Variscita de Gavà analitzada als laboratoris del Louvre

Fa entre 7.000 i 5.000 anys, la variscita era usada per fer ornaments corporals. Els trobem en enterraments prehistòrics, amb una àmplia distribució arreu d’Europa occidental. El mineral d’aquests ornaments, però, sembla provenir únicament de tres àrees, totes elles a la península Ibèrica: l’estesa entre Zamora i Bragança; la d’Encinasola, a Huelva, i la de les mines de Gavà, a Barcelona. Queda clar, per tant, que a la major part dels llocs on s’han trobat ornaments de variscita, aquests, van ser portats des de fora. La qüestió és: des d’on? com?

Això és el que pretén esbrinar l’estudi dels investigadors de les universitats de Rennes, Nantes i Cadis, amb la col·laboració de diversos museus de Portugal, França i Espanya —entre ells el de Gavà—, i dels laboratoris del Centre de Recerca i Restauració del Museu de França, amb seu al Museu del Louvre. En aquests laboratoris s’analitza, per primer cop i gràcies a la utilització d’una tècnica no destructiva, la composició química d’una àmplia selecció de mostres, tant minerals com arqueològiques, procedents de diferents llocs d’Europa occidental. L’amplitud de les anàlisis permet ser optimistes i pensar que significaran un avenç molt important en el coneixement de la difusió de la variscita de les mines de Gavà; mines que, avui per avui, han proporcionat els majors i més clars indicis d’explotació minera i d’elaboració d’ornaments de variscita.