"La fi és el principi", una nova exposició d'arqueologia catalana

El Museu de Gavà mostra més de 300 objectes de 19 museus catalans en una exposició que resumeix 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria.

Aquesta exposició ha estat organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya.

Fins al 5 d'octubre es podrà veure al Museu de Gavà una exposició itinerant que, per primera vegada presenta una síntesi de les pràctiques funeràries a la prehistòria a Catalunya. Aquesta exposició vol ser una via d’aproximació al nostre passat a través de la riquíssima cultura material que ha perviscut de la prehistòria a Catalunya: l’arqueologia de la mort.

Encara que sembli contradictori, el món de la mort ha servit per definir, i encara ara defineix, algunes de les cultures principals de la prehistòria del nostre país i, per tant, és clau per al seu estudi. Les pràctiques funeràries tenen un interès per sí mateixes, però també ens permeten aproximar-nos a la prehistòria. Les pràctiques funeràries són un mirall del món del vius i per tant reflexen temes tan diversos com el canvi cultural, la relació dels nostres avantpassat amb el seu entorn, els contactes i intercanvis, les creences i el món simbòlic dels nostres avantpassats... I a través del passat, el coneixement de la nostra cultura en el present.

L’exposició incorpora informació i objectes de troballes singulars recents, com les restes de la Sagrera a Barcelona, els enterraments de can Sadurní a Begues, les novetats de les necròpolis del Vallès i del Penedès, els sepulcres en mina de Gavà, el sepulcre megalític de Seró a la Noguera, la Cova de Montanisell, i tantes d’altres. De fet, alguns dels materials que es mostren encara estan en estudi.

L’exposició es compon d’un preàmbul i una introducció que dóna pas a vuit àmbits temàtics i alhora cronològics: Primum in humus, Un mort un sepulcre, Imatge dels vius, El problema dels que morien lluny, Sit tibi terra gravis o la intervenció en el paisatge, De sols a acompanyats, L’enterrament de les elits, Denique in cineris.

Al llarg de l’exposició, el visitant trobarà quatre recreacions de diferents tipus d’enterrament característics de la prehistòria, tres d’elles realitzades per l’ il·lustrador Pep Boatella.

La mostra manté un diàleg entre passat i present, i destaca l’epíleg en què, a partir de diversos vídeos de pràctiques funeràries contemporànies a diferents parts del món, es vol fer una reflexió sobre la mort i les pràctiques funeràries com a fet universal.

En l’exposició han col·laborat antropòlegs i arqueòlegs especialistes, i aplega més de 300 peces, de museus d’Arqueoxarxa i d’arreu de Catalunya. Alguns d’aquests objectes són excepcionals i no estan exposats habitualment.