Em dic Mariona Poyo, tinc 22 anys i sóc estudiant de segon curs del cicle formatiu de grau superior d’Animació Sociocultural a l’institut Severo Ochoa d’Esplugues de Llobregat. Vaig arribar a aquest cicle per casualitat, ja que la meva primera opció era fer el d’Integració Social, però hi havia poques places i moltes sol·licituds. Així que...Animació!, que era la segona opció. Vaig conèixer aquest cicle perquè una amiga l’estava fent i me’n va parlar. Vaig veure que aquest era per a mi.
Com a la majoria de cicles formatius, s’han de fer unes pràctiques obligatòries, no remunerades, durant unes 430 hores. Tens força llibertat a l’hora d’escollir on fer aquestes pràctiques, així que jo vaig triar el Parc Arqueològic Mines de Gavà.
Vaig anar a l’institut que hi ha al davant durant 3 anys de la meva vida, en els quals no hi vaig prestar gaire atenció, ja que formava part de la meva rutina diària. Qui havia de dir que uns anys després hi faria les meves pràctiques! Ja coneixia el lloc, tot i que ha canviat molt des que jo el vaig visitar amb l’escola. Per tant, he escollit de fer les meves pràctiques aquí, perquè sabia que tindria l’oportunitat de treballar amb nens, sobretot, cosa que va ser la que més em va animar, a part de conèixer una mica el lloc, com ja he dit.
La meva experiència fins ara ha estat molt positiva. He après un munt de coses, que no es poden aprendre dins d’un aula i m’he adonat que sóc capaç de fer coses que no sabia si estava capacitada per fer, com portar un grup de 25 nens jo sola. Aquestes pràctiques m’estan ensenyant molt i també em deixen moltes anècdotes, com la pregunta més repetida: “Ets un noi o una noia?” Als nens i nenes els hi costa relacionar un cabell curt amb una noia. També, en la meva primera experiència amb gent gran, un senyor va ensopegar dins de la mina; per sort tot va quedar en un ensurt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada