Sisena campanya d'excavacions al Parc Arqueològic

Aquest mes de juny tindrà lloc al Parc Arqueològic Mines de Gavà la sisena campanya d'excavacions, la primera com a Campus d'Arqueologia UAB.

En els darrers cinc cursos, alumnes del grau d'arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona han realitzat pràctiques de camp al jaciment de les Mines Prehistòriques, en el recinte del Parc Arqueològic. Enguany es duran a terme en dos torns, entre el 6 i el 17 de juny.

A banda dels treball arqueològic en les mines 107, 108 i 110, també faran pràctiques de dibuix, estudi de materials, ús de l'estació total, etc.

Aquesta campanya s'emmarca també en el projecte de recerca "Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)" reconegut per la Generalitat de Catalunya i impulsat per l'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou Campus d'Arqueologia UAB Mines de Gavà

L'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona han signat un conveni per a la creació del Campus d'Arqueologia UAB Mines de Gavà.

La creació del Campus d'Arqueologia UAB de les Mines de Gavà ha de promoure dues línies principals d'acció. D'una banda, l'aprofundiment en la recerca i el desenvolupament de treballs arqueològics, estudis de materials arqueològics i la realització de diferents reunions especialitzades en l’àmbit de l’arqueologia prehistòrica i del Patrimoni Cultural. D’altra banda, donar suport a la formació dels estudiants tant de grau com d’estudis de postgrau. 

La nova seu del campus pretén continuar així dinamitzant el patrimoni arqueològic del municipi per a la difusió dels resultats científics en els àmbits acadèmics i del públic general, tot contribuint així a promoure el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà com a espai de referència en els diferents àmbits.

Nova campanya d'excavacions al Parc Arqueològic Mines de Gavà

Aquest mes de juny, el Parc Arqueològic Mines de Gavà és l’escenari de la cinquena campanya d’excavacions dels alumnes del Grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’any 2011 es van iniciar els treballs a l’entorn de les mines 107 i 108 situades en el recinte del Parc Arqueològic, fruit del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Gavà i el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La recerca respon d’una banda a la voluntat d’avançar en el coneixement del jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà i, concretament, del sector miner situat en el recinte del Parc, el qual ha donat interessants resultats científics, tant d’estructures mineres com d’objectes, com la troballa de la Venus. D’una altra banda, l’excavació facilita la realització de pràctiques de treball de camp als alumnes del Grau d’Arqueologia que organitza la Universitat Autònoma de Barcelona.

La campanya 2015 es duu a terme en dos torns, el primer la setmana de l’1 al 5 de juny i el segon del 8 al 12 de juny i és previst que hi participin una vintena d’alumnes sota la direcció del Dr. Josep Bosch, conservador del Museu, i del Dr. Xavier Clop, professor de la UAB. A banda de l’excavació pròpiament dita, els alumnes duen a terme altres tasques com documentació, planimetria, dibuix i fotografia arqueològica, entre d’altres.

Aquesta campanya s'emmarca també en el projecte de recerca "Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)" reconegut per la Generalitat de Catalunya i impulsat per l'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Podeu veure el vídeo de la notícia de Gavà TV en aquest enllaç.

Ressenya sobre el congrés "Callaïs"

El passat mes d’abril es va realitzar a Carnac (Bretanya, França) el congrés internacional Callaïs, dedicat als ornaments corporals fets durant el neolític europeu amb aquesta matèria, actualment més coneguda com a variscita. El congrés va ser organitzat pel Museu de Carnac i les universitats de Rennes 1 i de Nantes, amb la col·laboració de diferents institucions, amb la participació d’investigadors convidats de diferents països i amb l’assistència d’un considerable nombre de públic.

Presència de les Mines Prehistòriques de Gavà

Com no podia ser d’altra forma, les mines de Gavà i Catalunya van estar presents, indirectament, a moltes de les comunicacions, però especialment a la comunicació de Josep Bosch (Museu de Gavà), sobre la mineria i la producció de joies a Gavà; a la de l’equip dirigit per Joan Carles Melgarejo (Universitat de Barcelona), sobre la geologia i mineralogia de Gavà i sobre possibles mètodes d’anàlisi de la variscita; i a la de Miquel Molit i Mònica Oliva (Universitat Autònoma de Barcelona), sobre els ornaments de variscita durant el neolític en la part est de la península Ibèrica.

Primeres conclusions

Van ser moltes les aportacions i les qüestions tractades en relació a les possibles fonts de procedència de la variscita, l’explotació, l’ús i la distribució. A l’espera de la publicació de les actes del congrés, on totes elles seran recollides, en volem fer esment d’algunes. La primera és que les fonts de la variscita usada durant el neolític a Europa occidental es troben totes a la península Ibèrica, tant en la seva part atlàntica (Zamora i Huelva) com en la mediterrània (Catalunya). D’entre elles, les mines de Gavà presenten, ara per ara, les evidències més explícites sobre l’explotació del seu mineral i la producció d’ornaments corporals amb ell. Això fa que la segona qüestió pugui resultar sorprenent. Es tracta dels resultats del treball efectuat per a determinar l’origen de les joies de variscita trobades en jaciments neolítics de l’oest de França, en el que es va incloure l’anàlisi de diferents mostres procedents de Gavà. Segons aquests resultats, la variscita de Gavà no es troba entre la usada en l’àmbit geogràfic de l’estudi, però, en canvi, si s’hi reconeix variscita de les fonts de la part atlàntica de la península Ibèrica. Aquesta constatació, que no per sorprenent deixa de ser interessant i que esperem sigui confirmada amb nous estudis, deixa una distribució principalment mediterrània per a la variscita de Gavà i posa de manifest contactes N-S a l’occident d’Europa, probablement a través d’una navegació atlàntica, en uns moments antics del període neolític.

Per últim, volem esmentar que durant el congrés Callaïs va ser inaugurada al Museu de Carnac una exposició sobre la temàtica tractada, produïda pel mateix museu i amb la que ha col·laborat el Museu de Gavà. Aquesta exposició ha seguit oberta al públic un cop finalitzat el congrés i es podrà visitar fins al proper 2 de novembre.

Una noia nova? De pràctiques!

Em presento! 
El meu nom és Noemí Casado. Sóc llicenciada en Humanitats amb Menció en Estudis d’Art per la UAB. Sempre he estat una apassionada de tot el que té a veure amb la cultura —la història i l’art són potser les meves debilitats— i considero la formació com una qüestió vital, que no finalitza en acabar una carrera. Així doncs, després de donar-hi voltes, l’any passat vaig decidir matricular-me en el Màster de Gestió Cultural que ofereix la UOC. Aquesta nova perspectiva del fet cultural va cridar la meva atenció i ara estic cursant el meu darrer semestre. 
Dins el màster pots escollir diverses especialitzats i el turisme cultural va ser la meva tria. En plantejar-se’ns l’oportunitat de poder presentar equipaments on fer les nostres pràctiques ho vaig tenir clar: seria el Parc Arqueològic Mines de Gavà. Per què?, us podreu preguntar. Doncs per diverses raons, algunes de molt pragmàtiques, com és que visc en aquest municipi des que vaig néixer o que el Parc és el meu lloc de feina des de fa més de quatre anys, però també raons acadèmiques i de satisfacció personal. Sóc guia-monitora al Parc des del 2011 i tinc la sort de poder gaudir molt de la meva feina. Així doncs, imaginar-me cobrir les hores de pràctiques aquí no em va costar gens. A més, acadèmicament, volia anar un pas més enllà, veure el backstage del Parc, com era el contacte directe amb els centres escolars, el feedback d’aquests, etc. Actualment fa un mes i escaig que estic fent pràctiques i em queden un parell de mesos de treball abundant, durant els quals la meva vida social potser es veu un xic trastocada, però l’experiència està sent molt gratificant i veig la llum al final del túnel. Si sobrevisc, us ho faré saber!

L’estudi de fangs, una porta a conèixer el neolític

Com ja hem anat informant en aquest bloc, entre els objectius del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)”, que impulsa el Museu de Gavà amb els equips del SAPPO i ARQUEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, hi ha la revisió de materials procedents d’excavacions antigues, especialment dels conjunts de la mina 16, l’excavació de la qual ha proporcionat una riquesa i diversitat de restes, perfectament datades, entre les quals hi ha la Venus de Gavà.

La incorporació a l’equip de l’arqueòloga Elena García, col·laboradora del Museu de Gavà, especialista en l’estudi de materials en fang i reconstrucció arquitectònica, que ha treballat en diversos jaciments prehistòrics i protohistòrics, permetrà aprofundir en l’estudi de les evidències de fang procedents de la mina 16.

Es tracta d’un conjunt de bona qualitat i quantitat, trobat en un dipòsit secundari, no en l’espai on va ser inicialment usat i que, en una fase inicial de l’estudi, ha permès identificar material constructiu i estructures de combustió poc conegudes del neolític català.

A través de l’estudi micromorfològic i la interpretació de les formes i funcionalitat de les restes de fang, l’Elena Garcia espera conèixer millor el procés d’amortització de la mina 16 i alhora ampliar el corpus de restes de fangs, materials no prou coneguts, però cabdals per a conèixer les comunitats prehistòriques.

Reunió de l’equip de recerca del projecte de les Mines Prehistòriques de Gavà

El passat 20 de febrer, va tenir lloc la reunió de l’equip del projecte “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)”, impulsat per l’Ajuntament de Gavà a través del Museu que compta amb la col·laboració dels equips de recerca SAPPO i ARQUEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona i el suport de la Generalitat de Catalunya.

 

En aquesta sessió, el consell de coordinació, integrat pels doctors Josep Bosch, Miquel Molist i Xavier Clop i Mònica Borrell, va fer una presentació global del projecte als vint-i-un investigadors integrants del mateix, investigadors independents, així com membres de la UAB, UB i UPC. Alhora que es feia una posada en comú dels coneixements sobre el jaciment a partir de breus presentacions realitzades per diferents investigadors, la sessió va servir per debatre aspectes de la recerca i detectar oportunitats i necessitats coincidents entre diferents àmbits de la mateixa.

Us deixem la crònica de la sessió que van fer els periodistes de Gavà TV.

Gavà, present en diversos congressos d’arqueologia

Us podem anunciar les primeres cites científiques per a aquest 2015 en què el jaciment de les Mines Prehistòriques tindrà protagonisme.

La primera serà l’1 i el 2 d’abril de 2015 a Carnac (França) amb el col·loqui internacional “Callaïs”, del qual el Dr. Josep Bosch forma part del comitè científic. El col·loqui té com a objectiu fer una posada al dia dels estudis més recents sobre la variscita, des dels contextos geològics i sistemes d’extracció fins a la seva transformació i circulació, que abasta la Mediterrània occidental durant el neolític. Gavà hi serà present en diverses comunicacions, a més d’una exposició monogràfica produïda per a l’ocasió.

http://www.museedecarnac.com/evenements.php


D’altra banda, entre el 8 i el 10 de setembre, Barcelona serà la seu del simposi internacional “On the Rocks. International Symposium on Knappable Materials”, organitzat per la Universitat de Barcelona i amb el qual col·labora el Museu de Gavà.

En aquesta desena edició, la trobada aplegarà especialistes d’arreu del món que centren els estudis en la cadena operativa de materials lítics de talla i en les ciències auxiliars emprades en el seu estudi.

Durant el simposi els assistents visitaran el Parc Arqueològic Mines de Gavà. Així mateix, a la seu del CSIC podran gaudir de l’exposició “Coincidències insòlites. Vidres negres del neolític: d’on vénen?”, produïda pel Museu de Gavà, el Museu d’Història de Sabadell, Vinseum i la Diputació de Barcelona, que presenta les troballes d’obsidiana neolítica a Catalunya.

http://cherts-symp2015.net/

Gavà present al congrés "Le Chasséen, des Chasséens" per debatre el neolític mitjà de l’occident europeu

Entre el 18 i el 21 de novembre va tenir lloc a París el congrés internacional Le Chasséen, des Chasséens. Retour sur une culture nationale et ses parallèles: Sepulcres de fossa, Cortaillod, Lagozza amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta cultura que defineix el neolític francès, entre 4.500 i 3.500 aC, i els vincles amb altres cultures contemporànies europees veïnes, com la de Cortillod a Suïssa, Lagozza al nord d’Itàlia i la dels sepulcres de fossa a Catalunya.

El conservador del Museu de Gavà, Dr. Josep Bosch, investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà (2014-2017)”, va participar en la redacció de dues de les comunicacions presentades.

Amb el títol “Le Chasséen et les «Sepulcres de fossa» de la Catalogne: des relations complexes entre cultures archéologiques voisines?”, l’equip format per Miquel Molist, Patricia Ríos, Anna Gómez, Josep Bosch i Ferran Borrell va analitzar la relació entre les dues cultures i l’arribada d’influències del nord dels Pirineus. Així mateix va servir per fer una sèrie de consideracions generals sobre la cultura dels sepulcres de fossa que, segons els autors, té uns orígens locals que es remunten al neolític antic; que va tenir una personalitat pròpia, tot i estar estretament relacionada amb el Chasséen, i en la formació i desenvolupament de la qual els intercanvis en general i l’explotació de la variscita de Gavà en particular van tenir un pes molt important.

La segona comunicació de l’equip format per Xavier Terradas, Juan F. Gibaja, Ferran Borrell, Josep Bosch, Carlo Lugliè i Antoni Palomo va ser “Des réseaux d’échanges entre les vallées du Rhône et de l’Èbre: un point de vue du nord-est de la Péninsule ibérique” i es va centrar en els intercanvis amb els quals les Mines Prehistòriques i el Museu de Gavà estan estretament lligats i als quals en els darrers anys, en col·laboració amb altres institucions, han dedicat bona part dels seus esforços (congrés Xarxes al neolític, estudi de les obsidianes catalanes...). La comunicació va constatar la forta arribada a Catalunya de primeres matèries foranes a finals del V mil·lenni aC provinents del nord dels Pirineus (sílex, obsidiana, jade...), així com la variscita de les mines de Gavà es va difondre en sentit contrari, i com en aquells moments el sector mediterrani entre l’Ebre i el Roine devia estar solcat i unit per llargues i extenses xarxes d’intercanvi.

Lectura d’un treball de màster sobre ceràmiques neolítiques de les mines de Gavà

El passat 16 de juliol va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona la lectura del treball final de màster elaborat per Sílvia Calvo sobre un conjunt de ceràmiques del neolític mitjà procedents d’una de les mines de variscita de Gavà, la número 16. Les ceràmiques havien estat recuperades en excavacions del Museu de Gavà dirigides pels arqueòlegs Alícia Estrada i Josep Bosch. El tribunal format pels doctors Àngel Bosch (UNED), Patricia Ríos (UAB) i Xavier Clop (UAB), li va atorgar la qualificació d’excel·lent. El treball, que s’emmarca en el Projecte Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica, inclòs en el Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia Catalana 2014-2017, tenia per objectiu reconstruir la cadena operativa (producció, ús i amortització) de ceràmiques neolítiques analitzant-ne les terres que van fer servir, les traces de manufactura i d’ús, i el desgast. Tot això amb el complement de l’experimentació.

Entre les conclusions a què s’ha arribat destaca l’homogeneïtat de les terres utilitzades, si bé amb una variabilitat en la quantitat i dimensions dels elements de desgreixant. Són també diverses les tècniques de manufactura identificades: l’ordit, en els vasos petits; els colombins o marrells, en els grans, i la tècnica de motlle, juntament amb la dels colombins, en els mitjans. Pel que fa als acabats, s’hi han distingit allisats i brunyits, aquests d’una gran qualitat. Molts pocs vasos estaven decorats. És possible que una part de les ceràmiques les haguessin fet persones sense un gran coneixement de l’ofici. Ara bé, la manufactura d’algunes d’elles, com per exemple la Venus de Gavà trobada en aquesta mina, i les coccions requerien una destresa que no devia estar a l’abast de tothom. Quant a l’ús, només una petita part dels bols, olles, gerres i recipients amb coll distingits, que van estar en contacte directe amb el foc, devien servir per cuinar. La resta tindrien altres funcions, com emmagatzemar, transportar o servir aliments i aigua. Dues darreres constatacions són el baix desgast dels fragments de ceràmica, de la qual cosa es dedueix que la vida dels vasos no degué ser llarga, tot i documentar-se’n reparacions, i l’abundància dels perfils complets dels mateixos, cosa poc habitual en jaciments prehistòrics. Però aquests fets difícilment s’explicaran sense un coneixement, que encara no tenim, de les circumstàncies de farciment de la mina on van ser recuperades les ceràmiques estudiades.

Els sons de la prehistòria, un nou projecte de recerca

Corns marins trobats a les Mines Prehistòriques de Gavà i que se suposa que es feien servir com instruments han tornat a sonar, 6.000 anys després. Ha estat en el marc de l’estudi que han iniciat arqueòlegs de la UB, del Museu de Gavà i del Vinseum, i músics i musicòlegs del Museu de la Música i de l'ESMUC. Aquí teniu les primeres notes!

Alumnes de la UAB, guies al Parc Arqueològic

Els alumnes d’arqueologia de la UAB vam poder fer de guies als visitants en la Jornada de Portes Obertes a les Mines de Gavà, jaciment en el qual hem estat treballant durant aquesta setmana.

En aquestes jornades el públic va poder conèixer de primera mà com es fa la feina de camp, els dibuixos i el treball de laboratori que a simple vista no es veu als jaciments. Tot això ho vam explicar amb la intenció de no deixar l’arqueologia en una qüestió de vitrines de museu i donar-li la vida que es mereix.

El jaciment, encara que actualment només hi ha oberta una mina perquè hi excavin els alumnes de pràctiques de la UAB, és molt important per les troballes i és singular en la península Ibèrica perquè és una mina de variscita on trobem, a part del material sense explotar, les manufactures d'aquest mineral, ceràmica i fauna.

El parc està cobert per una infraestructura que atura el sol i els imprevistos del temps. Això dóna peu a una possible excavació constant i permanent que es podria fer tot l'any, però primerament s'intentarà fer una excavació d'investigació programada als estius per donar-li una empenta al jaciment i poder-lo treballar com es mereix, ja que ens pot donar moltes dades del neolític a Catalunya.

Parcs arqueològics com aquest s'han d’explotar més per fer difusió de l'arqueologia i arribar a tots els públics possibles.

Anna M. Moragas
Júlia Olivé
Helena Rovira
Laura Cristina Viñas

Una setmana d'excavació a les Mines Prehistòriques

La setmana del 2 al 6 de maig els alumnes de 2n d’Arqueologia vam fer pràctiques al Parc Arqueològic. 

La presentació ens va deixar al·lucinats. Vam entendre i veure moltes coses que tan sols llegint o visitant el Museu no haguéssim pogut captar. L’excavació, però, a primera vista no va ser gaire profitosa. Vam trobar materials molt barrejats i com que som estudiants amb poca experiència no vam avançar gaire de pressa. Aquest aparent petit desastre crec que és el gran avantatge de Gavà i les nostres pràctiques: no hi ha pressa, podíem anar buscant els diferents estrats i materials de la mina 107 sense presses, a la vegada que apreníem a fer-ho amb més eficiència. 

Tot i que la nostra feina, en un primer moment, no ha donat gaires resultats, hem col·laborat a acostar-nos una mica més als nivells neolítics de la mina 107, esperant poder tornar-hi l’any que ve!

Anna M. Moragas
Júlia Olivé
Helena Rovira
Laura Cristina Viñas

Col·laboració universitària per a l’estudi de ceràmiques neolítiques

La Sílvia Calvo realitzant medicions de les ceràmiques

Les excavacions a les mines prehistòriques de Gavà han aportat materials i dades molt útils per estudiar diferents aspectes de la seva època: el neolític mitjà. Un d’aquests aspectes és la producció ceràmica, una de les principals novetats tecnològiques del neolític. A Gavà s’ha recuperat un notable conjunt ceràmic procedent tant de sepulcres com de contextos no funeraris, un fet molt poc habitual entre els jaciments d’aquesta època a Catalunya. Actualment, l’alumna del màster d’arqueologia prehistòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sílvia Calvo, està fent el seu treball de màster sobre ceràmiques recuperades a Gavà, concretament dels nivells de farciment de la mina número 16, entre les quals es troba l’anomenada Venus de Gavà. El treball, que posa en pràctica una metodologia dissenyada per estudiar ceràmiques neolítiques, té l’objectiu de reconstruir la seva cadena operativa, incloent-hi el procés de producció, la funció i l’amortització. Les variables observades són tant les propietats físiques i mecàniques de les terres i argiles amb què van ser elaborades, com les traces de manufactura, ús i desgast. Les ceràmiques d’aquesta mina resulten apropiades per ser numèricament significatives per la seva diversitat formal i tècnica, i per estar associades a diverses datacions C14 que les situen en el primer quart del IV mil·lenni cal. aC, un moment d’especial interès dins del neolític català.

El Parc Arqueològic, un referent museogràfic i turístic

En aquest bloc ja us hem anat informant de les visites que fan els estudiants de les nostres universitats. Actualment, però, aquest interès ha traspassat les nostres fronteres i diversos grups universitaris i professionals estrangers han visitat el Parc. El passat 14 de juny ens van visitar alumnes del màster MA in Museum Studies de la Johns Hopkins University, que participaven en un seminari de dues setmanes d’estada a Barcelona coorganitzat per la Universitat Pompeu Fabra i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Així mateix, alumnes de la Universitat de Virginia, que gaudeixen d’un semestre acadèmic viatjant, van acostar-se al Parc Arqueològic per conèixer l’agosarada proposta museogràfica per donar a conèixer el jaciment de les mines.

Cal destacar també la visita d’un grup de professionals irlandesos del món del turisme que el passat 17 de juny van conèixer el Parc de la mà dels tècnics del Consorci de Turisme del Baix Llobregat, que els acompanyaven per una ruta de la marca turística Costa de Barcelona.

Universitaris lleidatans visiten el Parc Arqueològic

El dia 11 de gener vam rebre la visita dels alumnes de prehistòria de la Universitat de Lleida. Els primers universitaris de l’any 2012!

La Dra. Natàlia Alonso, prehistoriadora i professora de la Universitat de Lleida, va portar-hi els seus alumnes de primer curs per complementar les classes a l’aula amb una activitat més pràctica i amb el coneixement, el més directe possible, d’un dels principals jaciments prehistòrics d’Europa: les mines prehistòriques de Gavà.

La visita al Parc Arqueològic va ser guiada pel Dr. Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà i director de les investigacions en aquest jaciment. Amb ell, van fer un recorregut per les diferents parts de l’exposició i els audiovisuals a través dels quals de forma didàctica però rigorosa es transmeten els coneixements assolits sobre les Mines de Gavà i les circumstàncies en què van ser explotades al neolític. Al llarg de la visita es va establir un profitós diàleg entre els alumnes, el guia, la professora i el jaciment mateix que de ben segur que els va servir per fixar de forma més clara i ferma coneixements adquirits a l’aula.

En paral·lel a la visita, els alumnes lleidatans van participar en el taller “La joieria prehistòrica” que l’equip de monitors del Parc, pertanyents a l’empresa Arqueolític, havia preparat per a ells. D’aquesta manera van conèixer empíricament diferents objectes del neolític, les matèries i els processos d’elaboració i l’ús que se’n feia. Es va prestar una atenció especial a la variscita i a les peces de collaret i braçalet fetes amb ella ara fa 6.000 anys. El taller també va servir per reflexionar sobre el valor simbòlic i social que l’ornamentació corporal ha tingut en el passat i té en l’actualitat.

Amb tot això i després d’un matí al Parc Arqueològic, els alumnes van emprendre la tornada. Es van endur una joia “prehistòrica” i esperem que un bon record de la visita a un jaciment únic, les mines en galeria més antigues d’Europa.

Si encara no les coneixeu, ara és un bon moment per fer-ho... Si sou estudiants, tindreu un descompte en el preu de l’entrada.

Animeu-vos!

Us hi esperem!

Xarxes al neolític. Circulació i intercanvi de matèries, productes i idees a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni aC)

Gavà i Bellaterra (Barcelona, España). 2, 3 i 4 de febrer de 2011

Organitzen: Ajuntament de Gavà / Museu de Gavà i Universitat Autònoma de Barcelona / SAPPO

En el marc de l’inici, desenvolupament i consolidació de les comunitats camperoles a la Mediterrània occidental (VII-III mil·lenni cal BC) va tenir lloc la circulació i l’intercanvi d’una gran quantitat de matèries primeres, productes, idees, tècniques, ... Amb la finalitat d’avançar tant en la comprensió de la diversitat, l’extensió i les característiques específiques d’aquests contactes com en la seva explicació en el marc dels processos històrics en què s’inscriuen, del 2 al 4 de febrer de 2011 se celebrarà el congrés Xarxes al neolític.

L’objectiu primordial d’aquest congrés és reunir el màxim nombre possible d’investigadors de les penínsules Itàlica i Ibèrica, del Magrib, del sud de França i de les diferents illes d’aquesta part de la Mediterrània, així com de les seves respectives àrees d’influència, interessats a exposar i discutir conjuntament tant els seus treballs d’investigació empírica com les hipòtesis sobre els mecanismes socials, econòmics, polítics, ideològics, ... que puguin explicar el tipus, la importància i l’extensió dels contactes documentats.

Per més informació: http://www.xarxesneo.net/

L'Eva García inicia les pràctiques al Parc Arqueològic

Hola a tothom,

Em dic Eva García. Visc a la ciutat veïna de Castelldefels i sóc la nova becària del Museu de Gavà des de fa tres setmanes.
Estic estudiant el segon any del Màster en Gestió d’institucions i empreses culturals (UB) a distància. Com a treball de final de curs havíem d’optar entre realitzar unes pràctiques o fer un projecte. De les dues opcions possibles, vaig decidir la realització d’unes pràctiques perquè, personalment considero que és la forma més empírica de conèixer i entendre el funcionament de qualsevol organització. Una cosa sí que la tenia clara a l’hora de buscar una institució que m’acollís en les meves pràctiques: havia de ser un museu.
Dins de les jornades presencials del màster vàrem fer una sortida cultural al Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. Feia anys que no tornava a les Mines de Gavà! Des de l’Institut! I d’això ja ha plogut, us ho puc ben assegurar! Vaig trobar un Parc totalment canviat: modern, molt més dinàmic i didàctic que anteriorment. Un museu renovat i fresc. Aquell dia va ser la Mireia Forasté l’encarregada d’acompanyar-nos en el recorregut. Ens va explicar detalls més relacionats amb la gestió del museu i del Parc que de la mateixa prehistòria per petició del grup. Igualment vàrem fer tot el recorregut de l’exposició permanent i vàrem gaudir ficant-nos en la pell d’un miner neolític en la mina reproduïda que hi ha dins del Parc. Quan es va acabar aquella visita, recordo que vaig “assaltar” a la Mireia per demanar-li de fer pràctiques en aquesta institució. No podia perdre l’oportunitat!
Així que, finalment, sóc aquí! Descobrint de mica en mica l’engranatge d’aquesta petita però potent maquinària que es diu Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà. En aquestes primeres tres setmanes, en el cas del Parc, ja he pogut veure les visites guiades i els diferents tallers didàctics com el taller de joieria o el taller d’en Roc i Mina. En les visites guiades es fantàstic veure les cares del nens i nenes quan entren a la mina amb aquells cascos grocs. Entren emocionats i se senten innocents i, alhora, aguts comentaris propis dels infants: “És una mina com la de la pel·li d’Indiana Jones!!” diu un, “Nooooo! És la del conte d’Alí Babà on hi ha un tresor amagat”, replica l’altre. Al final de la visita els infants acaben aprenent i adquirint nous conceptes sobre el món neolític de la manera més divertida i que més els hi agrada, com si fos un joc.
En el Museu, que és on passo més estones, és la considerada “Seu Central” des d’on s’organitza tota aquesta maquinària de la que parlava anteriorment. Hi ha un equip que s’encarrega dia a dia a fer funcionar aquests dos grans mecanismes tant importants per a la ciutadania de Gavà.
Finalment dir-vos que espero poder contribuir a fer més gran la “Casa Cultural” del municipi de Gavà i acabar aprenent el funcionament de la institució per poder, en un futur, ser una eficaç i eficient gestora cultural, on? Això ja es veurà...

Eva García

ELS JULIOLS DE LA UB AL
PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ
El proper mes de juliol el Parc Arqueològic Mines de Gavà organitza el curs “6.000 anys d’intercanvis” dins el marc de Els Juliols de la UB.

Curs: 6.000 anys d’intercanvis

Contingut:
Aquest curs té per objectiu analitzar el neolític català, centrant-se en la cultura de l'intercanvi que va iniciar i en les connexions d'aquesta cultura neolítica amb l'actualitat. El curs inclourà una visita a les mines de variscita de Gavà, el conjunt miner amb galeries més antic d'Europa i singular per ser l'únic jaciment d'aquest mineral semipreciós tan valorat en l'antiguitat.

Inscripcions:
1. Per internet. A l'apartat Matriculació del web www.ub.edu/juliols
2. Per telèfon. Al 934 035 880, de dilluns a divendres de 10 a 13 h i de 16 a 18.30 h.
3. Personalment. A l´Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585 -Barcelona-), de dilluns a divendres de 10 a 13 h i de 16 a 18.30 h.

Informació d'interès:
Dates: del 13 al 17 de juliol
Preu i descomptes: consulteu www.ub.edu/juliols
Horari: matí, de 9.30 a 14 h
Durada: 20 o 30 horesCrèdits: 2 o 3