts a terme per un equip interdisciplinari d’investigadors ens han permès conèixer millor aquest singular conjunt d’objectes, però sobretot seguir avançant en la comprensió de les comunitats neolítiques a la Mediterrània occidental. La mostra ha estat organitzada pel Museu de Gavà, el Museu d’Història de Sabadell, el CSIC–IMF, i el Vinseum i s’emmarca en el programa d’exposicions itinerants “Coincidències insòlites” que promou la Diputació de Barcelona.

Activitats per a tothom

Diumenge 29 de setembre tindran lloc les activitats centrals de les Jornades.

Tothom que ho desitgi podrà visitar el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà en la jornada de portes obertes que es farà de 10 a 14.30 h.

Així mateix, al Museu de Gavà, a les 11 h, s’oferirà una xerrada–taller a càrrec de Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà, i de Juan Gibaja, investigador del CSIC–Institució Milà i Fontanals, en què grans i petits podran conèixer de primera mà com s’estudien aquestes singulars peces d’obsidiana, com se’n pot conèixer l’origen, on han estat trobades, com es pot identificar si han estat utilitzades, com podem esbrinar l’ús que se’n feia... L’activitat és gratuïta i està recomanada a partir de 10 anys. Cal fer la inscripció al telèfon del Museu 93 263 96 10.

Un poblat neolític click a Gavà

El passat diumenge al matí, el Parc Arqueològic es va convertir en un singularíssim espai de creació i joc.

Grans i petits ens ho vam passar d’allò més bé durant el matí construint un diorama que recreava la vida quotidiana de la comunitat minera del neolític a Gavà. Gràcies a la versatilitat d’aquestes petites figures de set centímetres, es van crear personatges neolítics de tots tipus: nens i nenes, homes i dones que practicaven la cacera, l’agricultura, la pesca i, com no podia ser d’una altra manera, la mineria. Cadascun d’ells amb els seus vestits, ornaments i eines recreades amb tota fidelitat i creativitat. No van faltar tampoc tots els detalls del paisatge del neolític: les mines, el bosc, la platja... fent un increïble mosaic d’escenes i entorns. Com us podeu imaginar, no ens vam oblidar de la Venus ni dels avantpassats enterrats en les mines abandonades!

Una vegada més, el Parc Arqueològic va esdevenir un espai de trobada, treball i joc per a les famílies, en què participava tothom, tan els grans com els petits, cadascú fent volar la seva imaginació, i posant a prova la seva creativitat.

Us recordem que encara queden places per al concurs de diorames de diumenge 11 de novembre i que, fins el 23, podeu venir a visitar la maqueta al Parc Arqueològic i l’exposició Playstòries d’Arqueoxarxa al Museu de Gavà. No us ho perdeu!

I després dels àpats nadalencs... els menjars romans

Després dels àpats nadalencs, i amb les panxes més plenes que mai, tornem a iniciar el curs escolar i la nostra proposta també parla de menjars; de menjars històrics.

En aquest inici del segon trimestre voldríem convidar-vos a conèixer l’exposició “Alimentum. Menjar i beure en època romana”, que es va inaugurar el 13 de desembre al Museu de Gavà.

Si visiteu el Parc Arqueològic abans del 26 de febrer, coneixereu què i com menjaven els neolítics, veureu que el bosc era el gran mercat de la prehistòria i que la platja i el riu abastien d’aliments els nostres avantpassats. Si després aneu al Museu, podreu conèixer també els costums dels romans a taula i podreu saber quins eren els sabors de l’antiga Roma.

Si veniu amb l’escola, podeu aprofitar i fer una visita dinamitzada a l’exposició.

Aconseguirem, tal com si anéssim a comprar, productes i condiments

per conèixer algunes receptes de fa 2.000 anys. Compararem què i com es cuinava abans, i atents!: les receptes les podreu fer a casa!

Autèntiques receptes d’Apici, el Ferran Adrià de l’època.

Si veniu, veureu i entendreu d’on ve la nostra cultura, tot allò que sabem ara gràcies als nostres avantpassats, la dieta mediterrània tan preuada actualment.

L’expressió catalana “fer un gran tiberi”, un gran àpat, ve dels romans: Tiberi va ser un emperador romà. Sabíeu que els romans menjaven ratolins? Aquestes i altres anècdotes us sorpendran al llarg de la visita.

Tot plegat ens ajudarà a fer un bon profit romà: Prosit!

Els aliments romans us esperen!

Si voleu més informació d’aquesta i de les altres activitats relacionades amb l’exposició, només cal que consulteu a www.patrimonigava.cat