L’exposició “Menús de guerra” al Museu de Gavà

Avui, la cuina catalana és un referent arreu del món. Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Jordi Roca, Carles Gaig, Nando Jubany..., tots plegats són noms que no només formen part de l’elit gastronòmica mundial, sinó que també han esdevingut icones populars de primer ordre. Tot això no és fruit de la casualitat, ni tampoc neix del no-res. Neix d’unes arrels, d’una tradició, d’una cultura i també d’un passat que ha tingut episodis que, no per desconeguts, deixen de tenir una importància cabdal.

L’exposició “Menús de guerra. Cuina d’avantguarda i supervivència” proposa posar el focus en un moment singular, brillant, d’aquesta història. És el moment de la Segona República. Perquè, com en tants d’altres ordres de la societat i la cultura, la primera meitat dels anys trenta a casa nostra va significar, també per a la cuina, un instant de gran creativitat i d’una forta voluntat per oferir una mirada nova i modernitzadora. Una aventura que es va truncar amb la Guerra Civil.

Activitats complementàries

Per tal d’aprofundir en alguns dels aspectes de l’exposició, s’han programat diverses activitats. El mateix dia 30, Sergi Freixes, comissari de l’exposició, ens farà una visita comentada a la mostra. Els dijous 21 i 28 d’abril hi haurà sengles conferències, la primera “Sobreviure a la fam a Gavà” a càrrec de Núria Ruiz, i la segona, “Els inicis de la cuina naturalista i vegetariana. Nicolás Capo i Gavà”, a càrrec de Sergi Freixes i d’Odina Capo, especialista en naturisme i trofisme.

Podeu consultar l’agenda del Museu en aquest enllaç.

L’exposició ha estat coproduïda per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el Grup BBVA i el Museu d’Història de Catalunya i podeu fer una visita virtual en aquest enllaç.

Tecnologia 3D per a la documentació i difusió de fons. Un projecte d’Arqueoxarxa

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona impulsa un projecte que vol documentar i apropar les peces més singulars del patrimoni arqueològic de Catalunya a través de la tecnologia 3D.

Actualment s’està duent a terme la primera fase d’aquest projecte que implica deu museus de la xarxa de museus i jaciments arqueològics de Catalunya, l’Arqueoxarxa, entre ells el de Gavà.

Feta la tria i recollida la informació més significativa d’una selecció de peces dels diferents museus, l’arqueòleg Raúl Balsera està realitzant la fotogrametria, una tècnica d'última generació i baix cost amb uns resultats idèntics als que s'aconsegueixen utilitzant un escàner laser, però amb un acabat foto-realista de qualitat superior. Es tracta d'una tècnica que utilitza la càmera digital com un veritable escàner on la seqüència d'imatges obtingudes és processada posteriorment amb un programari especialitzat que és capaç de llegir les mesures i distàncies que amaguen els píxels de les imatges i recompon la geometria de la peça reproduint-la amb fidelitat en el medi virtual.

En aquesta fase s’han seleccionat cinc peces del fons del Museu de Gavà, totes elles procedents del jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà. A banda de la Venus de Gavà, es faran models 3D de peces especialment singulars, com eines de mineria i joieria i un collaret de variscita i un vas de boca quadrada procedent de l’enterrament de la mina 83.

En breu, aquestes peces seran consultables a través de la xarxa i esdevindran una oportunitat perquè tothom arreu del món pugui conèixer millor el nostre patrimoni arqueològic, alhora que seran recursos d’estudi per als arqueòlegs i especialistes.

Nova campanya de documentació del fons del Museu de Gavà

Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2015, al Museu de Gavà s’ha efectuat una nova campanya de documentació del fons, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Els treballs han estat encarregats als arqueòlegs Pere Lluís Artigues, Conxita Ferrer i Daniel Alcubierre de l’empresa CODEX SCCL.

S’han documentat monedes d’èpoques ibèrica, romana, medieval i, sobretot, moderna, procedents d’excavacions al castell de Castelldefels, aquestes últimes encunyades sota els regnats de Felip IV, Lluís XIV, l’Arxiduc Carles d’Àustria i Felip V. També s’han documentat materials obtinguts amb excavacions efectuades al peu del poblat ibèric del Calamot de Gavà, entre els que destaquen un Kalathos de ceràmica pintada dels s. III-II aC, conservat pràcticament sencer, i ceràmiques d’importació itàlica de vernís negre de la mateixa època. Finalment, s’han documentat materials procedents de diferents campanyes d’excavacions efectuades als voltants de la rectoria de la parròquia de Sant Pere de Gavà (1989-1990, 1996-1997 i 2003), amb les que van ser descoberts materials romans, medievals i moderns. Entre els primers sobresurten fragments de marbre, alguns motllurats i un amb lletres gravades, i tesseles de mosaic de pedra i pasta vítrea de colors variats, que són materials constructius d’antigues edificacions de la zona residencial de la vil·la romana de Sant Pere de Gavà. També d’època romana són ceràmiques de taula importades i una moneda baix imperial. Entre els materials d’època medieval hi ha ceràmiques amb verd i manganès, valencianes en blau i també valencianes de reflex metàl·lic de l’anomenat “estilo malagueño”, totes elles del s. XIV, així com una moneda de plata. Per últim, a època moderna, s. XVII i XVIII, corresponen ceràmiques catalanes, entre elles una mesura de líquids amb l’escut de Barcelona gravat, com a garantia de la mesura, i una frontissa d’os segurament corresponent a la porta d’un armari.

Amb aquests treballs s’han realitzat fitxes de jaciment i campanya, i fitxes de materials especialment remarcables des del punt de vista científic o museístic, s’han fotografia tots ells i, per últim, s’ha informatitzat les fitxes efectuades. Gràcies a la documentació del fons del Museu coneixem millor la seva composició i disposem d’una eina de gestió bàsica per la seva conservació i explotació.

"La fi és el principi", una nova exposició d'arqueologia catalana

El Museu de Gavà mostra més de 300 objectes de 19 museus catalans en una exposició que resumeix 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria.

Aquesta exposició ha estat organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya.

Fins al 5 d'octubre es podrà veure al Museu de Gavà una exposició itinerant que, per primera vegada presenta una síntesi de les pràctiques funeràries a la prehistòria a Catalunya. Aquesta exposició vol ser una via d’aproximació al nostre passat a través de la riquíssima cultura material que ha perviscut de la prehistòria a Catalunya: l’arqueologia de la mort.

Encara que sembli contradictori, el món de la mort ha servit per definir, i encara ara defineix, algunes de les cultures principals de la prehistòria del nostre país i, per tant, és clau per al seu estudi. Les pràctiques funeràries tenen un interès per sí mateixes, però també ens permeten aproximar-nos a la prehistòria. Les pràctiques funeràries són un mirall del món del vius i per tant reflexen temes tan diversos com el canvi cultural, la relació dels nostres avantpassat amb el seu entorn, els contactes i intercanvis, les creences i el món simbòlic dels nostres avantpassats... I a través del passat, el coneixement de la nostra cultura en el present.

L’exposició incorpora informació i objectes de troballes singulars recents, com les restes de la Sagrera a Barcelona, els enterraments de can Sadurní a Begues, les novetats de les necròpolis del Vallès i del Penedès, els sepulcres en mina de Gavà, el sepulcre megalític de Seró a la Noguera, la Cova de Montanisell, i tantes d’altres. De fet, alguns dels materials que es mostren encara estan en estudi.

L’exposició es compon d’un preàmbul i una introducció que dóna pas a vuit àmbits temàtics i alhora cronològics: Primum in humus, Un mort un sepulcre, Imatge dels vius, El problema dels que morien lluny, Sit tibi terra gravis o la intervenció en el paisatge, De sols a acompanyats, L’enterrament de les elits, Denique in cineris.

Al llarg de l’exposició, el visitant trobarà quatre recreacions de diferents tipus d’enterrament característics de la prehistòria, tres d’elles realitzades per l’ il·lustrador Pep Boatella.

La mostra manté un diàleg entre passat i present, i destaca l’epíleg en què, a partir de diversos vídeos de pràctiques funeràries contemporànies a diferents parts del món, es vol fer una reflexió sobre la mort i les pràctiques funeràries com a fet universal.

En l’exposició han col·laborat antropòlegs i arqueòlegs especialistes, i aplega més de 300 peces, de museus d’Arqueoxarxa i d’arreu de Catalunya. Alguns d’aquests objectes són excepcionals i no estan exposats habitualment.

Preparant l’estiu! L’aventura del patrimoni

L’estiu és temps de descans, d’aventures i de lleure, de banyadors, pantalons curts i samarretes. I és que, després d’un curs intens i de treball ben fet, hem de cercar la manera d’omplir les hores dels llargs dies d’estiu de la manera més fresca i relaxada.

El Parc Arqueològic i el Museu de Gavà pensem en vosaltres una vegada més i ja tenim les propostes per a l’estiu 2015. L’arqueologia, la prehistòria o l’edat mitjana també poden formar part de l’aventura de l’estiu!

Us presentem 3 fórmules possibles per participar en les nostres activitats:

Per als nois i noies de Gavà tenim l’Arqueosport, un casal en què combinem les activitats esportives i culturals. De 4 a 12 anys, i durant la setmana del 22 al 26 de juny, nens i nenes ompliran el matí d’esport i la tarda d’activitats al Parc Arqueològic.

Del 6 al 17 de juliol, de 10 a 13 h, també podeu participar al casal “Bandolers a les mines de Gavà”. Us esperen un munt d’activitats en què els infants són els protagonistes de l’aventura de la història.

I durant tot l’estiu, els grups d’arreu podeu venir a visitar el Parc Arqueològic. Reserveu visites des d’1 h fins a tot el matí; amb els més menuts i amb els més grans; fent visites, tallers o activitats.

El Servei Pedagògic atendrà les vostres consultes i us ajudarà a trobar la millor opció.
Ens trobareu al 93 263 96 50.

Delta amb D de dona, un projecte dels museus de la zona delta

L’any passat els museus de la zona del delta del Llobregat amb el suport de la Diputació de Barcelona vam iniciar un projecte de col·laboració amb l’objectiu de donar visibilitat a les dones al llarg de la història.

Enguany els museus de Cornellà, del Prat, Gavà, L’Hospitalet, Sant Boi i Viladecans continuem amb aquest programa de divulgació amb un seguit de propostes ben diverses - exposicions, visites i itineraris -, que abasten temàtiques i èpoques des de la prehistòria i l’època romana, fins a l’actualitat.

El Museu de Gavà participa del projecte amb l’itinerari “Pageses, obreres i burgeses al Gavà dels anys 30”, en què recorrerem espais distintius de la Gavà, coneixerem l’època – des de la proclamació de la República fins al franquisme -, i descobrirem dones singulars que van marcar la vida del nostre poble.

Diumenges 15 i 29 de març, a les 11 h, itinerari "PAGESES, OBRERES I BURGESES AL GAVÀ DELS ANYS 30". Inici al Museu de Gavà (plaça de Dolors Clua, 13-14). Inscripcions gratuïtes al 93 263 96 10.

Us convidem a conèixer els nostres museus, la història dels nostres pobles a través dels ulls de les dones i participar d’aquestes activitats que tindran lloc al llarg de tot l’any.

Si voleu estar al dia de l’agenda, podeu seguir-nos al  grup del facebook "Delta amb D de dona".

Treballar per projectes: l'escola San Pedro de Gavà

Els projectes responen a la necessitat de saber i a l’interès per aprendre. No és tan important què s’aprèn com el camí que es fa. Els projectes impliquen una manera de fer que afavoreix la iniciativa i l’autonomia en el treball.

Els projectes són una bona manera de posar l’alumnat en situació d’aprenentatge de tot un procés i una recerca. El procés del projecte també afavoreix la implicació de la família i altres persones externes al grup classe. Un projecte neix dels interrogants que es plantegen els mateixos alumnes i a partir d’aquí es concreta la situació que cal resoldre.

De mica en mica els nens i les nenes van prenent consciència d’aquest procés que els permetrà assolir nous coneixements. És el que en diem “aprendre a aprendre”.

Durant el primer trimestre del curs, els nens i les nenes de 1r i 2n d’EP de l’Escola San Pedro de Gavà han dut a terme el projecte “Coneguem el nostre barri”.

Han visitat molts llocs del barri, han fet moltes preguntes, s’han documentat a casa amb l’ajuda de les famílies i han vingut a conèixer el Parc Arqueològic i el Museu de Gavà, ja que formem part del seu barri.

Estem encantats que ens hagin fet sortir en el seu projecte i que ens hagin representat en ell.

Tant és així que amb el permís de la Cristina i la Laura, professores del San Pedro, us deixem aquestes imatges perquè en pugueu gaudir. Si el voleu veure en directe, el trobareu a l’escola.

Felicitats, nois i noies, per la feina ben feta!

Gavà present al congrés "Le Chasséen, des Chasséens" per debatre el neolític mitjà de l’occident europeu

Entre el 18 i el 21 de novembre va tenir lloc a París el congrés internacional Le Chasséen, des Chasséens. Retour sur une culture nationale et ses parallèles: Sepulcres de fossa, Cortaillod, Lagozza amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta cultura que defineix el neolític francès, entre 4.500 i 3.500 aC, i els vincles amb altres cultures contemporànies europees veïnes, com la de Cortillod a Suïssa, Lagozza al nord d’Itàlia i la dels sepulcres de fossa a Catalunya.

El conservador del Museu de Gavà, Dr. Josep Bosch, investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà (2014-2017)”, va participar en la redacció de dues de les comunicacions presentades.

Amb el títol “Le Chasséen et les «Sepulcres de fossa» de la Catalogne: des relations complexes entre cultures archéologiques voisines?”, l’equip format per Miquel Molist, Patricia Ríos, Anna Gómez, Josep Bosch i Ferran Borrell va analitzar la relació entre les dues cultures i l’arribada d’influències del nord dels Pirineus. Així mateix va servir per fer una sèrie de consideracions generals sobre la cultura dels sepulcres de fossa que, segons els autors, té uns orígens locals que es remunten al neolític antic; que va tenir una personalitat pròpia, tot i estar estretament relacionada amb el Chasséen, i en la formació i desenvolupament de la qual els intercanvis en general i l’explotació de la variscita de Gavà en particular van tenir un pes molt important.

La segona comunicació de l’equip format per Xavier Terradas, Juan F. Gibaja, Ferran Borrell, Josep Bosch, Carlo Lugliè i Antoni Palomo va ser “Des réseaux d’échanges entre les vallées du Rhône et de l’Èbre: un point de vue du nord-est de la Péninsule ibérique” i es va centrar en els intercanvis amb els quals les Mines Prehistòriques i el Museu de Gavà estan estretament lligats i als quals en els darrers anys, en col·laboració amb altres institucions, han dedicat bona part dels seus esforços (congrés Xarxes al neolític, estudi de les obsidianes catalanes...). La comunicació va constatar la forta arribada a Catalunya de primeres matèries foranes a finals del V mil·lenni aC provinents del nord dels Pirineus (sílex, obsidiana, jade...), així com la variscita de les mines de Gavà es va difondre en sentit contrari, i com en aquells moments el sector mediterrani entre l’Ebre i el Roine devia estar solcat i unit per llargues i extenses xarxes d’intercanvi.

Art rupestre al Museu de Gavà

Si teniu curiositat per l’art de la prehistòria, de ben segur que haureu vist l’escena de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida) coneguda com de la dansa de fertilitat. La riquesa, detall, complexitat i “misteri” de les representacions han convertit el mural del Cogul en un emblema de l’art prehistòric a Catalunya.

Aquesta tardor tindreu l’oportunitat de conèixer aquest conjunt, i l’art rupestre en general, al Museu de Gavà a través de l’exposició “Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul”. A més, programem un ampli ventall d’activitats per a l’ocasió.

La Roca dels Moros

Els diferents estudis que s’hi han fet posen de manifest que les 42 figures pintades i els 260 elements gravats són el resultat d’intervencions successives al llarg de més de 5.000 anys.

Les imatges més antigues corresponen al VIII-V mil·lenni aC, a l’etapa final dels caçadors-recol·lectors, pintures que avui identifiquem com d’estil llevantí. D’altra banda, entre el V-II mil·lenni aC grups del neolític van deixar-hi la seva empremta en un estil esquemàtic. La Roca encara devia tenir un significat especial milers d’anys després quan ibers i romans van gravar-hi inscripcions, en bona part avui il·legibles.

La Roca dels Moros va ser descoberta l’any 1908, l’any 1998 va ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i avui s’integra en la Ruta de l’Art Rupestre del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Activitats al Museu de Gavà

Durant els mesos d’octubre i novembre podreu gaudir d’un ventall divers d’activitats que no només us permetran conèixer millor l’art a la prehistòria, sinó que volem que serveixin per reflexionar més àmpliament sobre el fet artístic.

Diumenge 12 d’octubre i diumenge 2 de novembre, a les 12 h. Gimcana familiar “L’art de la prehistòria”.
Participeu en família en una gimcana al jardí del Museu i descobriu com era la vida a la prehistòria i com es feien les pintures rupestres.
Places limitades. Inscripció gratuïta al Museu de Gavà o al telèfon 93 263 96 10. A partir de 6 anys. Cal portar calçat i roba que es pugui embrutar.


Dijous 23 d’octubre, a les 19.30 h. Conferència “La Roca dels Moros del Cogul, un segle després del seu descobriment”, a càrrec de Ramon Viñas, investigador de l'IPHES i director del CIAR.


Dissabte 25 d’octubre, d’11 a 14 i de 17 a 20 h. Diumenge 26 d’octubre, d’11 a 14 h. Mostra “Grafits | Prehistòric | Contemporani”. A càrrec d’AARON i D. PEDROSA i Artistes Plàstics de Gavà.
El Museu de Gavà i Artistes Plàstics de Gavà us conviden a presenciar la realització de grafits a càrrec d’AARON i D. PEDROSA. Aquesta acció pretén establir un diàleg entre l’art del passat i l’actualitat. L’obra resultant s’incorporarà a l’exposició “Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul”. Accés lliure.

Dijous 13 de novembre, a les 19.30 h. Conferència “De la inscripció al territori a l’especulació en l’imaginari”. Un traçat de ponts entre l’art rupestre i l’art contemporani, a càrrec d’Alex Brahim, comissari independent i director de projectes culturals.

El curs 2014-2015 ja és aquí!

Un any més, el Museu de Gavà i el Parc Aqueològic Mines de Gavà us presenten l'oferta pedagògica per al nou curs.

A través del nostre patrimoni, us oferim un ventall d'activitats per complementar i enriquir l'experiència de l'aprenentatge. A partir del jaciment de les Mines Prehistòriques, els espais naturals de les reserves del Delta del Llobregat, el refugi antiaeri de la Rambla de Gavà, l'entorn del massís del Garraf i el castell d'Eramprunyà podreu gaudir d'una lliçó pràctica i enriquidora de ciències naturals o història. Hi trobareu itineraris, visites, tallers o propostes de treball de síntesi adaptats a les necessitats de cada grup i nivell.

Us convidem a participar-hi i compartir amb nosaltres de l'aprenentatge a través de l'experiència.

En aquest enllaç trobareu la guia d'activitats del Parc Arqueològic!
En aquest enllaç trobareu la guia d'activitats del Museu de Gavà!

Bon curs 2014-2015!

Actuacions de millora energètica al Parc Arqueològic

Aquest mes de juliol s’estan fent actuacions de millora d’eficiència energètica i de reducció del consum elèctric al Parc Arqueològic Mines de Gavà. Aquestes tasques s’inclouen en un projecte de l’Ajuntament de Gavà que s’implementa en vint equipaments municipals i que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Les millores consisteixen en la substitució de les làmpades existents per altres de led o de baix consum, cosa que redueix la despesa energètica i afavoreix les condicions de conservació i de manteniment. També s’han instal·lat detectors de presència i de lluminositat en passadissos i zones de servei, i una bateria de condensadors per compensar l’energia reactiva.

Aquestes actuacions s’afegeixen a les que ja es van fer al Museu de Gavà i comportaran una millora tant de l’estalvi energètic com de les condicions de conservació preventiva dels fons exposats.

Els sons de la prehistòria, un nou projecte de recerca

Corns marins trobats a les Mines Prehistòriques de Gavà i que se suposa que es feien servir com instruments han tornat a sonar, 6.000 anys després. Ha estat en el marc de l’estudi que han iniciat arqueòlegs de la UB, del Museu de Gavà i del Vinseum, i músics i musicòlegs del Museu de la Música i de l'ESMUC. Aquí teniu les primeres notes!

"El primer heroi" es presenta a Gavà

El proper dimarts 8 d'abril a les 19 h, Martí Gironell presentarà al Museu de Gavà "El primer heroi", el seu darrer llibre.
Ambientat fa uns 5.000 anys enrere, en el neolític, el seu protagonista Ynatsé, el seu clan i molts altres personatges, viuen les més sorprenents aventures. D'un espai que podria ser el jaciment de la Draga a Banyoles, passant per les Mines Prehistòriques de Gavà i l'intercanvi de la variscita, fins al Proper Orient, el llibre recorre paisatges i aconteixements històrics que novel·len la nostra prehistòria.
Us hi esperem!

Peces neolítiques del Museu de Gavà a l’exposició “I+D. Ibers + Desenvolupament”

Què fan peces del neolític en una exposició sobre la cultura ibèrica? Veniu aquests dies al Museu de Gavà i ho descobrireu a l’exposició “I+D. Ibers + Desenvolupament”. Tota una sorpresa!

L’exposició posa en relleu els avenços que van tenir lloc fa més de 2.000 anys amb la cultura ibèrica, abans de l’ocupació d’Hispània pels romans: el molí rotatori, el torn, la metal·lúrgia del ferro, l’escriptura o la moneda. Alguns van sorgir per primera vegada a la península i altres van ser incorporacions d’altres cultures, però en tots els casos encara perviuen entre nosaltres.

Pot ser que aquests avenços donin resposta a noves necessitats o que representin una evolució i una millora tecnològica a l’utillatge o a activitats ja existents. Això va succeir amb el pic de ferro, que va substituir un estri anterior de pedra. En aquest cas, les eines ibèriques representaran un salt tecnològic, no tant per l’aspecte formal com per l’ús del ferro com a matèria primera. O el molí giratori de cereals, que, tot i seguir sent de pedra com el seu precursor barquiforme, també d’origen neolític, incorpora un giny mecànic que en millora l’eficiència.

Visiteu “I+D. Ibers + Desenvolupament”. Descobrireu una cultura sorprenent, la ibèrica, i coneixereu les arrels de molts dels nostres objectes més quotidians. 

“I+D. Ibers + Desenvolupament” és una exposició del Museu i poblat ibèric de ca n'Olivé de Cerdanyola del Vallès, del Museu de Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i de la Diputació de Barcelona, que ha comptat amb el suport d'Arqueoxarxa.

Treballant portes endins

Com tots sabeu, bona part de la tasca en un museu es fa de portes endins. Inventari, catalogació, documentació, restauració, recerca... són feines que no es veuen, però que són imprescindibles perquè el patrimoni sigui preservat, exposat al públic i accessible també per als estudis.

Gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, actualment el Museu de Gavà està documentant un conjunt de monedes procedents d’excavacions del castell de Castelldefels, la Torre del Baró de Viladecans i el Molí de can Batlle de Vallirana. Es tracta d’un ric conjunt amb monedes de diferents èpoques, que van des de la meitat del segle XIII fins al darrer terç del XIX, emeses per diferents autoritats entre les que es poden distingir Jaume I, Jaume II, Pere III, Carles I, Felip IV, l’Arxiduc Carles o Alfons XII, entre d’altres, a més del rei francès Lluís XIV o del govern espanyol provisional del 1870. Les seves seques són variades: Barcelona, València, Aragó, Montpeller, també entre d’altres. I el mateix succeeix amb els seus valors: ardit, quart, diner, maravedís, ...Els treballs de documentació els està portant a terme l’arqueòleg Josep Francesc Roig de l’empresa CODEX.

En paral·lel, i també gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, Mireia Marquès està realitzant dues tasques diferents. 

D’una banda, la restauració de les monedes d’aquest conjunt amb un estat de conservació més deficient. I prèviament, ha restaurat un vas neolític de ceràmica decorat amb relleus, procedent de les Mines Prehistòriques de Gavà i que correspon igualment al fons del museu. Actualment ja el podeu tornar a veure a l'exposició permanent a la Torre Lluch.

Roma, sexe i llibres

Fins a l’1 de desembre es podrà visitar al Museu de Gavà l’exposició "El Sexe a l’època romana", realitzada pel Museu de Badalona i produïda per Arqueoxarxa. L’exposició, que s’adreça al públic adult, ens desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans: la consideració de la institució del matrimoni, les pràctiques sexuals, el paper de la dona, les tècniques de seducció... i, evidentment, la sexualitat dels déus.

D’entre tots els testimonis que ens permeten conèixer la vida quotidiana a l’antiga Roma, l’exposició en destaca dos tipus.

D’una banda, les obres artístiques i els objectes de la vida diària que es conserven als museus d’arqueologia de Catalunya i dels quals l’exposició en mostra una àmplia selecció: la Venus de Badalona o les llànties i vasos ceràmics amb escenes eròtiques conservats al Museu d’Empúries o al Museu Nacional Arqueològic de Catalunya.

D’altra banda, l’exposició també destaca els textos llatins més suggeridors, com els d’Ovidi, Suetoni o Sèneca, que aporten una completa i explícita informació sobre el tema.

D’entre tots, us en recomanem dos que trobareu a les biblioteques i que són de fàcil lectura i que han estat objecte del Club de Lectura dels dissabtes de la Biblioteca Josep Soler Vidal. El primer és el Satiricó, de Petroni, que narra les aventures de tres joves — Encolpi, el seu amic Ascilt i el seu jove amant Gitó—, i ens fa un retrat de la societat romana del segle I dC, mentre segueix les seves peripècies, com al conegut banquet de Trimalció.

La segona obra són els Epigrames, de Marcial. Aquest poeta nascut a Bilbilis el s. I dC va recollir en breus composicions poètiques reflexions més o menys humorístiques i satíriques sobre les temàtiques més diverses. N’hi ha nombroses sobre la sexualitat, l’adulteri, l’homosexualitat... en què es retraten sense embuts les ironies de la condició humana en l’època antiga... i en l’actual.

Que gaudiu de l’exposició i de la lectura dels clàssics!

L'obsidiana prehistòrica, protagonista de les JEP a Gavà

Aquest mes de setembre Gavà s’afegeix a la festa del patrimoni europeu amb un programa d’activitats centrat en l’arqueologia i la prehistòria. Les troballes singulars d’obsidianes de fa més de 5.000 anys en jaciments catalans tenen un especial protagonisme.

Una exposició única

Des del 16 de setembre i fins al 10 de novembre el Museu de Gavà exposa una petita mostra que recull les úniques sis peces d’obsidiana d’època neolítica que es conserven a Catalunya. Aquestes peces, tot i la simplicitat aparent, tenen unes aptituds especials com a eines de tall i ens permeten entreveure un episodi fascinant de la història dels nostres avantpassats: com van arribar des de Sardenya fins a Catalunya? Quina utilitat van tenir i per què les localitzem totes entre les ofrenes fetes a morts? Tenien potser també un significat simbòlic? Els estudis duts a terme per un equip interdisciplinari d’investigadors ens han permès conèixer millor aquest singular conjunt d’objectes, però sobretot seguir avançant en la comprensió de les comunitats neolítiques a la Mediterrània occidental. La mostra ha estat organitzada pel Museu de Gavà, el Museu d’Història de Sabadell, el CSIC–IMF, i el Vinseum i s’emmarca en el programa d’exposicions itinerants “Coincidències insòlites” que promou la Diputació de Barcelona.

Activitats per a tothom

Diumenge 29 de setembre tindran lloc les activitats centrals de les Jornades.

Tothom que ho desitgi podrà visitar el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà en la jornada de portes obertes que es farà de 10 a 14.30 h.

Així mateix, al Museu de Gavà, a les 11 h, s’oferirà una xerrada–taller a càrrec de Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà, i de Juan Gibaja, investigador del CSIC–Institució Milà i Fontanals, en què grans i petits podran conèixer de primera mà com s’estudien aquestes singulars peces d’obsidiana, com se’n pot conèixer l’origen, on han estat trobades, com es pot identificar si han estat utilitzades, com podem esbrinar l’ús que se’n feia... L’activitat és gratuïta i està recomanada a partir de 10 anys. Cal fer la inscripció al telèfon del Museu 93 263 96 10.

Gavà compta amb un nou espai patrimonial visitable: el refugi antiaeri de la Rambla

Tot coincidint amb el 75è aniversari dels bombardejos de l’any 1938 sobre la població civil, l’Ajuntament de Gavà va obrir al públic el refugi antiaeri de la Rambla amb una campanya de jornada de portes obertes que es va iniciar el passat 23 de març i que ha rebut un total de 2.108 visites.

Sobretot van ser veïns i veïnes de Gavà, però també persones interessades en conèixer el testimoni de la nostra història més recent, tant famílies i joves, com gent gran que va viure la Guerra Civil. La valoració d’aquestes jornades ha estat molt positiva per part dels assistents, que han destacat l’estat de conservació del refugi, així com la càrrega emotiva de la visita, que es complementa amb dos audiovisuals.

El refugi de la Rambla ocupa la part central del passeig des de l'estació del ferrocarril fins a la carretera Santa Creu de Calafell, i és un túnel de 124 metres de llargada que tenia una ramal que anava cap a les oficines de la Roca. El van fer els mateixos treballadors de la fà̀brica sota les ordres del Comitè̀ d'Empresa l'any 1938.

A partir del proper mes de juny, les visites es faran cada primer diumenge de mes prèvia reserva al telèfon del Museu de Gavà 93 263 96 50. El punt de trobada serà el Museu mateix i comptarà amb un itinerari per la Rambla de Gavà i la visita al refugi en tota la seva extensió.
Us esperem per conèixer un nou tresor del patrimoni de Gavà!

Els clicks ens deixen... amb regals

L’estada dels clicks a Gavà arriba a la seva fi. Han estat unes setmanes magnífiques en què tots els visitants, però també la gent del Museu i Arqueoxarxa, hem gaudit contemplant els magnífics diorames, agafant idees per fer-ne nosaltres de nous i, en definitiva, veient tothom passar una bona estona.

Diumenge 11 van tenir lloc una de les activitats estrella de l’exposició: el concurs de diorames. Hi van participar vuit famílies construint cadascuna una escena d’allò més creativa, curosa i detallista. El jurat estava format  per un representant del Museu i la Vanessa i el Juan Carlos, de l’Associació Aesclick, organitzadors de l’exposició.

La deliberació va ser difícil, ja que tothom havia preparat amb detall els diorames i totes les escenes tenien uns acabats ben treballats. Alguns destacaven per l’originalitat del tema, d’altres per la profusió de detalls, d’altres per la composició de l’escena... Què difícil! Finalment el primer premi va ser pel Juanan, Maribel, Adrià i Aleix amb la seva escena pirata del segle XVI. El segon premi per a la justa de cavallers feta pel José A., Jordi, Pablo i Àlex. El tercer premi per la granja del Nacho, Paqui, Pau i Àlex. Finalment, el quart premi va ser per a Samuel, Ruth i Judith, amb una recreació d’una visita a les ruïnes d’un castell.

I felicitats també als guanyadors del concurs “On és el nostre click?”, l’Eric Ortega i l’Hugo García. D’entre centenars de participants, han estat els agraciats amb dos lots de clicks, gentilesa d’Aesclick.

Gràcies i felicitats a tots i totes: Samuel, Ruth i Judith; Giovanna, Déneb, Jessy; José Antonio, Mònica, Eduard i Adrià; Juanan, Maribel, Adrià i Aleix; José A., Jordi, Pablo, Àlex; Berna, Juanma, Marc i Sergi; Nacho, Paqui, Pau i Àlex; i Paco, Martín i Núria; i Eric i Hugo.

Un poblat neolític click a Gavà

El passat diumenge al matí, el Parc Arqueològic es va convertir en un singularíssim espai de creació i joc.

Grans i petits ens ho vam passar d’allò més bé durant el matí construint un diorama que recreava la vida quotidiana de la comunitat minera del neolític a Gavà. Gràcies a la versatilitat d’aquestes petites figures de set centímetres, es van crear personatges neolítics de tots tipus: nens i nenes, homes i dones que practicaven la cacera, l’agricultura, la pesca i, com no podia ser d’una altra manera, la mineria. Cadascun d’ells amb els seus vestits, ornaments i eines recreades amb tota fidelitat i creativitat. No van faltar tampoc tots els detalls del paisatge del neolític: les mines, el bosc, la platja... fent un increïble mosaic d’escenes i entorns. Com us podeu imaginar, no ens vam oblidar de la Venus ni dels avantpassats enterrats en les mines abandonades!

Una vegada més, el Parc Arqueològic va esdevenir un espai de trobada, treball i joc per a les famílies, en què participava tothom, tan els grans com els petits, cadascú fent volar la seva imaginació, i posant a prova la seva creativitat.

Us recordem que encara queden places per al concurs de diorames de diumenge 11 de novembre i que, fins el 23, podeu venir a visitar la maqueta al Parc Arqueològic i l’exposició Playstòries d’Arqueoxarxa al Museu de Gavà. No us ho perdeu!