Gavà present al congrés "Le Chasséen, des Chasséens" per debatre el neolític mitjà de l’occident europeu

Entre el 18 i el 21 de novembre va tenir lloc a París el congrés internacional Le Chasséen, des Chasséens. Retour sur une culture nationale et ses parallèles: Sepulcres de fossa, Cortaillod, Lagozza amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta cultura que defineix el neolític francès, entre 4.500 i 3.500 aC, i els vincles amb altres cultures contemporànies europees veïnes, com la de Cortillod a Suïssa, Lagozza al nord d’Itàlia i la dels sepulcres de fossa a Catalunya.

El conservador del Museu de Gavà, Dr. Josep Bosch, investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà (2014-2017)”, va participar en la redacció de dues de les comunicacions presentades.

Amb el títol “Le Chasséen et les «Sepulcres de fossa» de la Catalogne: des relations complexes entre cultures archéologiques voisines?”, l’equip format per Miquel Molist, Patricia Ríos, Anna Gómez, Josep Bosch i Ferran Borrell va analitzar la relació entre les dues cultures i l’arribada d’influències del nord dels Pirineus. Així mateix va servir per fer una sèrie de consideracions generals sobre la cultura dels sepulcres de fossa que, segons els autors, té uns orígens locals que es remunten al neolític antic; que va tenir una personalitat pròpia, tot i estar estretament relacionada amb el Chasséen, i en la formació i desenvolupament de la qual els intercanvis en general i l’explotació de la variscita de Gavà en particular van tenir un pes molt important.

La segona comunicació de l’equip format per Xavier Terradas, Juan F. Gibaja, Ferran Borrell, Josep Bosch, Carlo Lugliè i Antoni Palomo va ser “Des réseaux d’échanges entre les vallées du Rhône et de l’Èbre: un point de vue du nord-est de la Péninsule ibérique” i es va centrar en els intercanvis amb els quals les Mines Prehistòriques i el Museu de Gavà estan estretament lligats i als quals en els darrers anys, en col·laboració amb altres institucions, han dedicat bona part dels seus esforços (congrés Xarxes al neolític, estudi de les obsidianes catalanes...). La comunicació va constatar la forta arribada a Catalunya de primeres matèries foranes a finals del V mil·lenni aC provinents del nord dels Pirineus (sílex, obsidiana, jade...), així com la variscita de les mines de Gavà es va difondre en sentit contrari, i com en aquells moments el sector mediterrani entre l’Ebre i el Roine devia estar solcat i unit per llargues i extenses xarxes d’intercanvi.

El Parc Arqueològic, encara més accessible

De mica en mica, els museus locals de la província de Barcelona són més accessibles gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, que, a través del programa “La mirada tàctil”, els dóna suport per apropar el seu patrimoni a persones amb dificultats visuals o auditives.

Bona part dels museus, entre ells el Parc Arqueològic Mines de Gavà, compten actualment amb un mòdul de la “Mirada tàctil”, carta de presentació dels nostres equipaments per a persones amb dificultats visuals, i recurs tàctil per a tots els visitants, grans i petits.

En el cas de Gavà, aquest és el punt de partida d’una visita en què la manipulació d’objectes i el recorregut per la mina reproduïda són els protagonistes i que, afegit al recorregut accessible per a cadires de rodes, facilita la visita a moltes persones.

Recentment aquest programa s’ha ampliat. Avui tenim a la xarxa un seguit de vídeos traduïts al llenguatge de signes català per conèixer els nostres museus i el patrimoni que custodien. El Parc Arqueològic és un d'ells, amb cinc de les seves peces més destacades, com la Venus.



Aquí teniu l'enllaç al canal Youtube on trobareu tots aquests vídeos.

El quadern d’activitats "Viu la prehistòria. Vine al Parc!", un nou recurs educatiu en línia

Encara no us heu descarregat el quadern d’activitats del Parc Arqueològic?

Ara és molt fàcil. Aquí el teniu per descarregar-vos-el i gaudir d’una bona estona tot estudiant el neolític de Gavà. Una manera divertida i visual de conèixer la prehistòria.

Els més petits, i els que no ho sou tant, podreu trobar les ovelles que s’han escapat del ramat, fer mots encreuats amb conceptes neolítics i fins i tot fer-vos a mida un collaret de la més verda variscita!

Tot això en un sol clic! Viu la prehistòria amb una altra nova proposta pedagògica adreçada als més petits!

Quadern de treball de les Mines Prehistòriques de Gavà

Art rupestre al Museu de Gavà

Si teniu curiositat per l’art de la prehistòria, de ben segur que haureu vist l’escena de la Roca dels Moros del Cogul (Lleida) coneguda com de la dansa de fertilitat. La riquesa, detall, complexitat i “misteri” de les representacions han convertit el mural del Cogul en un emblema de l’art prehistòric a Catalunya.

Aquesta tardor tindreu l’oportunitat de conèixer aquest conjunt, i l’art rupestre en general, al Museu de Gavà a través de l’exposició “Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul”. A més, programem un ampli ventall d’activitats per a l’ocasió.

La Roca dels Moros

Els diferents estudis que s’hi han fet posen de manifest que les 42 figures pintades i els 260 elements gravats són el resultat d’intervencions successives al llarg de més de 5.000 anys.

Les imatges més antigues corresponen al VIII-V mil·lenni aC, a l’etapa final dels caçadors-recol·lectors, pintures que avui identifiquem com d’estil llevantí. D’altra banda, entre el V-II mil·lenni aC grups del neolític van deixar-hi la seva empremta en un estil esquemàtic. La Roca encara devia tenir un significat especial milers d’anys després quan ibers i romans van gravar-hi inscripcions, en bona part avui il·legibles.

La Roca dels Moros va ser descoberta l’any 1908, l’any 1998 va ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i avui s’integra en la Ruta de l’Art Rupestre del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Activitats al Museu de Gavà

Durant els mesos d’octubre i novembre podreu gaudir d’un ventall divers d’activitats que no només us permetran conèixer millor l’art a la prehistòria, sinó que volem que serveixin per reflexionar més àmpliament sobre el fet artístic.

Diumenge 12 d’octubre i diumenge 2 de novembre, a les 12 h. Gimcana familiar “L’art de la prehistòria”.
Participeu en família en una gimcana al jardí del Museu i descobriu com era la vida a la prehistòria i com es feien les pintures rupestres.
Places limitades. Inscripció gratuïta al Museu de Gavà o al telèfon 93 263 96 10. A partir de 6 anys. Cal portar calçat i roba que es pugui embrutar.


Dijous 23 d’octubre, a les 19.30 h. Conferència “La Roca dels Moros del Cogul, un segle després del seu descobriment”, a càrrec de Ramon Viñas, investigador de l'IPHES i director del CIAR.


Dissabte 25 d’octubre, d’11 a 14 i de 17 a 20 h. Diumenge 26 d’octubre, d’11 a 14 h. Mostra “Grafits | Prehistòric | Contemporani”. A càrrec d’AARON i D. PEDROSA i Artistes Plàstics de Gavà.
El Museu de Gavà i Artistes Plàstics de Gavà us conviden a presenciar la realització de grafits a càrrec d’AARON i D. PEDROSA. Aquesta acció pretén establir un diàleg entre l’art del passat i l’actualitat. L’obra resultant s’incorporarà a l’exposició “Un espai sagrat. La Roca dels Moros del Cogul”. Accés lliure.

Dijous 13 de novembre, a les 19.30 h. Conferència “De la inscripció al territori a l’especulació en l’imaginari”. Un traçat de ponts entre l’art rupestre i l’art contemporani, a càrrec d’Alex Brahim, comissari independent i director de projectes culturals.

El curs 2014-2015 ja és aquí!

Un any més, el Museu de Gavà i el Parc Aqueològic Mines de Gavà us presenten l'oferta pedagògica per al nou curs.

A través del nostre patrimoni, us oferim un ventall d'activitats per complementar i enriquir l'experiència de l'aprenentatge. A partir del jaciment de les Mines Prehistòriques, els espais naturals de les reserves del Delta del Llobregat, el refugi antiaeri de la Rambla de Gavà, l'entorn del massís del Garraf i el castell d'Eramprunyà podreu gaudir d'una lliçó pràctica i enriquidora de ciències naturals o història. Hi trobareu itineraris, visites, tallers o propostes de treball de síntesi adaptats a les necessitats de cada grup i nivell.

Us convidem a participar-hi i compartir amb nosaltres de l'aprenentatge a través de l'experiència.

En aquest enllaç trobareu la guia d'activitats del Parc Arqueològic!
En aquest enllaç trobareu la guia d'activitats del Museu de Gavà!

Bon curs 2014-2015!

Lectura d’un treball de màster sobre ceràmiques neolítiques de les mines de Gavà

El passat 16 de juliol va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona la lectura del treball final de màster elaborat per Sílvia Calvo sobre un conjunt de ceràmiques del neolític mitjà procedents d’una de les mines de variscita de Gavà, la número 16. Les ceràmiques havien estat recuperades en excavacions del Museu de Gavà dirigides pels arqueòlegs Alícia Estrada i Josep Bosch. El tribunal format pels doctors Àngel Bosch (UNED), Patricia Ríos (UAB) i Xavier Clop (UAB), li va atorgar la qualificació d’excel·lent. El treball, que s’emmarca en el Projecte Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica, inclòs en el Pla de Recerca de l’Arqueologia i la Paleontologia Catalana 2014-2017, tenia per objectiu reconstruir la cadena operativa (producció, ús i amortització) de ceràmiques neolítiques analitzant-ne les terres que van fer servir, les traces de manufactura i d’ús, i el desgast. Tot això amb el complement de l’experimentació.

Entre les conclusions a què s’ha arribat destaca l’homogeneïtat de les terres utilitzades, si bé amb una variabilitat en la quantitat i dimensions dels elements de desgreixant. Són també diverses les tècniques de manufactura identificades: l’ordit, en els vasos petits; els colombins o marrells, en els grans, i la tècnica de motlle, juntament amb la dels colombins, en els mitjans. Pel que fa als acabats, s’hi han distingit allisats i brunyits, aquests d’una gran qualitat. Molts pocs vasos estaven decorats. És possible que una part de les ceràmiques les haguessin fet persones sense un gran coneixement de l’ofici. Ara bé, la manufactura d’algunes d’elles, com per exemple la Venus de Gavà trobada en aquesta mina, i les coccions requerien una destresa que no devia estar a l’abast de tothom. Quant a l’ús, només una petita part dels bols, olles, gerres i recipients amb coll distingits, que van estar en contacte directe amb el foc, devien servir per cuinar. La resta tindrien altres funcions, com emmagatzemar, transportar o servir aliments i aigua. Dues darreres constatacions són el baix desgast dels fragments de ceràmica, de la qual cosa es dedueix que la vida dels vasos no degué ser llarga, tot i documentar-se’n reparacions, i l’abundància dels perfils complets dels mateixos, cosa poc habitual en jaciments prehistòrics. Però aquests fets difícilment s’explicaran sense un coneixement, que encara no tenim, de les circumstàncies de farciment de la mina on van ser recuperades les ceràmiques estudiades.

Actuacions de millora energètica al Parc Arqueològic

Aquest mes de juliol s’estan fent actuacions de millora d’eficiència energètica i de reducció del consum elèctric al Parc Arqueològic Mines de Gavà. Aquestes tasques s’inclouen en un projecte de l’Ajuntament de Gavà que s’implementa en vint equipaments municipals i que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Les millores consisteixen en la substitució de les làmpades existents per altres de led o de baix consum, cosa que redueix la despesa energètica i afavoreix les condicions de conservació i de manteniment. També s’han instal·lat detectors de presència i de lluminositat en passadissos i zones de servei, i una bateria de condensadors per compensar l’energia reactiva.

Aquestes actuacions s’afegeixen a les que ja es van fer al Museu de Gavà i comportaran una millora tant de l’estalvi energètic com de les condicions de conservació preventiva dels fons exposats.