Aquest mes de juny tindrà lloc al Parc Arqueològic Mines de Gavà la sisena campanya d'excavacions, la primera com a Campus d'Arqueologia UAB.
En els darrers cinc cursos, alumnes del grau d'arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona han realitzat pràctiques de camp al jaciment de les Mines Prehistòriques, en el recinte del Parc Arqueològic. Enguany es duran a terme en dos torns, entre el 6 i el 17 de juny.
A banda dels treball arqueològic en les mines 107, 108 i 110, també faran pràctiques de dibuix, estudi de materials, ús de l'estació total, etc.
Aquesta campanya s'emmarca també en el projecte de recerca "Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)" reconegut per la Generalitat de Catalunya i impulsat per l'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca. Mostrar tots els missatges
dimarts, 7 de juny del 2016
Sisena campanya d'excavacions al Parc Arqueològic
Etiquetes de comentaris:
arqueologia,
recerca,
universitat
divendres, 27 de novembre del 2015
Nou Campus d'Arqueologia UAB Mines de Gavà
L'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona han signat un conveni per a la creació del Campus d'Arqueologia UAB Mines de Gavà.
La creació del Campus d'Arqueologia UAB de les Mines de Gavà ha de promoure dues línies principals d'acció. D'una banda, l'aprofundiment en la recerca i el desenvolupament de treballs arqueològics, estudis de materials arqueològics i la realització de diferents reunions especialitzades en l’àmbit de l’arqueologia prehistòrica i del Patrimoni Cultural. D’altra banda, donar suport a la formació dels estudiants tant de grau com d’estudis de postgrau.
La nova seu del campus pretén continuar així dinamitzant el patrimoni arqueològic del municipi per a la difusió dels resultats científics en els àmbits acadèmics i del públic general, tot contribuint així a promoure el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà com a espai de referència en els diferents àmbits.
La creació del Campus d'Arqueologia UAB de les Mines de Gavà ha de promoure dues línies principals d'acció. D'una banda, l'aprofundiment en la recerca i el desenvolupament de treballs arqueològics, estudis de materials arqueològics i la realització de diferents reunions especialitzades en l’àmbit de l’arqueologia prehistòrica i del Patrimoni Cultural. D’altra banda, donar suport a la formació dels estudiants tant de grau com d’estudis de postgrau.
La nova seu del campus pretén continuar així dinamitzant el patrimoni arqueològic del municipi per a la difusió dels resultats científics en els àmbits acadèmics i del públic general, tot contribuint així a promoure el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà com a espai de referència en els diferents àmbits.
Etiquetes de comentaris:
arqueologia,
recerca,
universitat
dijous, 28 de maig del 2015
Nova campanya d'excavacions al Parc Arqueològic Mines de Gavà
Aquest mes de juny,
el Parc Arqueològic Mines de Gavà és l’escenari de la cinquena campanya d’excavacions dels alumnes del
Grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’any 2011 es van
iniciar els treballs a l’entorn de les mines 107 i 108 situades en el recinte
del Parc Arqueològic, fruit del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de
Gavà i el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La recerca respon d’una banda a la voluntat d’avançar en el coneixement del jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà i, concretament, del sector miner situat en el recinte del Parc, el qual ha donat interessants resultats científics, tant d’estructures mineres com d’objectes, com la troballa de la Venus. D’una altra banda, l’excavació facilita la realització de pràctiques de treball de camp als alumnes del Grau d’Arqueologia que organitza la Universitat Autònoma de Barcelona.
La campanya 2015 es duu
a terme en dos torns, el primer la setmana de l’1 al 5 de juny i el segon del 8
al 12 de juny i és previst que hi participin una vintena d’alumnes sota la
direcció del Dr. Josep Bosch, conservador del Museu, i del Dr. Xavier Clop,
professor de la UAB. A banda de l’excavació pròpiament dita, els alumnes duen
a terme altres tasques com documentació, planimetria, dibuix i fotografia
arqueològica, entre d’altres.
Aquesta campanya s'emmarca també en el projecte de recerca "Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)" reconegut per la Generalitat de Catalunya i impulsat per l'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Etiquetes de comentaris:
arqueologia,
Mines Prehistòriques de Gavà,
recerca,
universitat
Ressenya sobre el congrés "Callaïs"
El passat mes d’abril es va realitzar a Carnac
(Bretanya, França) el congrés internacional Callaïs, dedicat als
ornaments corporals fets durant el neolític europeu amb aquesta matèria,
actualment més coneguda com a variscita. El congrés va ser organitzat pel Museu
de Carnac i les universitats de Rennes 1 i de Nantes, amb la col·laboració de
diferents institucions, amb la participació d’investigadors convidats de
diferents països i amb l’assistència d’un considerable nombre de públic.
Presència de les Mines Prehistòriques de Gavà
Com no podia ser d’altra forma, les mines de
Gavà i Catalunya van estar presents, indirectament, a moltes de les
comunicacions, però especialment a la comunicació de Josep Bosch (Museu de
Gavà), sobre la mineria i la producció de joies a Gavà; a la de l’equip dirigit
per Joan Carles Melgarejo (Universitat de Barcelona), sobre la geologia i
mineralogia de Gavà i sobre possibles mètodes d’anàlisi de la variscita; i a la
de Miquel Molit i Mònica Oliva (Universitat Autònoma de Barcelona), sobre els
ornaments de variscita durant el neolític en la part est de la península
Ibèrica.
Per últim, volem esmentar que durant el
congrés Callaïs va ser inaugurada al Museu de Carnac una exposició sobre
la temàtica tractada, produïda pel mateix museu i amb la que ha col·laborat el
Museu de Gavà. Aquesta exposició ha seguit oberta al públic un cop finalitzat
el congrés i es podrà visitar fins al proper 2 de novembre.
Etiquetes de comentaris:
arqueologia,
congrés,
exposicions,
Mines Prehistòriques de Gavà,
món funerari,
neolític,
recerca,
universitat,
variscita
dijous, 19 de març del 2015
Nou article sobre els enterraments neolítics de Gavà
Recentment ha sortit publicat l’article "Life and death in the Neolithic variscite mines of Gavà (Barcelona, Spain)" a la revista d’arqueologia Antiquity.
L’article dels investigadors Ferran Borrell, Josep Bosch i Tona Major recull i dóna a conèixer les troballes fetes al sector de les Ferreres en el context del jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà i aprofundeix en els estudis d’arqueoantropologia que ens aproximen a les persones que van treballar al voltant de les mines de variscita a Gavà en època neolítica.
Josep Bosch és conservador del Museu de Gavà i investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014 – 2017)”, que compta amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, al qual estan vinculats també l’arqueòleg Ferran Borrell i l’antropòloga Tona Majó, autors de l’estudi.
La publicació d’aquest article en la prestigiosa revista anglesa d’arqueologia Antiquity, reforça la difusió internacional dels resultats i del projecte de rerca fet al jaciment de les Mines Prehistòriques i impulsat des del Museu de Gavà.
Podeu consultar l'article en aquest enllaç.
Etiquetes de comentaris:
arqueologia,
Mines Prehistòriques de Gavà,
món funerari,
neolític,
publicacions,
recerca
dilluns, 16 de març del 2015
L’estudi de fangs, una porta a conèixer el neolític
Com ja hem anat informant en aquest bloc, entre els objectius del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)”, que impulsa el Museu de Gavà amb els equips del SAPPO i ARQUEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, hi ha la revisió de materials procedents d’excavacions antigues, especialment dels conjunts de la mina 16, l’excavació de la qual ha proporcionat una riquesa i diversitat de restes, perfectament datades, entre les quals hi ha la Venus de Gavà.
La incorporació a l’equip de l’arqueòloga Elena García, col·laboradora del Museu de Gavà, especialista en l’estudi de materials en fang i reconstrucció arquitectònica, que ha treballat en diversos jaciments prehistòrics i protohistòrics, permetrà aprofundir en l’estudi de les evidències de fang procedents de la mina 16.
Es tracta d’un conjunt de bona qualitat i quantitat, trobat en un dipòsit secundari, no en l’espai on va ser inicialment usat i que, en una fase inicial de l’estudi, ha permès identificar material constructiu i estructures de combustió poc conegudes del neolític català.
A través de l’estudi micromorfològic i la interpretació de les formes i funcionalitat de les restes de fang, l’Elena Garcia espera conèixer millor el procés d’amortització de la mina 16 i alhora ampliar el corpus de restes de fangs, materials no prou coneguts, però cabdals per a conèixer les comunitats prehistòriques.
Etiquetes de comentaris:
arqueologia,
Mines Prehistòriques de Gavà,
neolític,
recerca,
universitat,
Venus
dilluns, 23 de febrer del 2015
Reunió de l’equip de recerca del projecte de les Mines Prehistòriques de Gavà
El
passat 20 de febrer, va tenir lloc la reunió de l’equip del projecte
“Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i
caracterització mineralògica (2014-2017)”, impulsat per l’Ajuntament de Gavà a
través del Museu que compta amb la col·laboració dels equips de recerca SAPPO i
ARQUEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona i el suport de la Generalitat
de Catalunya.
En
aquesta sessió, el consell de coordinació, integrat pels doctors Josep Bosch,
Miquel Molist i Xavier Clop i Mònica Borrell, va fer una presentació global del
projecte als vint-i-un investigadors integrants del mateix, investigadors
independents, així com membres de la UAB, UB i UPC. Alhora que es feia una
posada en comú dels coneixements sobre el jaciment a partir de breus
presentacions realitzades per diferents investigadors, la sessió va servir per
debatre aspectes de la recerca i detectar oportunitats i necessitats
coincidents entre diferents àmbits de la mateixa.
Us
deixem la crònica de la sessió que van fer els periodistes de Gavà TV.
Etiquetes de comentaris:
arqueologia,
jornades,
Mines Prehistòriques de Gavà,
neolític,
recerca,
universitat,
variscita,
videos
dimarts, 3 de febrer del 2015
Gavà, present en diversos congressos d’arqueologia
Us podem anunciar les primeres cites científiques per a aquest 2015 en què el jaciment de les Mines Prehistòriques tindrà protagonisme.
La primera serà l’1 i el 2 d’abril de 2015 a Carnac (França) amb el col·loqui internacional “Callaïs”, del qual el Dr. Josep Bosch forma part del comitè científic. El col·loqui té com a objectiu fer una posada al dia dels estudis més recents sobre la variscita, des dels contextos geològics i sistemes d’extracció fins a la seva transformació i circulació, que abasta la Mediterrània occidental durant el neolític. Gavà hi serà present en diverses comunicacions, a més d’una exposició monogràfica produïda per a l’ocasió.
http://www.museedecarnac.com/evenements.php
D’altra banda, entre el 8 i el 10 de setembre, Barcelona serà la seu del simposi internacional “On the Rocks. International Symposium on Knappable Materials”, organitzat per la Universitat de Barcelona i amb el qual col·labora el Museu de Gavà.
En aquesta desena edició, la trobada aplegarà especialistes d’arreu del món que centren els estudis en la cadena operativa de materials lítics de talla i en les ciències auxiliars emprades en el seu estudi.
Durant el simposi els assistents visitaran el Parc Arqueològic Mines de Gavà. Així mateix, a la seu del CSIC podran gaudir de l’exposició “Coincidències insòlites. Vidres negres del neolític: d’on vénen?”, produïda pel Museu de Gavà, el Museu d’Història de Sabadell, Vinseum i la Diputació de Barcelona, que presenta les troballes d’obsidiana neolítica a Catalunya.
http://cherts-symp2015.net/
dilluns, 26 de gener del 2015
Viquimarató d’arqueologia de Gavà
El proper dissabte 28 de febrer les biblioteques i el museu de Gavà organitzen la primera viquimarató de Gavà que estarà dedicada a l’arqueologia de la nostra ciutat.
Nascuda l’any 2001, la Viquipèdia ha esdevingut una enciclopèdia de contingut lliure de consulta per internet reconeguda i molt popular. Els més de 447.000 articles en català han estat i són editats col·laborativament.
Amb aquesta viquimarató de Gavà es pretén, d’una banda, formar en l’edició d’articles i engrescar tothom que hi tingui interès en formar part d’aquest projecte, que té en el taller del proper dia 28 de febrer el punt de partida. Per una altra banda, es vol millorar i ampliar les entrades dedicades a l’arqueologia a Gavà.
Aquesta viquimarató és una activitat inclosa en el viquiprojecte Arqueopèdia, impulsat pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat Autònoma de Barcelona-CORE de Patrimoni, el Museu de Gavà, les biblioteques de Gavà i Amical Wikimedia que pretén oferir un paraigües sota el qual millorar els articles relatius a l’arqueologia a Catalunya, ja sigui des de l'àmbit de la historiografia, peces singulars o jaciments.
La viquimarató està oberta a qualsevol persona interessada en participar d’aquest projecte col·laboratiu. No es requereix experiència prèvia, només cal tenir interès per l’arqueologia i les noves tecnologies. S’iniciarà amb una sessió de formació sobre edició i hi haurà temps per a la redacció d’entrades.
La inscripció és gratuïta i es pot fer a la Biblioteca Josep Soler Vidal, presencialment, al telèfon 93 263 92 30 o al correu arqueopedia.gava@gmail.com.
Aquí teniu l'enllaç de la fitxa completa i actualitzada. Us hi esperem!
Etiquetes de comentaris:
activitats,
comunicació,
didàctica,
jornades,
neolític,
noves tecnologies,
recerca,
Venus,
Viquipèdia
dimecres, 3 de desembre del 2014
Gavà present al congrés "Le Chasséen, des Chasséens" per debatre el neolític mitjà de l’occident europeu
Entre el 18 i el 21 de novembre va tenir lloc a París el congrés internacional Le Chasséen, des Chasséens. Retour sur une culture nationale et ses parallèles: Sepulcres de fossa, Cortaillod, Lagozza amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta cultura que defineix el neolític francès, entre 4.500 i 3.500 aC, i els vincles amb altres cultures contemporànies europees veïnes, com la de Cortillod a Suïssa, Lagozza al nord d’Itàlia i la dels sepulcres de fossa a Catalunya.
El conservador del Museu de Gavà, Dr. Josep Bosch, investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà (2014-2017)”, va participar en la redacció de dues de les comunicacions presentades.
Amb el títol “Le Chasséen et les «Sepulcres de fossa» de la Catalogne: des relations complexes entre cultures archéologiques voisines?”, l’equip format per Miquel Molist, Patricia Ríos, Anna Gómez, Josep Bosch i Ferran Borrell va analitzar la relació entre les dues cultures i l’arribada d’influències del nord dels Pirineus. Així mateix va servir per fer una sèrie de consideracions generals sobre la cultura dels sepulcres de fossa que, segons els autors, té uns orígens locals que es remunten al neolític antic; que va tenir una personalitat pròpia, tot i estar estretament relacionada amb el Chasséen, i en la formació i desenvolupament de la qual els intercanvis en general i l’explotació de la variscita de Gavà en particular van tenir un pes molt important.
La segona comunicació de l’equip format per Xavier Terradas, Juan F. Gibaja, Ferran Borrell, Josep Bosch, Carlo Lugliè i Antoni Palomo va ser “Des réseaux d’échanges entre les vallées du Rhône et de l’Èbre: un point de vue du nord-est de la Péninsule ibérique” i es va centrar en els intercanvis amb els quals les Mines Prehistòriques i el Museu de Gavà estan estretament lligats i als quals en els darrers anys, en col·laboració amb altres institucions, han dedicat bona part dels seus esforços (congrés Xarxes al neolític, estudi de les obsidianes catalanes...). La comunicació va constatar la forta arribada a Catalunya de primeres matèries foranes a finals del V mil·lenni aC provinents del nord dels Pirineus (sílex, obsidiana, jade...), així com la variscita de les mines de Gavà es va difondre en sentit contrari, i com en aquells moments el sector mediterrani entre l’Ebre i el Roine devia estar solcat i unit per llargues i extenses xarxes d’intercanvi.
El conservador del Museu de Gavà, Dr. Josep Bosch, investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà (2014-2017)”, va participar en la redacció de dues de les comunicacions presentades.
Amb el títol “Le Chasséen et les «Sepulcres de fossa» de la Catalogne: des relations complexes entre cultures archéologiques voisines?”, l’equip format per Miquel Molist, Patricia Ríos, Anna Gómez, Josep Bosch i Ferran Borrell va analitzar la relació entre les dues cultures i l’arribada d’influències del nord dels Pirineus. Així mateix va servir per fer una sèrie de consideracions generals sobre la cultura dels sepulcres de fossa que, segons els autors, té uns orígens locals que es remunten al neolític antic; que va tenir una personalitat pròpia, tot i estar estretament relacionada amb el Chasséen, i en la formació i desenvolupament de la qual els intercanvis en general i l’explotació de la variscita de Gavà en particular van tenir un pes molt important.
La segona comunicació de l’equip format per Xavier Terradas, Juan F. Gibaja, Ferran Borrell, Josep Bosch, Carlo Lugliè i Antoni Palomo va ser “Des réseaux d’échanges entre les vallées du Rhône et de l’Èbre: un point de vue du nord-est de la Péninsule ibérique” i es va centrar en els intercanvis amb els quals les Mines Prehistòriques i el Museu de Gavà estan estretament lligats i als quals en els darrers anys, en col·laboració amb altres institucions, han dedicat bona part dels seus esforços (congrés Xarxes al neolític, estudi de les obsidianes catalanes...). La comunicació va constatar la forta arribada a Catalunya de primeres matèries foranes a finals del V mil·lenni aC provinents del nord dels Pirineus (sílex, obsidiana, jade...), així com la variscita de les mines de Gavà es va difondre en sentit contrari, i com en aquells moments el sector mediterrani entre l’Ebre i el Roine devia estar solcat i unit per llargues i extenses xarxes d’intercanvi.
Etiquetes de comentaris:
ceràmica,
Museu de Gavà,
neolític,
recerca,
universitat
divendres, 25 de juliol del 2014
Lectura d’un treball de màster sobre ceràmiques neolítiques de les mines de Gavà
El passat 16 de juliol va tenir lloc a la
Universitat Autònoma de Barcelona la lectura del treball final de màster elaborat
per Sílvia Calvo sobre un conjunt de ceràmiques del neolític mitjà procedents
d’una de les mines de variscita de Gavà, la número 16. Les ceràmiques havien
estat recuperades en excavacions del Museu de Gavà dirigides pels arqueòlegs
Alícia Estrada i Josep Bosch. El tribunal format pels doctors Àngel Bosch
(UNED), Patricia Ríos (UAB) i Xavier Clop (UAB), li va atorgar la qualificació
d’excel·lent. El treball, que s’emmarca en el Projecte Mines Prehistòriques
de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica,
inclòs en el Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia Catalana
2014-2017, tenia per objectiu reconstruir la cadena operativa (producció,
ús i amortització) de ceràmiques neolítiques analitzant-ne les terres que van fer
servir, les traces de manufactura i d’ús, i el desgast. Tot això amb el
complement de l’experimentació.
Etiquetes de comentaris:
ceràmica,
neolític,
recerca,
universitat,
Venus
dijous, 10 de juliol del 2014
Els sons de la prehistòria, un nou projecte de recerca
Corns marins trobats a les Mines Prehistòriques de Gavà i que se suposa que
es feien servir com instruments han tornat a sonar, 6.000 anys després.
Ha estat en el marc de l’estudi que han iniciat arqueòlegs de la UB, del Museu de Gavà i del Vinseum, i músics i musicòlegs del Museu de la Música i de l'ESMUC. Aquí teniu les primeres notes!
Etiquetes de comentaris:
Museu de Gavà,
recerca,
universitat,
videos
divendres, 27 de juny del 2014
Una setmana d'excavació a les Mines Prehistòriques

La presentació ens va deixar al·lucinats. Vam entendre i veure moltes coses que tan sols llegint o visitant el Museu no haguéssim pogut captar. L’excavació, però, a primera vista no va ser gaire profitosa. Vam trobar materials molt barrejats i com que som estudiants amb poca experiència no vam avançar gaire de pressa. Aquest aparent petit desastre crec que és el gran avantatge de Gavà i les nostres pràctiques: no hi ha pressa, podíem anar buscant els diferents estrats i materials de la mina 107 sense presses, a la vegada que apreníem a fer-ho amb més eficiència.
Tot i que la nostra feina, en un primer moment, no ha donat gaires resultats, hem col·laborat a acostar-nos una mica més als nivells neolítics de la mina 107, esperant poder tornar-hi l’any que ve!
Anna M. Moragas
Júlia Olivé
Helena Rovira
Laura Cristina Viñas
Etiquetes de comentaris:
recerca,
universitat
dimarts, 18 de febrer del 2014
Col·laboració universitària per a l’estudi de ceràmiques neolítiques
![]() |
La Sílvia Calvo realitzant medicions de les ceràmiques |
Les excavacions a les mines
prehistòriques de Gavà han aportat materials i dades molt útils per estudiar
diferents aspectes de la seva època: el neolític mitjà. Un d’aquests aspectes
és la producció ceràmica, una de les principals novetats tecnològiques del
neolític. A Gavà s’ha recuperat un notable conjunt ceràmic procedent tant de
sepulcres com de contextos no funeraris, un fet molt poc habitual entre els
jaciments d’aquesta època a Catalunya. Actualment, l’alumna del màster
d’arqueologia prehistòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sílvia
Calvo, està fent el seu treball de màster sobre ceràmiques recuperades a Gavà,
concretament dels nivells de farciment de la mina número 16, entre les quals es
troba l’anomenada Venus de Gavà. El treball, que posa en pràctica una
metodologia dissenyada per estudiar ceràmiques neolítiques, té l’objectiu de
reconstruir la seva cadena operativa, incloent-hi el procés de producció, la
funció i l’amortització. Les variables observades són tant les propietats
físiques i mecàniques de les terres i argiles amb què van ser elaborades, com
les traces de manufactura, ús i desgast. Les ceràmiques d’aquesta mina resulten
apropiades per ser numèricament significatives per la seva diversitat formal i
tècnica, i per estar associades a diverses datacions C14 que les situen en el
primer quart del IV mil·lenni cal. aC, un moment d’especial interès dins del
neolític català.
Etiquetes de comentaris:
recerca,
universitat
dimecres, 13 de novembre del 2013
La mineria neolítica, a debat
Durant el
període neolític, la mineria experimentà un desenvolupament considerable. A
Catalunya, va permetre obtenir diverses matèries primeres, entre les que es
troben almenys la sal gema - explotada a l'àrea de Cardona-, la variscita - procedent de Gavà-, i el sílex. Per fer-ho es van posar en
pràctica diferents mètodes d’explotació, tant a cel obert com subterranis, que
van arribar a tenir una complexitat considerable si se’ls compara amb els de
mines de la mateixa època a d’altres llocs d’Europa.
Aquest mes
de novembre, diverses institucions, entre elles l’Institut de Recerques Envers
la Cultura de Cardona i el Museu de Gavà, organitzem per primera vegada una
taula rodona científica sobre la mineria neolítica a Catalunya, en la que hi
participarà una àmplia representació dels investigadors. Serà una magnífica
ocasió perquè els diferents equips posin en comú el seu treball i copsar l’estat
de la qüestió sobre un tema de gran interès com és aquest i que ha experimentat
nombrosos avenços ens els darrers anys.
Les Mines
Prehistòriques de Gavà també hi seran presents en tant que centre d’extracció
de variscita i productor d’ornaments corporals per
a l’intercanvi exterior, ornaments que es van difondre per tot l’arc
nord-occidental de la Mediterrània. I també perquè va ser centre receptor d’un
considerable nombre d’altres elements materials i immaterials que va esdevenir un
enclavament de confluència cultural.
Si desitgeu
més informació, a la pàgina web de les jornades trobareu el programa detallat
així com les ressenyes de les comunicacions i els ponents.
dijous, 31 d’octubre del 2013
Treballant portes endins
Com tots sabeu, bona
part de la tasca en un museu es fa de portes endins. Inventari, catalogació,
documentació, restauració, recerca... són feines que no es veuen, però que són
imprescindibles perquè el patrimoni sigui preservat, exposat al públic i
accessible també per als estudis.
Gràcies al suport de
la Diputació de Barcelona, actualment el Museu de Gavà està documentant un
conjunt de monedes procedents d’excavacions del castell de Castelldefels, la
Torre del Baró de Viladecans i el Molí de can Batlle de Vallirana. Es tracta
d’un ric conjunt amb monedes de diferents èpoques, que van des de la meitat del
segle XIII fins al darrer terç del XIX, emeses per diferents autoritats entre
les que es poden distingir Jaume I, Jaume II, Pere III, Carles I, Felip IV,
l’Arxiduc Carles o Alfons XII, entre d’altres, a més del rei francès Lluís XIV
o del govern espanyol provisional del 1870. Les seves seques són variades:
Barcelona, València, Aragó, Montpeller, també entre d’altres. I el mateix succeeix
amb els seus valors: ardit, quart, diner, maravedís, ...Els treballs de
documentació els està portant a terme l’arqueòleg Josep Francesc Roig de
l’empresa CODEX.
En paral·lel, i també gràcies al suport de la Diputació de Barcelona,
Mireia Marquès està realitzant dues tasques diferents.
D’una banda, la restauració de les monedes d’aquest conjunt amb un estat de conservació més deficient. I prèviament, ha restaurat un vas neolític de ceràmica decorat amb relleus, procedent de les Mines Prehistòriques de Gavà i que correspon igualment al fons del museu. Actualment ja el podeu tornar a veure a l'exposició permanent a la Torre Lluch.
Etiquetes de comentaris:
conservació,
Museu de Gavà,
recerca
diumenge, 22 de setembre del 2013
L'obsidiana prehistòrica i l'arqueologia experimental
Si voleu conèixer una mica més sobre les troballes d'obsidiana prehistòrica a Catalunya i l'estudi a través de l'arqueologia experimental, aquí teniu aquest vídeo de Gavà TV.
dimarts, 19 de febrer del 2013
Variscita de Gavà analitzada als laboratoris del Louvre
Fa entre 7.000 i 5.000 anys,
la variscita era usada per fer ornaments corporals. Els trobem en enterraments
prehistòrics, amb una àmplia distribució arreu d’Europa occidental. El mineral
d’aquests ornaments, però, sembla provenir únicament de tres àrees, totes elles
a la península Ibèrica: l’estesa entre Zamora i Bragança; la d’Encinasola, a
Huelva, i la de les mines de Gavà, a Barcelona. Queda clar, per tant, que a la
major part dels llocs on s’han trobat ornaments de variscita, aquests, van ser
portats des de fora. La qüestió és: des d’on? com?
Això és el que pretén esbrinar l’estudi dels investigadors de les
universitats de Rennes, Nantes i Cadis, amb la col·laboració de diversos museus
de Portugal, França i Espanya —entre ells el de Gavà—, i dels laboratoris del
Centre de Recerca i Restauració del Museu de França, amb seu al Museu del
Louvre. En aquests laboratoris s’analitza, per primer cop i gràcies a la
utilització d’una tècnica no destructiva, la composició química d’una àmplia
selecció de mostres, tant minerals com arqueològiques, procedents de diferents
llocs d’Europa occidental. L’amplitud de les anàlisis permet ser optimistes i
pensar que significaran un avenç molt important en el coneixement de la difusió
de la variscita de les mines de Gavà; mines que, avui per avui, han
proporcionat els majors i més clars indicis d’explotació minera i d’elaboració
d’ornaments de variscita.dimecres, 2 de gener del 2013
Les noves tecnologies al servei de la recerca i la difusió
Encara ara, al segle XXI,
l’arqueologia és percebuda com una disciplina d’aventurers, exòtica i fins i
tot misteriosa. Això, en realitat, poques vegades és així, però, fins i tot en
aquests casos, el rigor metodològic i la interdisciplinarietat regeixen aquesta
ciència que ens permet conèixer el nostre passat cada vegada amb més precisió.
I les noves tecnologies són clau per avançar en aquest coneixement.
Actualment arqueòlegs del
Consell Superior d'Investigacions Científiques a Barcelona estan aplicant les
anàlisis de materials arqueològics amb escàners de tres dimensions a algunes de
les peces de sílex melat, concretament els nuclis, trobades al jaciment de les Mines Prehistòriques. Aquest és un material
especialment interessant, per tractar-se d’una matèria primera que no es troba
a Catalunya i que el més probable és que hi arribés des de les seves fonts
conegudes a la Provença, i que ajuda, per tant, a explicar la circulació de
béns – entre ells les joies de variscita – durant el neolític.
L‘ús d’aquesta tècnica permet l’estudi de les peces basat en la seva representació
tridimensional, el que obre noves possibilitats a la documentació de volum,
angles i àrees que a mà no es poden fer. Però, més enllà de l'interès científic, també tindrà una
funció divulgativa i didàctica, ja que disposarem d’una reproducció fidel de la
realitat, que pot incorporar també moviment, una visió global de 360º i que
permet la seva divulgació per canals telemàtics.
dimecres, 4 d’abril del 2012
Ja podeu visitar la cabana!
Aquells que vingueu al Parc Arqueològic Mines de Gavà trobareu un nou element museogràfic: la recreació d’una cabana neolítica. Però aquesta vegada no es tracta d’una obra de museòlegs i dissenyadors, sinó que ha estat fruit de la col·laboració d’un munt d’amics i amigues que han participat en el curs dels Juliols de la UB i en diverses jornades de Diumenges al Parc.
A Gavà no s’ha conservat cap cabana de l’època en què van ser explotades les mines, ara fa 6000 anys, però les excavacions ens diuen que devien existir-hi i ens aporten informació sobre els materials amb què devien ser construïdes. Atenent-nos fidelment a aquesta informació i seguint models constructius d’altres jaciments contemporanis, hem recreat una cabana.
Per aixecar-la hem utilitzat terra barrejada amb palla i aigua, fusta de pi i bruc, a més de corda. Les excavacions a Gavà han recuperat restes vegetals nombroses i de diferents tipus, entre les quals els paleobotànics Raquel Piqué, Natàlia Alonso i Santiago Riera han identificat els cereals, el pi i el bruc. També han proporcionat fragments de fang assecat, amb empremtes vegetals, enlluïts o cremats, que segons l’arqueòloga Elena García, especialista en arquitectura prehistòrica, provenen de cases o cabanes destruïdes i constaten l’ús de la terra com a material de construcció.
A partir d’ara, els que vingueu a visitar-nos, tindreu, a més de la recreació de la mina, un nou espai on sentir-vos neolítics. Us convidem a entrar a la cabana i evocar i imaginar com vivien els miners del neolític en una cabana, un espai pensat bàsicament per descansar i refugiar-se.
I, per cert, admireu el magnífic treball realitzat pels nostres amics i amigues. A tothom, moltes gràcies!
Etiquetes de comentaris:
activitats,
recerca
Subscriure's a:
Missatges (Atom)