dijous, 21 de febrer del 2013

Deixeu-vos sorprendre amb els nous guies del Parc Arqueològic!


Gavà, fa 6.000 anys. Un petit poblat a prop del mar i de les muntanyes del Garraf. Un grup de pagesos neolítics treballa la terra i vigila els ramats. La tranquil·litat del moment només es veu destorbada pel soroll dels pics de pedra impactant contra les roques. Alguns d’ells foraden la terra buscant, per primer cop, un tresor verd amb el qual faran joies i comerciaran amb els seus veïns: la variscita. Què passa quan les mines s’esgoten?

Gavà, any 2012. La Dra. Pons, Indiana Pons, arqueòloga reconeguda mundialment, excava una mina neolítica i descobreix un antic pou miner que es va convertir en un sepulcre. Alguns dels esquelets encara hi són... La recerca fa que el passat prengui vida, que “els ossos ens parlin”. Els morts ens expliquen com eren els vius de fa 6.000 anys. Això és l’arqueologia!

Gavà, 17 de febrer de 2013. Les mines, els morts i les troballes arqueològiques ens han sorprès d’allò més. Qui ens havia de dir que tindríem el privilegi de trobar-nos la Dra. Pons treballant i que ens explicaria els misteris de les mines! I quina sorpresa també, quan una de les seves troballes més importants, els sepulcres dels miners, han pres vida!

De la mà dels professionals d’Arqueolític, aquest passat diumenge vam gaudir d’una magnífica visita teatralitzada, que va sorprendre petits i grans. Aquesta iniciativa s’emmarca en el programa de noves visites que desenvoluparem al llarg d’aquest any.

Estigueu atents a les noves propostes. Per cert, el proper 10 de març tastarem la “sopa lítica”! Ja us hi podeu inscriure!

dimarts, 19 de febrer del 2013

Variscita de Gavà analitzada als laboratoris del Louvre


Fa entre 7.000 i 5.000 anys, la variscita era usada per fer ornaments corporals. Els trobem en enterraments prehistòrics, amb una àmplia distribució arreu d’Europa occidental. El mineral d’aquests ornaments, però, sembla provenir únicament de tres àrees, totes elles a la península Ibèrica: l’estesa entre Zamora i Bragança; la d’Encinasola, a Huelva, i la de les mines de Gavà, a Barcelona. Queda clar, per tant, que a la major part dels llocs on s’han trobat ornaments de variscita, aquests, van ser portats des de fora. La qüestió és: des d’on? com?
Això és el que pretén esbrinar l’estudi dels investigadors de les universitats de Rennes, Nantes i Cadis, amb la col·laboració de diversos museus de Portugal, França i Espanya —entre ells el de Gavà—, i dels laboratoris del Centre de Recerca i Restauració del Museu de França, amb seu al Museu del Louvre. En aquests laboratoris s’analitza, per primer cop i gràcies a la utilització d’una tècnica no destructiva, la composició química d’una àmplia selecció de mostres, tant minerals com arqueològiques, procedents de diferents llocs d’Europa occidental. L’amplitud de les anàlisis permet ser optimistes i pensar que significaran un avenç molt important en el coneixement de la difusió de la variscita de les mines de Gavà; mines que, avui per avui, han proporcionat els majors i més clars indicis d’explotació minera i d’elaboració d’ornaments de variscita.

dijous, 7 de febrer del 2013

Del bosc neolític a la farmaciola


El passat diumenge 27 de gener, al Parc Arqueològic Mines de Gavà vam gaudir de la primera de les visites temàtiques que anirem fent al llarg de tot l’any.
Amb l’ajuda de les plantes del nostre particular bosc i els coneixements del nostre guia sobre el tema remeier, els visitants van poder conèixer quines plantes tenim documentades en el Neolític a Gavà i quins usos i remeis es podien fer amb elles.
Després d’una primera explicació més teòrica, els participants van poder elaborar alguns dels remeis. Per exemple, un fantàstic xarop que els més petits de casa es prenen sense problema: avellanes, mel i aigua. A banda del calci i dels àcids grassos, és fantàstic per a la tos!
A més, amb l’ajut dels participants vam elaborar un recull de receptes de remeis tradicionals. A continuació us n’oferim alguns perquè els pugueu provar.
Per a les llagues a la boca ens van suggerir una infusió de farigola. Com a oli de cop, neu més oli de la primera  premsada. La Maria ens va dir que deixéssim macerar romaní en alcohol com a complet desinfectant. També la Maria ens va donar un remei per enfortir els cabells: infusió d’espígol. Deixeu-ho macerar set dies i feu-ho servir com a colònia.
La Montserrat Farré ens va dir la recepta d’un oli de cop que és oli macerat amb flor de Sant Joan. També ens van recomanar l’oli de rosa mosqueta per regenerar la pell, per a les cicatrius i per a les cremades. Cal aplicar-se’l 3 cops al dia sobre la pell neta.
I per acabar, us oferim un altre remei per a la tos que ens recomana la Montserrat. Talleu una ceba a rodanxes i poseu-les en un pot tot afegint-hi mel entre rodanxa i rodanxa. Deixeu-ho una nit a sol i serena, coleu-ho i preneu-vos-ho a culleradetes. Guardeu-ho en fred per a les ocasions en què es requereixi.
Esperem que tots aquests remeis us ajudin a fer més agradables les inclemències de l’hivern. Si en sabeu més, ens els podeu fer arribar i farem créixer la nostra farmaciola verda.
Bona salut i bon hivern!

dilluns, 4 de febrer del 2013

Novetats literàries


Ens els darrers mesos han sortit a la llum diversos llibres de divulgació històrica que recullen referències a les Mines Prehistòriques i a la Venus de Gavà.

D'una banda, teniu la Guia xafardera de la història de Catalunya, d'Anna Priscil·la Magrinyà, editada per Angle Editorial, que dedica un capítol a "Gavà, la Tiffany's del neolític". Autora polifacètica que desenvolupa la seva activitat professional en diversos mitjans (televisió, ràdio, premsa...), ja va editar fa dos anys un recull d’històries i anècdotes de Barcelona. En aquest nou llibre torna a fer una nova incursió a la història, ara però, de Catalunya.

El segon llibre del qual us volem parlar és Odissees, de Josep M. Ràfols, editat per Cossetània. L’autor, periodista de llarga trajectòria professional, ha estat el guionista del programa del mateix nom, presentat per Enric Calpena i emès pel Canal 33. En aquest llibre recull tretze “odissees” que ha patit el nostre patrimoni, des de la prehistòria fins a l’actualitat. Una d’elles, la de les Mines Prehistòriques de Gavà i l’enigmàtica Venus de Gavà.

Esperem que gaudiu de la lectura.