Els orígens de la sopa: la "sopa lítica"

Si poguéssim mirar per una finestra el Gavà de fa 6.000 anys, veuríem un paisatge diferent de l’actual: la platja estava més a prop i entre el mar i la muntanya tan sols hi havia una estreta plana litoral. Boscos, màquies i espais oberts per als conreus ocupaven la zona. En aquests mercats prehistòrics és on els nostres avantpassats buscaven els seus aliments.

L’agricultura i la ramaderia eren la base de l’alimentació, però continuaven caçant, recol·lectant i pescant.

Bous, cabres, ovelles, porcs, cereals i llegums eren la base d’una alimentació que completaven amb espècies que caçaven, com cérvols, senglars i conills. El marisc també era un complement a la dieta neolítica, de la mateixa manera que ho eren espècies vegetals que recol·lectaven.

És clar que les primeres sopes es devien fer abans de l’aparició de la ceràmica, al paleolític, escalfant pedres i introduint-les en sacs de pell, que són impermeables, o en un forat a la roca. Però les ceràmiques i molins de pedra van permetre als “Arguiñanos” de l’època cuinar d’una manera diferent, facilitar-los molt més l’elaboració, aprofitar el menjar d’una altra manera, estovar-lo més ràpidament, reduir-ne el temps de cocció... Les sopes, ara, tindrien un altre gust!

Si voleu conèixer més sobre l’alimentació al Neolític i sobre l’origen de la sopa, tan popular a la nostra cuina, no deixeu de venir a l’activitat que es farà al Parc Arqueològic el diumenge dia 22 de febrer.

La sopa lítica us hi espera! Bon profit!

Gavà present al congrés "Le Chasséen, des Chasséens" per debatre el neolític mitjà de l’occident europeu

Entre el 18 i el 21 de novembre va tenir lloc a París el congrés internacional Le Chasséen, des Chasséens. Retour sur une culture nationale et ses parallèles: Sepulcres de fossa, Cortaillod, Lagozza amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta cultura que defineix el neolític francès, entre 4.500 i 3.500 aC, i els vincles amb altres cultures contemporànies europees veïnes, com la de Cortillod a Suïssa, Lagozza al nord d’Itàlia i la dels sepulcres de fossa a Catalunya.

El conservador del Museu de Gavà, Dr. Josep Bosch, investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà (2014-2017)”, va participar en la redacció de dues de les comunicacions presentades.

Amb el títol “Le Chasséen et les «Sepulcres de fossa» de la Catalogne: des relations complexes entre cultures archéologiques voisines?”, l’equip format per Miquel Molist, Patricia Ríos, Anna Gómez, Josep Bosch i Ferran Borrell va analitzar la relació entre les dues cultures i l’arribada d’influències del nord dels Pirineus. Així mateix va servir per fer una sèrie de consideracions generals sobre la cultura dels sepulcres de fossa que, segons els autors, té uns orígens locals que es remunten al neolític antic; que va tenir una personalitat pròpia, tot i estar estretament relacionada amb el Chasséen, i en la formació i desenvolupament de la qual els intercanvis en general i l’explotació de la variscita de Gavà en particular van tenir un pes molt important.

La segona comunicació de l’equip format per Xavier Terradas, Juan F. Gibaja, Ferran Borrell, Josep Bosch, Carlo Lugliè i Antoni Palomo va ser “Des réseaux d’échanges entre les vallées du Rhône et de l’Èbre: un point de vue du nord-est de la Péninsule ibérique” i es va centrar en els intercanvis amb els quals les Mines Prehistòriques i el Museu de Gavà estan estretament lligats i als quals en els darrers anys, en col·laboració amb altres institucions, han dedicat bona part dels seus esforços (congrés Xarxes al neolític, estudi de les obsidianes catalanes...). La comunicació va constatar la forta arribada a Catalunya de primeres matèries foranes a finals del V mil·lenni aC provinents del nord dels Pirineus (sílex, obsidiana, jade...), així com la variscita de les mines de Gavà es va difondre en sentit contrari, i com en aquells moments el sector mediterrani entre l’Ebre i el Roine devia estar solcat i unit per llargues i extenses xarxes d’intercanvi.

Lectura d’un treball de màster sobre ceràmiques neolítiques de les mines de Gavà

El passat 16 de juliol va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona la lectura del treball final de màster elaborat per Sílvia Calvo sobre un conjunt de ceràmiques del neolític mitjà procedents d’una de les mines de variscita de Gavà, la número 16. Les ceràmiques havien estat recuperades en excavacions del Museu de Gavà dirigides pels arqueòlegs Alícia Estrada i Josep Bosch. El tribunal format pels doctors Àngel Bosch (UNED), Patricia Ríos (UAB) i Xavier Clop (UAB), li va atorgar la qualificació d’excel·lent. El treball, que s’emmarca en el Projecte Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica, inclòs en el Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia Catalana 2014-2017, tenia per objectiu reconstruir la cadena operativa (producció, ús i amortització) de ceràmiques neolítiques analitzant-ne les terres que van fer servir, les traces de manufactura i d’ús, i el desgast. Tot això amb el complement de l’experimentació.

Entre les conclusions a què s’ha arribat destaca l’homogeneïtat de les terres utilitzades, si bé amb una variabilitat en la quantitat i dimensions dels elements de desgreixant. Són també diverses les tècniques de manufactura identificades: l’ordit, en els vasos petits; els colombins o marrells, en els grans, i la tècnica de motlle, juntament amb la dels colombins, en els mitjans. Pel que fa als acabats, s’hi han distingit allisats i brunyits, aquests d’una gran qualitat. Molts pocs vasos estaven decorats. És possible que una part de les ceràmiques les haguessin fet persones sense un gran coneixement de l’ofici. Ara bé, la manufactura d’algunes d’elles, com per exemple la Venus de Gavà trobada en aquesta mina, i les coccions requerien una destresa que no devia estar a l’abast de tothom. Quant a l’ús, només una petita part dels bols, olles, gerres i recipients amb coll distingits, que van estar en contacte directe amb el foc, devien servir per cuinar. La resta tindrien altres funcions, com emmagatzemar, transportar o servir aliments i aigua. Dues darreres constatacions són el baix desgast dels fragments de ceràmica, de la qual cosa es dedueix que la vida dels vasos no degué ser llarga, tot i documentar-se’n reparacions, i l’abundància dels perfils complets dels mateixos, cosa poc habitual en jaciments prehistòrics. Però aquests fets difícilment s’explicaran sense un coneixement, que encara no tenim, de les circumstàncies de farciment de la mina on van ser recuperades les ceràmiques estudiades.