dilluns, 16 de febrer del 2015

Els orígens de la sopa: la "sopa lítica"


Si poguéssim mirar per una finestra el Gavà de fa 6.000 anys, veuríem un paisatge diferent de l’actual: la platja estava més a prop i entre el mar i la muntanya tan sols hi havia una estreta plana litoral. Boscos, màquies i espais oberts per als conreus ocupaven la zona. En aquests mercats prehistòrics és on els nostres avantpassats buscaven els seus aliments.


L’agricultura i la ramaderia eren la base de l’alimentació, però continuaven caçant, recol·lectant i pescant.



Bous, cabres, ovelles, porcs, cereals i llegums eren la base d’una alimentació que completaven amb espècies que caçaven, com cérvols, senglars i conills. El marisc també era un complement a la dieta neolítica, de la mateixa manera que ho eren espècies vegetals que recol·lectaven.



És clar que les primeres sopes es devien fer abans de l’aparició de la ceràmica, al paleolític, escalfant pedres i introduint-les en sacs de pell, que són impermeables, o en un forat a la roca. Però les ceràmiques i molins de pedra van permetre als “Arguiñanos” de l’època cuinar d’una manera diferent, facilitar-los molt més l’elaboració, aprofitar el menjar d’una altra manera, estovar-lo més ràpidament, reduir-ne el temps de cocció... Les sopes, ara, tindrien un altre gust!



Si voleu conèixer més sobre l’alimentació al Neolític i sobre l’origen de la sopa, tan popular a la nostra cuina, no deixeu de venir a l’activitat que es farà al Parc Arqueològic el diumenge dia 22 de febrer.


La sopa lítica us hi espera! Bon profit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada