Encara ara, al segle XXI,
l’arqueologia és percebuda com una disciplina d’aventurers, exòtica i fins i
tot misteriosa. Això, en realitat, poques vegades és així, però, fins i tot en
aquests casos, el rigor metodològic i la interdisciplinarietat regeixen aquesta
ciència que ens permet conèixer el nostre passat cada vegada amb més precisió.
I les noves tecnologies són clau per avançar en aquest coneixement.
Actualment arqueòlegs del
Consell Superior d'Investigacions Científiques a Barcelona estan aplicant les
anàlisis de materials arqueològics amb escàners de tres dimensions a algunes de
les peces de sílex melat, concretament els nuclis, trobades al jaciment de les Mines Prehistòriques. Aquest és un material
especialment interessant, per tractar-se d’una matèria primera que no es troba
a Catalunya i que el més probable és que hi arribés des de les seves fonts
conegudes a la Provença, i que ajuda, per tant, a explicar la circulació de
béns – entre ells les joies de variscita – durant el neolític.
L‘ús d’aquesta tècnica permet l’estudi de les peces basat en la seva representació
tridimensional, el que obre noves possibilitats a la documentació de volum,
angles i àrees que a mà no es poden fer. Però, més enllà de l'interès científic, també tindrà una
funció divulgativa i didàctica, ja que disposarem d’una reproducció fidel de la
realitat, que pot incorporar també moviment, una visió global de 360º i que
permet la seva divulgació per canals telemàtics.
