"La fi és el principi", una nova exposició d'arqueologia catalana

El Museu de Gavà mostra més de 300 objectes de 19 museus catalans en una exposició que resumeix 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria.

Aquesta exposició ha estat organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya.

Fins al 5 d'octubre es podrà veure al Museu de Gavà una exposició itinerant que, per primera vegada presenta una síntesi de les pràctiques funeràries a la prehistòria a Catalunya. Aquesta exposició vol ser una via d’aproximació al nostre passat a través de la riquíssima cultura material que ha perviscut de la prehistòria a Catalunya: l’arqueologia de la mort.

Encara que sembli contradictori, el món de la mort ha servit per definir, i encara ara defineix, algunes de les cultures principals de la prehistòria del nostre país i, per tant, és clau per al seu estudi. Les pràctiques funeràries tenen un interès per sí mateixes, però també ens permeten aproximar-nos a la prehistòria. Les pràctiques funeràries són un mirall del món del vius i per tant reflexen temes tan diversos com el canvi cultural, la relació dels nostres avantpassat amb el seu entorn, els contactes i intercanvis, les creences i el món simbòlic dels nostres avantpassats... I a través del passat, el coneixement de la nostra cultura en el present.

L’exposició incorpora informació i objectes de troballes singulars recents, com les restes de la Sagrera a Barcelona, els enterraments de can Sadurní a Begues, les novetats de les necròpolis del Vallès i del Penedès, els sepulcres en mina de Gavà, el sepulcre megalític de Seró a la Noguera, la Cova de Montanisell, i tantes d’altres. De fet, alguns dels materials que es mostren encara estan en estudi.

L’exposició es compon d’un preàmbul i una introducció que dóna pas a vuit àmbits temàtics i alhora cronològics: Primum in humus, Un mort un sepulcre, Imatge dels vius, El problema dels que morien lluny, Sit tibi terra gravis o la intervenció en el paisatge, De sols a acompanyats, L’enterrament de les elits, Denique in cineris.

Al llarg de l’exposició, el visitant trobarà quatre recreacions de diferents tipus d’enterrament característics de la prehistòria, tres d’elles realitzades per l’ il·lustrador Pep Boatella.

La mostra manté un diàleg entre passat i present, i destaca l’epíleg en què, a partir de diversos vídeos de pràctiques funeràries contemporànies a diferents parts del món, es vol fer una reflexió sobre la mort i les pràctiques funeràries com a fet universal.

En l’exposició han col·laborat antropòlegs i arqueòlegs especialistes, i aplega més de 300 peces, de museus d’Arqueoxarxa i d’arreu de Catalunya. Alguns d’aquests objectes són excepcionals i no estan exposats habitualment.

Ressenya sobre el congrés "Callaïs"

El passat mes d’abril es va realitzar a Carnac (Bretanya, França) el congrés internacional Callaïs, dedicat als ornaments corporals fets durant el neolític europeu amb aquesta matèria, actualment més coneguda com a variscita. El congrés va ser organitzat pel Museu de Carnac i les universitats de Rennes 1 i de Nantes, amb la col·laboració de diferents institucions, amb la participació d’investigadors convidats de diferents països i amb l’assistència d’un considerable nombre de públic.

Presència de les Mines Prehistòriques de Gavà

Com no podia ser d’altra forma, les mines de Gavà i Catalunya van estar presents, indirectament, a moltes de les comunicacions, però especialment a la comunicació de Josep Bosch (Museu de Gavà), sobre la mineria i la producció de joies a Gavà; a la de l’equip dirigit per Joan Carles Melgarejo (Universitat de Barcelona), sobre la geologia i mineralogia de Gavà i sobre possibles mètodes d’anàlisi de la variscita; i a la de Miquel Molit i Mònica Oliva (Universitat Autònoma de Barcelona), sobre els ornaments de variscita durant el neolític en la part est de la península Ibèrica.

Primeres conclusions

Van ser moltes les aportacions i les qüestions tractades en relació a les possibles fonts de procedència de la variscita, l’explotació, l’ús i la distribució. A l’espera de la publicació de les actes del congrés, on totes elles seran recollides, en volem fer esment d’algunes. La primera és que les fonts de la variscita usada durant el neolític a Europa occidental es troben totes a la península Ibèrica, tant en la seva part atlàntica (Zamora i Huelva) com en la mediterrània (Catalunya). D’entre elles, les mines de Gavà presenten, ara per ara, les evidències més explícites sobre l’explotació del seu mineral i la producció d’ornaments corporals amb ell. Això fa que la segona qüestió pugui resultar sorprenent. Es tracta dels resultats del treball efectuat per a determinar l’origen de les joies de variscita trobades en jaciments neolítics de l’oest de França, en el que es va incloure l’anàlisi de diferents mostres procedents de Gavà. Segons aquests resultats, la variscita de Gavà no es troba entre la usada en l’àmbit geogràfic de l’estudi, però, en canvi, si s’hi reconeix variscita de les fonts de la part atlàntica de la península Ibèrica. Aquesta constatació, que no per sorprenent deixa de ser interessant i que esperem sigui confirmada amb nous estudis, deixa una distribució principalment mediterrània per a la variscita de Gavà i posa de manifest contactes N-S a l’occident d’Europa, probablement a través d’una navegació atlàntica, en uns moments antics del període neolític.

Per últim, volem esmentar que durant el congrés Callaïs va ser inaugurada al Museu de Carnac una exposició sobre la temàtica tractada, produïda pel mateix museu i amb la que ha col·laborat el Museu de Gavà. Aquesta exposició ha seguit oberta al públic un cop finalitzat el congrés i es podrà visitar fins al proper 2 de novembre.

El “Racó de la Prehistòria”, un projecte de les biblioteques de Gavà i el Parc Arqueològic

A partir d’ara us parlarem de tant en tant del Racó de la Prehistòria, un projecte que neix de la col·laboració entre les biblioteques de Gavà i el Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Aquest projecte té un espai físic definit a la Biblioteca Marian Colomé, en què s’han reunit els materials sobre arqueologia i prehistòria. Però el Racó de la Prehistòria donarà cabuda també a activitats ben diverses que tenen com a objectiu difondre aquestes temàtiques a tot tipus de públic – grans i petits -, i en els formats més diversos – activitats, xerrades, lectures...-, tant presencialment als espais veïns de la biblioteca i del Parc Arqueològic, com a la xarxa.

Hem començat la programació del Racó de la Prehistòria amb dues “Hores del conte” especials a sengles biblioteques de Gavà en què, de la mà d’Arqueolític, van ser protagonistres els nostres amics en Roc i la Mina; i amb l’edició en paper i digital d’una guia de lectura i de recursos, que anirem renovant periòdicament.

Us convidem a visitar el Racó de la Prehistòria a la Biblioteca Marian Colomé i a participar de les activitats que us anirem proposant i, sobretot, a que gaudiu dels llibres i del patrimoni amb nosaltres!

Podeu consultar la guia en aquest enllaç.

Preparant l’estiu! L’aventura del patrimoni

L’estiu és temps de descans, d’aventures i de lleure, de banyadors, pantalons curts i samarretes. I és que, després d’un curs intens i de treball ben fet, hem de cercar la manera d’omplir les hores dels llargs dies d’estiu de la manera més fresca i relaxada.

El Parc Arqueològic i el Museu de Gavà pensem en vosaltres una vegada més i ja tenim les propostes per a l’estiu 2015. L’arqueologia, la prehistòria o l’edat mitjana també poden formar part de l’aventura de l’estiu!

Us presentem 3 fórmules possibles per participar en les nostres activitats:

Per als nois i noies de Gavà tenim l’Arqueosport, un casal en què combinem les activitats esportives i culturals. De 4 a 12 anys, i durant la setmana del 22 al 26 de juny, nens i nenes ompliran el matí d’esport i la tarda d’activitats al Parc Arqueològic.

Del 6 al 17 de juliol, de 10 a 13 h, també podeu participar al casal “Bandolers a les mines de Gavà”. Us esperen un munt d’activitats en què els infants són els protagonistes de l’aventura de la història.

I durant tot l’estiu, els grups d’arreu podeu venir a visitar el Parc Arqueològic. Reserveu visites des d’1 h fins a tot el matí; amb els més menuts i amb els més grans; fent visites, tallers o activitats.

El Servei Pedagògic atendrà les vostres consultes i us ajudarà a trobar la millor opció.
Ens trobareu al 93 263 96 50.

Nou article sobre els enterraments neolítics de Gavà

Recentment ha sortit publicat l’article "Life and death in the Neolithic variscite mines of Gavà (Barcelona, Spain)" a la revista d’arqueologia Antiquity.

L’article dels investigadors Ferran Borrell, Josep Bosch i Tona Major recull i dóna a conèixer les troballes fetes al sector de les Ferreres en el context del jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà i aprofundeix en els estudis d’arqueoantropologia que ens aproximen a les persones que van treballar al voltant de les mines de variscita a Gavà en època neolítica.

Josep Bosch és conservador del Museu de Gavà i investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014 – 2017)”, que compta amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, al qual estan vinculats també l’arqueòleg Ferran Borrell i l’antropòloga Tona Majó, autors de l’estudi.

La publicació d’aquest article en la prestigiosa revista anglesa d’arqueologia Antiquity, reforça la difusió internacional dels resultats i del projecte de rerca fet al jaciment de les Mines Prehistòriques i impulsat des del Museu de Gavà.

Podeu consultar l'article en aquest enllaç.

L’estudi de fangs, una porta a conèixer el neolític

Com ja hem anat informant en aquest bloc, entre els objectius del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)”, que impulsa el Museu de Gavà amb els equips del SAPPO i ARQUEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, hi ha la revisió de materials procedents d’excavacions antigues, especialment dels conjunts de la mina 16, l’excavació de la qual ha proporcionat una riquesa i diversitat de restes, perfectament datades, entre les quals hi ha la Venus de Gavà.

La incorporació a l’equip de l’arqueòloga Elena García, col·laboradora del Museu de Gavà, especialista en l’estudi de materials en fang i reconstrucció arquitectònica, que ha treballat en diversos jaciments prehistòrics i protohistòrics, permetrà aprofundir en l’estudi de les evidències de fang procedents de la mina 16.

Es tracta d’un conjunt de bona qualitat i quantitat, trobat en un dipòsit secundari, no en l’espai on va ser inicialment usat i que, en una fase inicial de l’estudi, ha permès identificar material constructiu i estructures de combustió poc conegudes del neolític català.

A través de l’estudi micromorfològic i la interpretació de les formes i funcionalitat de les restes de fang, l’Elena Garcia espera conèixer millor el procés d’amortització de la mina 16 i alhora ampliar el corpus de restes de fangs, materials no prou coneguts, però cabdals per a conèixer les comunitats prehistòriques.

Reunió de l’equip de recerca del projecte de les Mines Prehistòriques de Gavà

El passat 20 de febrer, va tenir lloc la reunió de l’equip del projecte “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)”, impulsat per l’Ajuntament de Gavà a través del Museu que compta amb la col·laboració dels equips de recerca SAPPO i ARQUEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona i el suport de la Generalitat de Catalunya.

 

En aquesta sessió, el consell de coordinació, integrat pels doctors Josep Bosch, Miquel Molist i Xavier Clop i Mònica Borrell, va fer una presentació global del projecte als vint-i-un investigadors integrants del mateix, investigadors independents, així com membres de la UAB, UB i UPC. Alhora que es feia una posada en comú dels coneixements sobre el jaciment a partir de breus presentacions realitzades per diferents investigadors, la sessió va servir per debatre aspectes de la recerca i detectar oportunitats i necessitats coincidents entre diferents àmbits de la mateixa.

Us deixem la crònica de la sessió que van fer els periodistes de Gavà TV.

Els orígens de la sopa: la "sopa lítica"

Si poguéssim mirar per una finestra el Gavà de fa 6.000 anys, veuríem un paisatge diferent de l’actual: la platja estava més a prop i entre el mar i la muntanya tan sols hi havia una estreta plana litoral. Boscos, màquies i espais oberts per als conreus ocupaven la zona. En aquests mercats prehistòrics és on els nostres avantpassats buscaven els seus aliments.

L’agricultura i la ramaderia eren la base de l’alimentació, però continuaven caçant, recol·lectant i pescant.

Bous, cabres, ovelles, porcs, cereals i llegums eren la base d’una alimentació que completaven amb espècies que caçaven, com cérvols, senglars i conills. El marisc també era un complement a la dieta neolítica, de la mateixa manera que ho eren espècies vegetals que recol·lectaven.

És clar que les primeres sopes es devien fer abans de l’aparició de la ceràmica, al paleolític, escalfant pedres i introduint-les en sacs de pell, que són impermeables, o en un forat a la roca. Però les ceràmiques i molins de pedra van permetre als “Arguiñanos” de l’època cuinar d’una manera diferent, facilitar-los molt més l’elaboració, aprofitar el menjar d’una altra manera, estovar-lo més ràpidament, reduir-ne el temps de cocció... Les sopes, ara, tindrien un altre gust!

Si voleu conèixer més sobre l’alimentació al Neolític i sobre l’origen de la sopa, tan popular a la nostra cuina, no deixeu de venir a l’activitat que es farà al Parc Arqueològic el diumenge dia 22 de febrer.

La sopa lítica us hi espera! Bon profit!

Treballar per projectes: l'escola San Pedro de Gavà

Els projectes responen a la necessitat de saber i a l’interès per aprendre. No és tan important què s’aprèn com el camí que es fa. Els projectes impliquen una manera de fer que afavoreix la iniciativa i l’autonomia en el treball.

Els projectes són una bona manera de posar l’alumnat en situació d’aprenentatge de tot un procés i una recerca. El procés del projecte també afavoreix la implicació de la família i altres persones externes al grup classe. Un projecte neix dels interrogants que es plantegen els mateixos alumnes i a partir d’aquí es concreta la situació que cal resoldre.

De mica en mica els nens i les nenes van prenent consciència d’aquest procés que els permetrà assolir nous coneixements. És el que en diem “aprendre a aprendre”.

Durant el primer trimestre del curs, els nens i les nenes de 1r i 2n d’EP de l’Escola San Pedro de Gavà han dut a terme el projecte “Coneguem el nostre barri”.

Han visitat molts llocs del barri, han fet moltes preguntes, s’han documentat a casa amb l’ajuda de les famílies i han vingut a conèixer el Parc Arqueològic i el Museu de Gavà, ja que formem part del seu barri.

Estem encantats que ens hagin fet sortir en el seu projecte i que ens hagin representat en ell.

Tant és així que amb el permís de la Cristina i la Laura, professores del San Pedro, us deixem aquestes imatges perquè en pugueu gaudir. Si el voleu veure en directe, el trobareu a l’escola.

Felicitats, nois i noies, per la feina ben feta!

Gavà, present en diversos congressos d’arqueologia

Us podem anunciar les primeres cites científiques per a aquest 2015 en què el jaciment de les Mines Prehistòriques tindrà protagonisme.

La primera serà l’1 i el 2 d’abril de 2015 a Carnac (França) amb el col·loqui internacional “Callaïs”, del qual el Dr. Josep Bosch forma part del comitè científic. El col·loqui té com a objectiu fer una posada al dia dels estudis més recents sobre la variscita, des dels contextos geològics i sistemes d’extracció fins a la seva transformació i circulació, que abasta la Mediterrània occidental durant el neolític. Gavà hi serà present en diverses comunicacions, a més d’una exposició monogràfica produïda per a l’ocasió.

http://www.museedecarnac.com/evenements.php


D’altra banda, entre el 8 i el 10 de setembre, Barcelona serà la seu del simposi internacional “On the Rocks. International Symposium on Knappable Materials”, organitzat per la Universitat de Barcelona i amb el qual col·labora el Museu de Gavà.

En aquesta desena edició, la trobada aplegarà especialistes d’arreu del món que centren els estudis en la cadena operativa de materials lítics de talla i en les ciències auxiliars emprades en el seu estudi.

Durant el simposi els assistents visitaran el Parc Arqueològic Mines de Gavà. Així mateix, a la seu del CSIC podran gaudir de l’exposició “Coincidències insòlites. Vidres negres del neolític: d’on vénen?”, produïda pel Museu de Gavà, el Museu d’Història de Sabadell, Vinseum i la Diputació de Barcelona, que presenta les troballes d’obsidiana neolítica a Catalunya.

http://cherts-symp2015.net/

Viquimarató d’arqueologia de Gavà

El proper dissabte 28 de febrer les biblioteques i el museu de Gavà organitzen la primera viquimarató de Gavà que estarà dedicada a l’arqueologia de la nostra ciutat.

Nascuda l’any 2001, la Viquipèdia ha esdevingut una enciclopèdia de contingut lliure de consulta per internet reconeguda i molt popular. Els més de 447.000 articles en català han estat i són editats col·laborativament.

Amb aquesta viquimarató de Gavà es pretén, d’una banda, formar en l’edició d’articles i engrescar tothom que hi tingui interès en formar part d’aquest projecte, que té en el taller del proper dia 28 de febrer el punt de partida. Per una altra banda, es vol millorar i ampliar les entrades dedicades a l’arqueologia a Gavà.

Aquesta viquimarató és una activitat inclosa en el viquiprojecte Arqueopèdia, impulsat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona-CORE de Patrimoni, el Museu de Gavà, les biblioteques de Gavà i Amical Wikimedia que pretén oferir un paraigües sota el qual millorar els articles relatius a l’arqueologia a Catalunya, ja sigui des de l'àmbit de la historiografia, peces singulars o jaciments.

La viquimarató està oberta a qualsevol persona interessada en participar d’aquest projecte col·laboratiu. No es requereix experiència prèvia, només cal tenir interès per l’arqueologia i les noves tecnologies. S’iniciarà amb una sessió de formació sobre edició i hi haurà temps per a la redacció d’entrades.

La inscripció és gratuïta i es pot fer a la Biblioteca Josep Soler Vidal, presencialment, al telèfon 93 263 92 30 o al correu arqueopedia.gava@gmail.com.

Aquí teniu l'enllaç de la fitxa completa i actualitzada. Us hi esperem!

El Parc Arqueològic, en família

Encetem un 2015 ple de novetats i propostes per gaudir de l’arqueologia, la prehistòria i de la mateixa visita al Parc Arqueològic.

Avui us presentem: El Parc en família!  Una proposta de visites, tallers i activitats perquè, des dels més petits, fins els més grans, gaudiu d’una manera diferent de la vostra visita a les mines.

Tant és que ja hagueu vingut al Parc Arqueològic, cada darrer diumenge de mes, no tindreu excusa de no saber què fer. A les 11 h del matí tindreu cita obligada a les mines.

Per tan sols 3 € podreu participar d’una aventura diferent i durant una hora sereu els protagonistes de la nostra història.

Començarem el proper 25 de gener amb el Taller d’investigació: Detectius del neolític, una bona oportunitat per conèixer de primera mà la feina d’investigació dels arqueòlegs. Qui sap... sereu bons detectius? Potser així descobrireu el personatge enigmàtic que s’amaga a les mines.

El 22 de febrer remenarem la Sopa Lítica, el 29 de març ens guarirem amb els Remeis d’ahir i avui, i el 31 de maig coneixerem de ben a prop a la Venus de Gavà.

No deixeu de seguir-nos, que us anirem informant!

Tot això i més... al Parc Arqueològic Mines de Gavà!

I un altre anys ens espera!

Ja som al 2015 i se’ns presenta un nou any ple d’activitats i de reptes on la història i la seva difusió són el motor que ens fa moure!
Acostar el nostre patrimoni a tots aquells que vulguin participar és el nostre objectiu.

L’any passat van passar per les nostres instal·lacions 18.000 alumnes disposats a aprendre i passar-ho bé!
Tallers, visites, i un munt d’activitats són a punt per afrontar un altre any !

Encara no ens heu visitat?
No heu fet cap taller amb nosaltres?

Truqueu i us informarem de tot un ventall de d’activitats que podeu realitzar i buscarem les dates que us puguin anar millor!
Tan és que sigueu de P-3 com si sou universitaris, la història us espera a Gavà!
No us ho podeu perdre!

Aquí us deixem alguns enllaços d’escoles que ens han visitat.
A les fotografies veureu com s’ho van passar de bé!

Animeu-vos i no deixeu passar aquest 2015 sense visitar-nos!

Alumnes de 6è de l’escola Magòria de Barcelona (17d’octubre de 2014)

Alumnes de 5è de l’escola Sant Gabriel de Barcelona (24 de novembre de 2014)

Gavà present al congrés "Le Chasséen, des Chasséens" per debatre el neolític mitjà de l’occident europeu

Entre el 18 i el 21 de novembre va tenir lloc a París el congrés internacional Le Chasséen, des Chasséens. Retour sur une culture nationale et ses parallèles: Sepulcres de fossa, Cortaillod, Lagozza amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta cultura que defineix el neolític francès, entre 4.500 i 3.500 aC, i els vincles amb altres cultures contemporànies europees veïnes, com la de Cortillod a Suïssa, Lagozza al nord d’Itàlia i la dels sepulcres de fossa a Catalunya.

El conservador del Museu de Gavà, Dr. Josep Bosch, investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà (2014-2017)”, va participar en la redacció de dues de les comunicacions presentades.

Amb el títol “Le Chasséen et les «Sepulcres de fossa» de la Catalogne: des relations complexes entre cultures archéologiques voisines?”, l’equip format per Miquel Molist, Patricia Ríos, Anna Gómez, Josep Bosch i Ferran Borrell va analitzar la relació entre les dues cultures i l’arribada d’influències del nord dels Pirineus. Així mateix va servir per fer una sèrie de consideracions generals sobre la cultura dels sepulcres de fossa que, segons els autors, té uns orígens locals que es remunten al neolític antic; que va tenir una personalitat pròpia, tot i estar estretament relacionada amb el Chasséen, i en la formació i desenvolupament de la qual els intercanvis en general i l’explotació de la variscita de Gavà en particular van tenir un pes molt important.

La segona comunicació de l’equip format per Xavier Terradas, Juan F. Gibaja, Ferran Borrell, Josep Bosch, Carlo Lugliè i Antoni Palomo va ser “Des réseaux d’échanges entre les vallées du Rhône et de l’Èbre: un point de vue du nord-est de la Péninsule ibérique” i es va centrar en els intercanvis amb els quals les Mines Prehistòriques i el Museu de Gavà estan estretament lligats i als quals en els darrers anys, en col·laboració amb altres institucions, han dedicat bona part dels seus esforços (congrés Xarxes al neolític, estudi de les obsidianes catalanes...). La comunicació va constatar la forta arribada a Catalunya de primeres matèries foranes a finals del V mil·lenni aC provinents del nord dels Pirineus (sílex, obsidiana, jade...), així com la variscita de les mines de Gavà es va difondre en sentit contrari, i com en aquells moments el sector mediterrani entre l’Ebre i el Roine devia estar solcat i unit per llargues i extenses xarxes d’intercanvi.

El Parc Arqueològic, encara més accessible

De mica en mica, els museus locals de la província de Barcelona són més accessibles gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, que, a través del programa “La mirada tàctil”, els dóna suport per apropar el seu patrimoni a persones amb dificultats visuals o auditives.

Bona part dels museus, entre ells el Parc Arqueològic Mines de Gavà, compten actualment amb un mòdul de la “Mirada tàctil”, carta de presentació dels nostres equipaments per a persones amb dificultats visuals, i recurs tàctil per a tots els visitants, grans i petits.

En el cas de Gavà, aquest és el punt de partida d’una visita en què la manipulació d’objectes i el recorregut per la mina reproduïda són els protagonistes i que, afegit al recorregut accessible per a cadires de rodes, facilita la visita a moltes persones.

Recentment aquest programa s’ha ampliat. Avui tenim a la xarxa un seguit de vídeos traduïts al llenguatge de signes català per conèixer els nostres museus i el patrimoni que custodien. El Parc Arqueològic és un d'ells, amb cinc de les seves peces més destacades, com la Venus.



Aquí teniu l'enllaç al canal Youtube on trobareu tots aquests vídeos.

El quadern d’activitats "Viu la prehistòria. Vine al Parc!", un nou recurs educatiu en línia

Encara no us heu descarregat el quadern d’activitats del Parc Arqueològic?

Ara és molt fàcil. Aquí el teniu per descarregar-vos-el i gaudir d’una bona estona tot estudiant el neolític de Gavà. Una manera divertida i visual de conèixer la prehistòria.

Els més petits, i els que no ho sou tant, podreu trobar les ovelles que s’han escapat del ramat, fer mots encreuats amb conceptes neolítics i fins i tot fer-vos a mida un collaret de la més verda variscita!

Tot això en un sol clic! Viu la prehistòria amb una altra nova proposta pedagògica adreçada als més petits!

Quadern de treball de les Mines Prehistòriques de Gavà

Lectura d’un treball de màster sobre ceràmiques neolítiques de les mines de Gavà

El passat 16 de juliol va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona la lectura del treball final de màster elaborat per Sílvia Calvo sobre un conjunt de ceràmiques del neolític mitjà procedents d’una de les mines de variscita de Gavà, la número 16. Les ceràmiques havien estat recuperades en excavacions del Museu de Gavà dirigides pels arqueòlegs Alícia Estrada i Josep Bosch. El tribunal format pels doctors Àngel Bosch (UNED), Patricia Ríos (UAB) i Xavier Clop (UAB), li va atorgar la qualificació d’excel·lent. El treball, que s’emmarca en el Projecte Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica, inclòs en el Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia Catalana 2014-2017, tenia per objectiu reconstruir la cadena operativa (producció, ús i amortització) de ceràmiques neolítiques analitzant-ne les terres que van fer servir, les traces de manufactura i d’ús, i el desgast. Tot això amb el complement de l’experimentació.

Entre les conclusions a què s’ha arribat destaca l’homogeneïtat de les terres utilitzades, si bé amb una variabilitat en la quantitat i dimensions dels elements de desgreixant. Són també diverses les tècniques de manufactura identificades: l’ordit, en els vasos petits; els colombins o marrells, en els grans, i la tècnica de motlle, juntament amb la dels colombins, en els mitjans. Pel que fa als acabats, s’hi han distingit allisats i brunyits, aquests d’una gran qualitat. Molts pocs vasos estaven decorats. És possible que una part de les ceràmiques les haguessin fet persones sense un gran coneixement de l’ofici. Ara bé, la manufactura d’algunes d’elles, com per exemple la Venus de Gavà trobada en aquesta mina, i les coccions requerien una destresa que no devia estar a l’abast de tothom. Quant a l’ús, només una petita part dels bols, olles, gerres i recipients amb coll distingits, que van estar en contacte directe amb el foc, devien servir per cuinar. La resta tindrien altres funcions, com emmagatzemar, transportar o servir aliments i aigua. Dues darreres constatacions són el baix desgast dels fragments de ceràmica, de la qual cosa es dedueix que la vida dels vasos no degué ser llarga, tot i documentar-se’n reparacions, i l’abundància dels perfils complets dels mateixos, cosa poc habitual en jaciments prehistòrics. Però aquests fets difícilment s’explicaran sense un coneixement, que encara no tenim, de les circumstàncies de farciment de la mina on van ser recuperades les ceràmiques estudiades.