Al Parc, els alumnes també són els investigadors

La visita pedagògica al Parc Arqueològic ofereix un munt de possibilitats per conèixer la prehistòria i l’arqueologia, i la més interessant de totes potser és posar-se a la pell dels investigadors, com van fer recentment els alumnes de 1r d’ESO de l’escola Tecnos de Terrassa.

A partir de les restes arqueològiques, reproduccions de les quals disposa l’aula taller, i fent servir els seus coneixements de prehistòria i del mètode científic, els nois i noies han pogut descobrir cinc personatges prehistòrics.

Investigant restes de fauna i de carbons han esbrinat com era el paisatge de fa 6.000 anys on vivien aquests personatges.

A partir de les restes humanes i un bon estudi antropològic han pogut saber qui eren aquests personatges: homes, dones, edats, malalties. Els morts ens parlen, ens informen dels vius del neolític.

En l’últim nivell d’investigació, a partir dels estris trobats i el context d’on han sortit les restes, han esbrinat a què es dedicava cada personatge, quina feina feien.

Observant, comparant, cercant informació, debatent en equip... ells mateixos han conegut una mica més del passat. Una magnífica feina feta gràcies al suport de la Teresa i de la resta de professors i, sobretot, a l’esforç i interès d’aquest grup de joves investigadors.

Felicitats nois i noies... ha estat un plaer treballar amb vosaltres!

Col·laboració universitària per a l’estudi de ceràmiques neolítiques

La Sílvia Calvo realitzant medicions de les ceràmiques

Les excavacions a les mines prehistòriques de Gavà han aportat materials i dades molt útils per estudiar diferents aspectes de la seva època: el neolític mitjà. Un d’aquests aspectes és la producció ceràmica, una de les principals novetats tecnològiques del neolític. A Gavà s’ha recuperat un notable conjunt ceràmic procedent tant de sepulcres com de contextos no funeraris, un fet molt poc habitual entre els jaciments d’aquesta època a Catalunya. Actualment, l’alumna del màster d’arqueologia prehistòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sílvia Calvo, està fent el seu treball de màster sobre ceràmiques recuperades a Gavà, concretament dels nivells de farciment de la mina número 16, entre les quals es troba l’anomenada Venus de Gavà. El treball, que posa en pràctica una metodologia dissenyada per estudiar ceràmiques neolítiques, té l’objectiu de reconstruir la seva cadena operativa, incloent-hi el procés de producció, la funció i l’amortització. Les variables observades són tant les propietats físiques i mecàniques de les terres i argiles amb què van ser elaborades, com les traces de manufactura, ús i desgast. Les ceràmiques d’aquesta mina resulten apropiades per ser numèricament significatives per la seva diversitat formal i tècnica, i per estar associades a diverses datacions C14 que les situen en el primer quart del IV mil·lenni cal. aC, un moment d’especial interès dins del neolític català.

Segona part del reportage "El túnel del tiempo" de La 2

Aquí teniu la segona part del reportatge sobre les Mines Prehistòriques del programa "El túnel del tiempo" que emet La 2.

En aquesta ocasió, el Dr. Xavier Clop ens explica la recerca arqueològica, tant el treball de camp com els estudis de materials. El Dr. Antoni Palomo ens apropa  a l'hàbitat i a l'ús de l'arqueologia experimental per conèixer el procés d'elaboració de les joies de variscita. Per últim, el Dr. Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà i director de les recerques a les Mines Prehistòriques, ens explica la reutilització de les mines com a cambres funeràries, la Venus de Gavà i el paper de la variscita en els intercanvis en època neolítica a la Mediterrània occidental.

El reportatge s'inicia al minut 13. Gaudiu d'aquest viatge en el temps!

La aventura del saber - 11/02/14

• La aventura del saber - 11/02/14

Reportatge de les Mines Prehistòriques a La 2

Compartim amb vosaltres la primera part del reportatge sobre les Mines Prehistòriques que ha preparat l'equip del programa "El túnel del tiempo" que emet La 2. Properament penjarem la segona part.

La Aventura del Saber. El túnel del tiempo. Gavá I

• La Aventura del Saber. El túnel del tiempo. Gavá I

Ja podeu gaudir dels nous descomptes d’escapades al costat de Barcelona

Ja teniu a l’abast els descomptes d’escapades que promou el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, que enguany compten amb noves promocions i un nou recurs per a descobrir, el Museu de Montserrat.

Com molts ja sabeu, visitant el Parc Arqueològic Mines de Gavà podeu obtenir els vostres tiquets descomptes. Deu oportunitats per conèixer i gaudir de la comarca en família. A més del Parc Arqueològic, teniu la Colònia Güell - Cripta de Gaudí, el Canal Olímpic de Catalunya, els Espais Naturals del Delta del Llobregat, el Museu de Sant Boi, les Coves del Salnitre de Collbató, Catalunya en Miniatura, els Museus d’Esplugues, el Museu Agbar de les Aigües, l’itinerari Jujol a Sant Joan Despí i el Museu de Montserrat.

Sigueu amants de la natura, de l’art, de la prehistòria o del món de la tecnologia, de ben segur trobareu una magnífica ocasió per gaudir d’un temps de lleure en família. Els cupons es distribueixen entre els visitants dels diferents equipaments, però també els podeu sol·licitar o descarregar a la pàgina www.turismebaixllobregat.com/cupons.

La mineria neolítica, a debat

Durant el període neolític, la mineria experimentà un desenvolupament considerable. A Catalunya, va permetre obtenir diverses matèries primeres, entre les que es troben almenys la sal gema - explotada a l'àrea de Cardona-, la variscita - procedent de Gavà-, i el sílex. Per fer-ho es van posar en pràctica diferents mètodes d’explotació, tant a cel obert com subterranis, que van arribar a tenir una complexitat considerable si se’ls compara amb els de mines de la mateixa època a d’altres llocs d’Europa.

Aquest mes de novembre, diverses institucions, entre elles l’Institut de Recerques Envers la Cultura de Cardona i el Museu de Gavà, organitzem per primera vegada una taula rodona científica sobre la mineria neolítica a Catalunya, en la que hi participarà una àmplia representació dels investigadors. Serà una magnífica ocasió perquè els diferents equips posin en comú el seu treball i copsar l’estat de la qüestió sobre un tema de gran interès com és aquest i que ha experimentat nombrosos avenços ens els darrers anys.

Les Mines Prehistòriques de Gavà també hi seran presents en tant que centre d’extracció de variscita i productor d’ornaments corporals per a l’intercanvi exterior, ornaments que es van difondre per tot l’arc nord-occidental de la Mediterrània. I també perquè va ser centre receptor d’un considerable nombre d’altres elements materials i immaterials que va esdevenir un enclavament de confluència cultural.

Si desitgeu més informació, a la pàgina web de les jornades trobareu el programa detallat així com les ressenyes de les comunicacions i els ponents.

Treballant portes endins

Com tots sabeu, bona part de la tasca en un museu es fa de portes endins. Inventari, catalogació, documentació, restauració, recerca... són feines que no es veuen, però que són imprescindibles perquè el patrimoni sigui preservat, exposat al públic i accessible també per als estudis.

Gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, actualment el Museu de Gavà està documentant un conjunt de monedes procedents d’excavacions del castell de Castelldefels, la Torre del Baró de Viladecans i el Molí de can Batlle de Vallirana. Es tracta d’un ric conjunt amb monedes de diferents èpoques, que van des de la meitat del segle XIII fins al darrer terç del XIX, emeses per diferents autoritats entre les que es poden distingir Jaume I, Jaume II, Pere III, Carles I, Felip IV, l’Arxiduc Carles o Alfons XII, entre d’altres, a més del rei francès Lluís XIV o del govern espanyol provisional del 1870. Les seves seques són variades: Barcelona, València, Aragó, Montpeller, també entre d’altres. I el mateix succeeix amb els seus valors: ardit, quart, diner, maravedís, ...Els treballs de documentació els està portant a terme l’arqueòleg Josep Francesc Roig de l’empresa CODEX.

En paral·lel, i també gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, Mireia Marquès està realitzant dues tasques diferents. 

D’una banda, la restauració de les monedes d’aquest conjunt amb un estat de conservació més deficient. I prèviament, ha restaurat un vas neolític de ceràmica decorat amb relleus, procedent de les Mines Prehistòriques de Gavà i que correspon igualment al fons del museu. Actualment ja el podeu tornar a veure a l'exposició permanent a la Torre Lluch.