L'Eva García inicia les pràctiques al Parc Arqueològic

Hola a tothom,

Em dic Eva García. Visc a la ciutat veïna de Castelldefels i sóc la nova becària del Museu de Gavà des de fa tres setmanes.
Estic estudiant el segon any del Màster en Gestió d’institucions i empreses culturals (UB) a distància. Com a treball de final de curs havíem d’optar entre realitzar unes pràctiques o fer un projecte. De les dues opcions possibles, vaig decidir la realització d’unes pràctiques perquè, personalment considero que és la forma més empírica de conèixer i entendre el funcionament de qualsevol organització. Una cosa sí que la tenia clara a l’hora de buscar una institució que m’acollís en les meves pràctiques: havia de ser un museu.
Dins de les jornades presencials del màster vàrem fer una sortida cultural al Parc Arqueològic de les Mines de Gavà. Feia anys que no tornava a les Mines de Gavà! Des de l’Institut! I d’això ja ha plogut, us ho puc ben assegurar! Vaig trobar un Parc totalment canviat: modern, molt més dinàmic i didàctic que anteriorment. Un museu renovat i fresc. Aquell dia va ser la Mireia Forasté l’encarregada d’acompanyar-nos en el recorregut. Ens va explicar detalls més relacionats amb la gestió del museu i del Parc que de la mateixa prehistòria per petició del grup. Igualment vàrem fer tot el recorregut de l’exposició permanent i vàrem gaudir ficant-nos en la pell d’un miner neolític en la mina reproduïda que hi ha dins del Parc. Quan es va acabar aquella visita, recordo que vaig “assaltar” a la Mireia per demanar-li de fer pràctiques en aquesta institució. No podia perdre l’oportunitat!
Així que, finalment, sóc aquí! Descobrint de mica en mica l’engranatge d’aquesta petita però potent maquinària que es diu Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà. En aquestes primeres tres setmanes, en el cas del Parc, ja he pogut veure les visites guiades i els diferents tallers didàctics com el taller de joieria o el taller d’en Roc i Mina. En les visites guiades es fantàstic veure les cares del nens i nenes quan entren a la mina amb aquells cascos grocs. Entren emocionats i se senten innocents i, alhora, aguts comentaris propis dels infants: “És una mina com la de la pel·li d’Indiana Jones!!” diu un, “Nooooo! És la del conte d’Alí Babà on hi ha un tresor amagat”, replica l’altre. Al final de la visita els infants acaben aprenent i adquirint nous conceptes sobre el món neolític de la manera més divertida i que més els hi agrada, com si fos un joc.
En el Museu, que és on passo més estones, és la considerada “Seu Central” des d’on s’organitza tota aquesta maquinària de la que parlava anteriorment. Hi ha un equip que s’encarrega dia a dia a fer funcionar aquests dos grans mecanismes tant importants per a la ciutadania de Gavà.
Finalment dir-vos que espero poder contribuir a fer més gran la “Casa Cultural” del municipi de Gavà i acabar aprenent el funcionament de la institució per poder, en un futur, ser una eficaç i eficient gestora cultural, on? Això ja es veurà...

Eva García