Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de juny del 2016

Sisena campanya d'excavacions al Parc Arqueològic

Aquest mes de juny tindrà lloc al Parc Arqueològic Mines de Gavà la sisena campanya d'excavacions, la primera com a Campus d'Arqueologia UAB.

En els darrers cinc cursos, alumnes del grau d'arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona han realitzat pràctiques de camp al jaciment de les Mines Prehistòriques, en el recinte del Parc Arqueològic. Enguany es duran a terme en dos torns, entre el 6 i el 17 de juny.

A banda dels treball arqueològic en les mines 107, 108 i 110, també faran pràctiques de dibuix, estudi de materials, ús de l'estació total, etc.

Aquesta campanya s'emmarca també en el projecte de recerca "Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)" reconegut per la Generalitat de Catalunya i impulsat per l'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona.

divendres, 27 de novembre del 2015

Nou Campus d'Arqueologia UAB Mines de Gavà

L'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona han signat un conveni per a la creació del Campus d'Arqueologia UAB Mines de Gavà.

La creació del Campus d'Arqueologia UAB de les Mines de Gavà ha de promoure dues línies principals d'acció. D'una banda, l'aprofundiment en la recerca i el desenvolupament de treballs arqueològics, estudis de materials arqueològics i la realització de diferents reunions especialitzades en l’àmbit de l’arqueologia prehistòrica i del Patrimoni Cultural. D’altra banda, donar suport a la formació dels estudiants tant de grau com d’estudis de postgrau. 

La nova seu del campus pretén continuar així dinamitzant el patrimoni arqueològic del municipi per a la difusió dels resultats científics en els àmbits acadèmics i del públic general, tot contribuint així a promoure el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà com a espai de referència en els diferents àmbits.

dijous, 28 de maig del 2015

Nova campanya d'excavacions al Parc Arqueològic Mines de Gavà


Aquest mes de juny, el Parc Arqueològic Mines de Gavà és l’escenari de la cinquena campanya d’excavacions dels alumnes del Grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’any 2011 es van iniciar els treballs a l’entorn de les mines 107 i 108 situades en el recinte del Parc Arqueològic, fruit del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Gavà i el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La recerca respon d’una banda a la voluntat d’avançar en el coneixement del jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà i, concretament, del sector miner situat en el recinte del Parc, el qual ha donat interessants resultats científics, tant d’estructures mineres com d’objectes, com la troballa de la Venus. D’una altra banda, l’excavació facilita la realització de pràctiques de treball de camp als alumnes del Grau d’Arqueologia que organitza la Universitat Autònoma de Barcelona.

La campanya 2015 es duu a terme en dos torns, el primer la setmana de l’1 al 5 de juny i el segon del 8 al 12 de juny i és previst que hi participin una vintena d’alumnes sota la direcció del Dr. Josep Bosch, conservador del Museu, i del Dr. Xavier Clop, professor de la UAB. A banda de l’excavació pròpiament dita, els alumnes duen a terme altres tasques com documentació, planimetria, dibuix i fotografia arqueològica, entre d’altres.

Aquesta campanya s'emmarca també en el projecte de recerca "Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)" reconegut per la Generalitat de Catalunya i impulsat per l'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Ressenya sobre el congrés "Callaïs"


El passat mes d’abril es va realitzar a Carnac (Bretanya, França) el congrés internacional Callaïs, dedicat als ornaments corporals fets durant el neolític europeu amb aquesta matèria, actualment més coneguda com a variscita. El congrés va ser organitzat pel Museu de Carnac i les universitats de Rennes 1 i de Nantes, amb la col·laboració de diferents institucions, amb la participació d’investigadors convidats de diferents països i amb l’assistència d’un considerable nombre de públic.

Presència de les Mines Prehistòriques de Gavà

Com no podia ser d’altra forma, les mines de Gavà i Catalunya van estar presents, indirectament, a moltes de les comunicacions, però especialment a la comunicació de Josep Bosch (Museu de Gavà), sobre la mineria i la producció de joies a Gavà; a la de l’equip dirigit per Joan Carles Melgarejo (Universitat de Barcelona), sobre la geologia i mineralogia de Gavà i sobre possibles mètodes d’anàlisi de la variscita; i a la de Miquel Molit i Mònica Oliva (Universitat Autònoma de Barcelona), sobre els ornaments de variscita durant el neolític en la part est de la península Ibèrica.

Primeres conclusions


Van ser moltes les aportacions i les qüestions tractades en relació a les possibles fonts de procedència de la variscita, l’explotació, l’ús i la distribució. A l’espera de la publicació de les actes del congrés, on totes elles seran recollides, en volem fer esment d’algunes. La primera és que les fonts de la variscita usada durant el neolític a Europa occidental es troben totes a la península Ibèrica, tant en la seva part atlàntica (Zamora i Huelva) com en la mediterrània (Catalunya). D’entre elles, les mines de Gavà presenten, ara per ara, les evidències més explícites sobre l’explotació del seu mineral i la producció d’ornaments corporals amb ell. Això fa que la segona qüestió pugui resultar sorprenent. Es tracta dels resultats del treball efectuat per a determinar l’origen de les joies de variscita trobades en jaciments neolítics de l’oest de França, en el que es va incloure l’anàlisi de diferents mostres procedents de Gavà. Segons aquests resultats, la variscita de Gavà no es troba entre la usada en l’àmbit geogràfic de l’estudi, però, en canvi, si s’hi reconeix variscita de les fonts de la part atlàntica de la península Ibèrica. Aquesta constatació, que no per sorprenent deixa de ser interessant i que esperem sigui confirmada amb nous estudis, deixa una distribució principalment mediterrània per a la variscita de Gavà i posa de manifest contactes N-S a l’occident d’Europa, probablement a través d’una navegació atlàntica, en uns moments antics del període neolític.

Per últim, volem esmentar que durant el congrés Callaïs va ser inaugurada al Museu de Carnac una exposició sobre la temàtica tractada, produïda pel mateix museu i amb la que ha col·laborat el Museu de Gavà. Aquesta exposició ha seguit oberta al públic un cop finalitzat el congrés i es podrà visitar fins al proper 2 de novembre.

dijous, 19 de març del 2015

Nou article sobre els enterraments neolítics de Gavà


Recentment ha sortit publicat l’article "Life and death in the Neolithic variscite mines of Gavà (Barcelona, Spain)" a la revista d’arqueologia Antiquity.

L’article dels investigadors Ferran Borrell, Josep Bosch i Tona Major recull i dóna a conèixer les troballes fetes al sector de les Ferreres en el context del jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà i aprofundeix en els estudis d’arqueoantropologia que ens aproximen a les persones que van treballar al voltant de les mines de variscita a Gavà en època neolítica.

Josep Bosch és conservador del Museu de Gavà i investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014 – 2017)”, que compta amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, al qual estan vinculats també l’arqueòleg Ferran Borrell i l’antropòloga Tona Majó, autors de l’estudi.

La publicació d’aquest article en la prestigiosa revista anglesa d’arqueologia Antiquity, reforça la difusió internacional dels resultats i del projecte de rerca fet al jaciment de les Mines Prehistòriques i impulsat des del Museu de Gavà.

Podeu consultar l'article en aquest enllaç.

dilluns, 16 de març del 2015

L’estudi de fangs, una porta a conèixer el neolític


Com ja hem anat informant en aquest bloc, entre els objectius del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)”, que impulsa el Museu de Gavà amb els equips del SAPPO i ARQUEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, hi ha la revisió de materials procedents d’excavacions antigues, especialment dels conjunts de la mina 16, l’excavació de la qual ha proporcionat una riquesa i diversitat de restes, perfectament datades, entre les quals hi ha la Venus de Gavà.

La incorporació a l’equip de l’arqueòloga Elena García, col·laboradora del Museu de Gavà, especialista en l’estudi de materials en fang i reconstrucció arquitectònica, que ha treballat en diversos jaciments prehistòrics i protohistòrics, permetrà aprofundir en l’estudi de les evidències de fang procedents de la mina 16.

Es tracta d’un conjunt de bona qualitat i quantitat, trobat en un dipòsit secundari, no en l’espai on va ser inicialment usat i que, en una fase inicial de l’estudi, ha permès identificar material constructiu i estructures de combustió poc conegudes del neolític català.

A través de l’estudi micromorfològic i la interpretació de les formes i funcionalitat de les restes de fang, l’Elena Garcia espera conèixer millor el procés d’amortització de la mina 16 i alhora ampliar el corpus de restes de fangs, materials no prou coneguts, però cabdals per a conèixer les comunitats prehistòriques.

dilluns, 23 de febrer del 2015

Reunió de l’equip de recerca del projecte de les Mines Prehistòriques de Gavà


El passat 20 de febrer, va tenir lloc la reunió de l’equip del projecte “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)”, impulsat per l’Ajuntament de Gavà a través del Museu que compta amb la col·laboració dels equips de recerca SAPPO i ARQUEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona i el suport de la Generalitat de Catalunya.
 
En aquesta sessió, el consell de coordinació, integrat pels doctors Josep Bosch, Miquel Molist i Xavier Clop i Mònica Borrell, va fer una presentació global del projecte als vint-i-un investigadors integrants del mateix, investigadors independents, així com membres de la UAB, UB i UPC. Alhora que es feia una posada en comú dels coneixements sobre el jaciment a partir de breus presentacions realitzades per diferents investigadors, la sessió va servir per debatre aspectes de la recerca i detectar oportunitats i necessitats coincidents entre diferents àmbits de la mateixa.

Us deixem la crònica de la sessió que van fer els periodistes de Gavà TV.


dimarts, 3 de febrer del 2015

Gavà, present en diversos congressos d’arqueologia


Us podem anunciar les primeres cites científiques per a aquest 2015 en què el jaciment de les Mines Prehistòriques tindrà protagonisme.

La primera serà l’1 i el 2 d’abril de 2015 a Carnac (França) amb el col·loqui internacional “Callaïs”, del qual el Dr. Josep Bosch forma part del comitè científic. El col·loqui té com a objectiu fer una posada al dia dels estudis més recents sobre la variscita, des dels contextos geològics i sistemes d’extracció fins a la seva transformació i circulació, que abasta la Mediterrània occidental durant el neolític. Gavà hi serà present en diverses comunicacions, a més d’una exposició monogràfica produïda per a l’ocasió.

http://www.museedecarnac.com/evenements.php


D’altra banda, entre el 8 i el 10 de setembre, Barcelona serà la seu del simposi internacional “On the Rocks. International Symposium on Knappable Materials”, organitzat per la Universitat de Barcelona i amb el qual col·labora el Museu de Gavà.

En aquesta desena edició, la trobada aplegarà especialistes d’arreu del món que centren els estudis en la cadena operativa de materials lítics de talla i en les ciències auxiliars emprades en el seu estudi.

Durant el simposi els assistents visitaran el Parc Arqueològic Mines de Gavà. Així mateix, a la seu del CSIC podran gaudir de l’exposició “Coincidències insòlites. Vidres negres del neolític: d’on vénen?”, produïda pel Museu de Gavà, el Museu d’Història de Sabadell, Vinseum i la Diputació de Barcelona, que presenta les troballes d’obsidiana neolítica a Catalunya.

http://cherts-symp2015.net/

dilluns, 26 de gener del 2015

Viquimarató d’arqueologia de Gavà


El proper dissabte 28 de febrer les biblioteques i el museu de Gavà organitzen la primera viquimarató de Gavà que estarà dedicada a l’arqueologia de la nostra ciutat.

Nascuda l’any 2001, la Viquipèdia ha esdevingut una enciclopèdia de contingut lliure de consulta per internet reconeguda i molt popular. Els més de 447.000 articles en català han estat i són editats col·laborativament.

Amb aquesta viquimarató de Gavà es pretén, d’una banda, formar en l’edició d’articles i engrescar tothom que hi tingui interès en formar part d’aquest projecte, que té en el taller del proper dia 28 de febrer el punt de partida. Per una altra banda, es vol millorar i ampliar les entrades dedicades a l’arqueologia a Gavà.

Aquesta viquimarató és una activitat inclosa en el viquiprojecte Arqueopèdia, impulsat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona-CORE de Patrimoni, el Museu de Gavà, les biblioteques de Gavà i Amical Wikimedia que pretén oferir un paraigües sota el qual millorar els articles relatius a l’arqueologia a Catalunya, ja sigui des de l'àmbit de la historiografia, peces singulars o jaciments.

La viquimarató està oberta a qualsevol persona interessada en participar d’aquest projecte col·laboratiu. No es requereix experiència prèvia, només cal tenir interès per l’arqueologia i les noves tecnologies. S’iniciarà amb una sessió de formació sobre edició i hi haurà temps per a la redacció d’entrades.

La inscripció és gratuïta i es pot fer a la Biblioteca Josep Soler Vidal, presencialment, al telèfon 93 263 92 30 o al correu arqueopedia.gava@gmail.com.

Aquí teniu l'enllaç de la fitxa completa i actualitzada. Us hi esperem!

dimecres, 3 de desembre del 2014

Gavà present al congrés "Le Chasséen, des Chasséens" per debatre el neolític mitjà de l’occident europeu

Entre el 18 i el 21 de novembre va tenir lloc a París el congrés internacional Le Chasséen, des Chasséens. Retour sur une culture nationale et ses parallèles: Sepulcres de fossa, Cortaillod, Lagozza amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta cultura que defineix el neolític francès, entre 4.500 i 3.500 aC, i els vincles amb altres cultures contemporànies europees veïnes, com la de Cortillod a Suïssa, Lagozza al nord d’Itàlia i la dels sepulcres de fossa a Catalunya.

El conservador del Museu de Gavà, Dr. Josep Bosch, investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà (2014-2017)”, va participar en la redacció de dues de les comunicacions presentades.

Amb el títol “Le Chasséen et les «Sepulcres de fossa» de la Catalogne: des relations complexes entre cultures archéologiques voisines?”, l’equip format per Miquel Molist, Patricia Ríos, Anna Gómez, Josep Bosch i Ferran Borrell va analitzar la relació entre les dues cultures i l’arribada d’influències del nord dels Pirineus. Així mateix va servir per fer una sèrie de consideracions generals sobre la cultura dels sepulcres de fossa que, segons els autors, té uns orígens locals que es remunten al neolític antic; que va tenir una personalitat pròpia, tot i estar estretament relacionada amb el Chasséen, i en la formació i desenvolupament de la qual els intercanvis en general i l’explotació de la variscita de Gavà en particular van tenir un pes molt important.

La segona comunicació de l’equip format per Xavier Terradas, Juan F. Gibaja, Ferran Borrell, Josep Bosch, Carlo Lugliè i Antoni Palomo va ser “Des réseaux d’échanges entre les vallées du Rhône et de l’Èbre: un point de vue du nord-est de la Péninsule ibérique” i es va centrar en els intercanvis amb els quals les Mines Prehistòriques i el Museu de Gavà estan estretament lligats i als quals en els darrers anys, en col·laboració amb altres institucions, han dedicat bona part dels seus esforços (congrés Xarxes al neolític, estudi de les obsidianes catalanes...). La comunicació va constatar la forta arribada a Catalunya de primeres matèries foranes a finals del V mil·lenni aC provinents del nord dels Pirineus (sílex, obsidiana, jade...), així com la variscita de les mines de Gavà es va difondre en sentit contrari, i com en aquells moments el sector mediterrani entre l’Ebre i el Roine devia estar solcat i unit per llargues i extenses xarxes d’intercanvi.

divendres, 25 de juliol del 2014

Lectura d’un treball de màster sobre ceràmiques neolítiques de les mines de Gavà


El passat 16 de juliol va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona la lectura del treball final de màster elaborat per Sílvia Calvo sobre un conjunt de ceràmiques del neolític mitjà procedents d’una de les mines de variscita de Gavà, la número 16. Les ceràmiques havien estat recuperades en excavacions del Museu de Gavà dirigides pels arqueòlegs Alícia Estrada i Josep Bosch. El tribunal format pels doctors Àngel Bosch (UNED), Patricia Ríos (UAB) i Xavier Clop (UAB), li va atorgar la qualificació d’excel·lent. El treball, que s’emmarca en el Projecte Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica, inclòs en el Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia Catalana 2014-2017, tenia per objectiu reconstruir la cadena operativa (producció, ús i amortització) de ceràmiques neolítiques analitzant-ne les terres que van fer servir, les traces de manufactura i d’ús, i el desgast. Tot això amb el complement de l’experimentació.

Entre les conclusions a què s’ha arribat destaca l’homogeneïtat de les terres utilitzades, si bé amb una variabilitat en la quantitat i dimensions dels elements de desgreixant. Són també diverses les tècniques de manufactura identificades: l’ordit, en els vasos petits; els colombins o marrells, en els grans, i la tècnica de motlle, juntament amb la dels colombins, en els mitjans. Pel que fa als acabats, s’hi han distingit allisats i brunyits, aquests d’una gran qualitat. Molts pocs vasos estaven decorats. És possible que una part de les ceràmiques les haguessin fet persones sense un gran coneixement de l’ofici. Ara bé, la manufactura d’algunes d’elles, com per exemple la Venus de Gavà trobada en aquesta mina, i les coccions requerien una destresa que no devia estar a l’abast de tothom. Quant a l’ús, només una petita part dels bols, olles, gerres i recipients amb coll distingits, que van estar en contacte directe amb el foc, devien servir per cuinar. La resta tindrien altres funcions, com emmagatzemar, transportar o servir aliments i aigua. Dues darreres constatacions són el baix desgast dels fragments de ceràmica, de la qual cosa es dedueix que la vida dels vasos no degué ser llarga, tot i documentar-se’n reparacions, i l’abundància dels perfils complets dels mateixos, cosa poc habitual en jaciments prehistòrics. Però aquests fets difícilment s’explicaran sense un coneixement, que encara no tenim, de les circumstàncies de farciment de la mina on van ser recuperades les ceràmiques estudiades.

dijous, 10 de juliol del 2014

Els sons de la prehistòria, un nou projecte de recerca

Corns marins trobats a les Mines Prehistòriques de Gavà i que se suposa que es feien servir com instruments han tornat a sonar, 6.000 anys després. Ha estat en el marc de l’estudi que han iniciat arqueòlegs de la UB, del Museu de Gavà i del Vinseum, i músics i musicòlegs del Museu de la Música i de l'ESMUC. Aquí teniu les primeres notes!

divendres, 27 de juny del 2014

Una setmana d'excavació a les Mines Prehistòriques


La setmana del 2 al 6 de maig els alumnes de 2n d’Arqueologia vam fer pràctiques al Parc Arqueològic. 

La presentació ens va deixar al·lucinats. Vam entendre i veure moltes coses que tan sols llegint o visitant el Museu no haguéssim pogut captar. L’excavació, però, a primera vista no va ser gaire profitosa. Vam trobar materials molt barrejats i com que som estudiants amb poca experiència no vam avançar gaire de pressa. Aquest aparent petit desastre crec que és el gran avantatge de Gavà i les nostres pràctiques: no hi ha pressa, podíem anar buscant els diferents estrats i materials de la mina 107 sense presses, a la vegada que apreníem a fer-ho amb més eficiència. 

Tot i que la nostra feina, en un primer moment, no ha donat gaires resultats, hem col·laborat a acostar-nos una mica més als nivells neolítics de la mina 107, esperant poder tornar-hi l’any que ve!

Anna M. Moragas
Júlia Olivé
Helena Rovira
Laura Cristina Viñas

dimarts, 18 de febrer del 2014

Col·laboració universitària per a l’estudi de ceràmiques neolítiques


La Sílvia Calvo realitzant medicions de les ceràmiques
Les excavacions a les mines prehistòriques de Gavà han aportat materials i dades molt útils per estudiar diferents aspectes de la seva època: el neolític mitjà. Un d’aquests aspectes és la producció ceràmica, una de les principals novetats tecnològiques del neolític. A Gavà s’ha recuperat un notable conjunt ceràmic procedent tant de sepulcres com de contextos no funeraris, un fet molt poc habitual entre els jaciments d’aquesta època a Catalunya. Actualment, l’alumna del màster d’arqueologia prehistòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sílvia Calvo, està fent el seu treball de màster sobre ceràmiques recuperades a Gavà, concretament dels nivells de farciment de la mina número 16, entre les quals es troba l’anomenada Venus de Gavà. El treball, que posa en pràctica una metodologia dissenyada per estudiar ceràmiques neolítiques, té l’objectiu de reconstruir la seva cadena operativa, incloent-hi el procés de producció, la funció i l’amortització. Les variables observades són tant les propietats físiques i mecàniques de les terres i argiles amb què van ser elaborades, com les traces de manufactura, ús i desgast. Les ceràmiques d’aquesta mina resulten apropiades per ser numèricament significatives per la seva diversitat formal i tècnica, i per estar associades a diverses datacions C14 que les situen en el primer quart del IV mil·lenni cal. aC, un moment d’especial interès dins del neolític català.

dimecres, 13 de novembre del 2013

La mineria neolítica, a debat

Durant el període neolític, la mineria experimentà un desenvolupament considerable. A Catalunya, va permetre obtenir diverses matèries primeres, entre les que es troben almenys la sal gema - explotada a l'àrea de Cardona-, la variscita - procedent de Gavà-, i el sílex. Per fer-ho es van posar en pràctica diferents mètodes d’explotació, tant a cel obert com subterranis, que van arribar a tenir una complexitat considerable si se’ls compara amb els de mines de la mateixa època a d’altres llocs d’Europa.

Aquest mes de novembre, diverses institucions, entre elles l’Institut de Recerques Envers la Cultura de Cardona i el Museu de Gavà, organitzem per primera vegada una taula rodona científica sobre la mineria neolítica a Catalunya, en la que hi participarà una àmplia representació dels investigadors. Serà una magnífica ocasió perquè els diferents equips posin en comú el seu treball i copsar l’estat de la qüestió sobre un tema de gran interès com és aquest i que ha experimentat nombrosos avenços ens els darrers anys.

Les Mines Prehistòriques de Gavà també hi seran presents en tant que centre d’extracció de variscita i productor d’ornaments corporals per a l’intercanvi exterior, ornaments que es van difondre per tot l’arc nord-occidental de la Mediterrània. I també perquè va ser centre receptor d’un considerable nombre d’altres elements materials i immaterials que va esdevenir un enclavament de confluència cultural.

Si desitgeu més informació, a la pàgina web de les jornades trobareu el programa detallat així com les ressenyes de les comunicacions i els ponents.

dijous, 31 d’octubre del 2013

Treballant portes endins

Com tots sabeu, bona part de la tasca en un museu es fa de portes endins. Inventari, catalogació, documentació, restauració, recerca... són feines que no es veuen, però que són imprescindibles perquè el patrimoni sigui preservat, exposat al públic i accessible també per als estudis.
Gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, actualment el Museu de Gavà està documentant un conjunt de monedes procedents d’excavacions del castell de Castelldefels, la Torre del Baró de Viladecans i el Molí de can Batlle de Vallirana. Es tracta d’un ric conjunt amb monedes de diferents èpoques, que van des de la meitat del segle XIII fins al darrer terç del XIX, emeses per diferents autoritats entre les que es poden distingir Jaume I, Jaume II, Pere III, Carles I, Felip IV, l’Arxiduc Carles o Alfons XII, entre d’altres, a més del rei francès Lluís XIV o del govern espanyol provisional del 1870. Les seves seques són variades: Barcelona, València, Aragó, Montpeller, també entre d’altres. I el mateix succeeix amb els seus valors: ardit, quart, diner, maravedís, ...Els treballs de documentació els està portant a terme l’arqueòleg Josep Francesc Roig de l’empresa CODEX.
En paral·lel, i també gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, Mireia Marquès està realitzant dues tasques diferents. 

D’una banda, la restauració de les monedes d’aquest conjunt amb un estat de conservació més deficient. I prèviament, ha restaurat un vas neolític de ceràmica decorat amb relleus, procedent de les Mines Prehistòriques de Gavà i que correspon igualment al fons del museu. Actualment ja el podeu tornar a veure a l'exposició permanent a la Torre Lluch.

diumenge, 22 de setembre del 2013

L'obsidiana prehistòrica i l'arqueologia experimental

Si voleu conèixer una mica més sobre les troballes d'obsidiana prehistòrica a Catalunya i l'estudi a través de l'arqueologia experimental, aquí teniu aquest vídeo de Gavà TV.

dimarts, 19 de febrer del 2013

Variscita de Gavà analitzada als laboratoris del Louvre


Fa entre 7.000 i 5.000 anys, la variscita era usada per fer ornaments corporals. Els trobem en enterraments prehistòrics, amb una àmplia distribució arreu d’Europa occidental. El mineral d’aquests ornaments, però, sembla provenir únicament de tres àrees, totes elles a la península Ibèrica: l’estesa entre Zamora i Bragança; la d’Encinasola, a Huelva, i la de les mines de Gavà, a Barcelona. Queda clar, per tant, que a la major part dels llocs on s’han trobat ornaments de variscita, aquests, van ser portats des de fora. La qüestió és: des d’on? com?
Això és el que pretén esbrinar l’estudi dels investigadors de les universitats de Rennes, Nantes i Cadis, amb la col·laboració de diversos museus de Portugal, França i Espanya —entre ells el de Gavà—, i dels laboratoris del Centre de Recerca i Restauració del Museu de França, amb seu al Museu del Louvre. En aquests laboratoris s’analitza, per primer cop i gràcies a la utilització d’una tècnica no destructiva, la composició química d’una àmplia selecció de mostres, tant minerals com arqueològiques, procedents de diferents llocs d’Europa occidental. L’amplitud de les anàlisis permet ser optimistes i pensar que significaran un avenç molt important en el coneixement de la difusió de la variscita de les mines de Gavà; mines que, avui per avui, han proporcionat els majors i més clars indicis d’explotació minera i d’elaboració d’ornaments de variscita.

dimecres, 2 de gener del 2013

Les noves tecnologies al servei de la recerca i la difusió


Encara ara, al segle XXI, l’arqueologia és percebuda com una disciplina d’aventurers, exòtica i fins i tot misteriosa. Això, en realitat, poques vegades és així, però, fins i tot en aquests casos, el rigor metodològic i la interdisciplinarietat regeixen aquesta ciència que ens permet conèixer el nostre passat cada vegada amb més precisió. I les noves tecnologies són clau per avançar en aquest coneixement.
Actualment arqueòlegs del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Barcelona estan aplicant les anàlisis de materials arqueològics amb escàners de tres dimensions a algunes de les peces de sílex melat, concretament els nuclis,  trobades al jaciment de les Mines Prehistòriques. Aquest és un material especialment interessant, per tractar-se d’una matèria primera que no es troba a Catalunya i que el més probable és que hi arribés des de les seves fonts conegudes a la Provença, i que ajuda, per tant, a explicar la circulació de béns – entre ells les joies de variscita – durant el neolític.
L‘ús d’aquesta tècnica permet l’estudi de les peces basat en la seva representació tridimensional, el que obre noves possibilitats a la documentació de volum, angles i àrees que a mà no es poden fer. Però, més enllà de l'interès científic, també tindrà una funció divulgativa i didàctica, ja que disposarem d’una reproducció fidel de la realitat, que pot incorporar també moviment, una visió global de 360º i que permet la seva divulgació per canals telemàtics.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Ja podeu visitar la cabana!


Aquells que vingueu al Parc Arqueològic Mines de Gavà trobareu un nou element museogràfic: la recreació d’una cabana neolítica. Però aquesta vegada no es tracta d’una obra de museòlegs i dissenyadors, sinó que ha estat fruit de la col·laboració d’un munt d’amics i amigues que han participat en el curs dels Juliols de la UB i en diverses jornades de Diumenges al Parc.
A Gavà no s’ha conservat cap cabana de l’època en què van ser explotades les mines, ara fa 6000 anys, però les excavacions ens diuen que devien existir-hi i ens aporten informació sobre els materials amb què devien ser construïdes. Atenent-nos fidelment a aquesta informació i seguint models constructius d’altres jaciments contemporanis, hem recreat una cabana.

Per aixecar-la hem utilitzat terra barrejada amb palla i aigua, fusta de pi i bruc, a més de corda. Les excavacions a Gavà han recuperat restes vegetals nombroses i de diferents tipus, entre les quals els paleobotànics Raquel Piqué, Natàlia Alonso i Santiago Riera han identificat els cereals, el pi i el bruc. També han proporcionat fragments de fang assecat, amb empremtes vegetals, enlluïts o cremats, que segons l’arqueòloga Elena García, especialista en arquitectura prehistòrica, provenen de cases o cabanes destruïdes i constaten l’ús de la terra com a material de construcció.
A partir d’ara, els que vingueu a visitar-nos, tindreu, a més de la recreació de la mina, un nou espai on sentir-vos neolítics. Us convidem a entrar a la cabana i evocar i imaginar com vivien els miners del neolític en una cabana, un espai pensat bàsicament per descansar i refugiar-se.
I, per cert, admireu el magnífic treball realitzat pels nostres amics i amigues. A tothom, moltes gràcies!