Si poguéssim mirar per una finestra el
Gavà de fa 6.000 anys, veuríem un paisatge diferent de l’actual: la platja
estava més a prop i entre el mar i la muntanya tan sols hi havia una estreta
plana litoral. Boscos, màquies i espais oberts per als conreus ocupaven la
zona. En aquests mercats prehistòrics és on els nostres avantpassats buscaven
els seus aliments.
L’agricultura i
la ramaderia eren la base de l’alimentació, però continuaven caçant,
recol·lectant i pescant.
Bous, cabres, ovelles, porcs, cereals i
llegums eren la base d’una alimentació que completaven amb espècies que
caçaven, com cérvols, senglars i conills. El marisc també era un complement a
la dieta neolítica, de la mateixa manera que ho eren espècies vegetals que
recol·lectaven.
És clar que les primeres sopes es
devien fer abans de l’aparició de la ceràmica, al paleolític, escalfant pedres
i introduint-les en sacs de pell, que són impermeables, o en un forat a la
roca. Però les ceràmiques i molins de pedra van permetre als
“Arguiñanos” de l’època cuinar d’una manera diferent, facilitar-los molt més
l’elaboració, aprofitar el menjar d’una altra manera, estovar-lo més
ràpidament, reduir-ne el temps de cocció... Les sopes, ara, tindrien un altre
gust!
Si voleu conèixer més
sobre l’alimentació al Neolític i sobre l’origen de la sopa, tan popular a la
nostra cuina, no deixeu de venir a l’activitat que es farà al Parc Arqueològic
el diumenge dia 22 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada