Peces neolítiques del Museu de Gavà a l’exposició “I+D. Ibers + Desenvolupament”

Què fan peces del neolític en una exposició sobre la cultura ibèrica? Veniu aquests dies al Museu de Gavà i ho descobrireu a l’exposició “I+D. Ibers + Desenvolupament”. Tota una sorpresa!

L’exposició posa en relleu els avenços que van tenir lloc fa més de 2.000 anys amb la cultura ibèrica, abans de l’ocupació d’Hispània pels romans: el molí rotatori, el torn, la metal·lúrgia del ferro, l’escriptura o la moneda. Alguns van sorgir per primera vegada a la península i altres van ser incorporacions d’altres cultures, però en tots els casos encara perviuen entre nosaltres.

Pot ser que aquests avenços donin resposta a noves necessitats o que representin una evolució i una millora tecnològica a l’utillatge o a activitats ja existents. Això va succeir amb el pic de ferro, que va substituir un estri anterior de pedra. En aquest cas, les eines ibèriques representaran un salt tecnològic, no tant per l’aspecte formal com per l’ús del ferro com a matèria primera. O el molí giratori de cereals, que, tot i seguir sent de pedra com el seu precursor barquiforme, també d’origen neolític, incorpora un giny mecànic que en millora l’eficiència.

Visiteu “I+D. Ibers + Desenvolupament”. Descobrireu una cultura sorprenent, la ibèrica, i coneixereu les arrels de molts dels nostres objectes més quotidians. 

“I+D. Ibers + Desenvolupament” és una exposició del Museu i poblat ibèric de ca n'Olivé de Cerdanyola del Vallès, del Museu de Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i de la Diputació de Barcelona, que ha comptat amb el suport d'Arqueoxarxa.

“El primer heroi”, el neolític català novel·lat per Martí Gironell

Ja tenim a les llibreries la nova novel·la de Martí Gironell, “El primer heroi”.  En aquesta ocasió, el periodista i escriptor gironí viatge cinc mil anys enrere, al neolític, per narrar-nos les aventures d’Ynatse, el primer heroi, i a través de la ficció apropar-nos a una etapa clau de la nostra història.

Els jaciments catalans de la Draga a Banyoles i les Mines Prehistòriques de Gavà són, entre d’altres, els escenaris en què s’ambienta la història; i la variscita, el mineral extret de les mines de Gavà, un dels elements clau.

En la primera entrevista concedida per parlar del nou llibre, Martí Gironell ens descobreix les claus de la novel·la.

Llança’t a l'arqueologia!

T’agrada l’arqueologia? Et fascinen les cultures del passat? Vols conèixer les arrels de la nostra història? Doncs llança’t a l’aventura!

Els museus i jaciments arqueològics d’Arqueoxarxa et conviden a jugar! I a guanyar premis!

Els que visiteu alguna seu d’Arqueoxarxa trobareu un nou mòdul interactiu. Llanceu-vos a jugar! Poseu a prova els vostres coneixements, descobriu meravelles de l’arqueologia de Catalunya i els museus de casa nostra. Si encerteu les respostes correctes guanyareu entrades i descomptes als museus i jaciments d’Arqueoxarxa.

Mai no havia estat tan fàcil conèixer l’arqueologia de Catalunya!

Trobareu més informació a www.arqueoxarxa.cat

Al Parc, els alumnes també són els investigadors

La visita pedagògica al Parc Arqueològic ofereix un munt de possibilitats per conèixer la prehistòria i l’arqueologia, i la més interessant de totes potser és posar-se a la pell dels investigadors, com van fer recentment els alumnes de 1r d’ESO de l’escola Tecnos de Terrassa.

A partir de les restes arqueològiques, reproduccions de les quals disposa l’aula taller, i fent servir els seus coneixements de prehistòria i del mètode científic, els nois i noies han pogut descobrir cinc personatges prehistòrics.

Investigant restes de fauna i de carbons han esbrinat com era el paisatge de fa 6.000 anys on vivien aquests personatges.

A partir de les restes humanes i un bon estudi antropològic han pogut saber qui eren aquests personatges: homes, dones, edats, malalties. Els morts ens parlen, ens informen dels vius del neolític.

En l’últim nivell d’investigació, a partir dels estris trobats i el context d’on han sortit les restes, han esbrinat a què es dedicava cada personatge, quina feina feien.

Observant, comparant, cercant informació, debatent en equip... ells mateixos han conegut una mica més del passat. Una magnífica feina feta gràcies al suport de la Teresa i de la resta de professors i, sobretot, a l’esforç i interès d’aquest grup de joves investigadors.

Felicitats nois i noies... ha estat un plaer treballar amb vosaltres!

Col·laboració universitària per a l’estudi de ceràmiques neolítiques

La Sílvia Calvo realitzant medicions de les ceràmiques

Les excavacions a les mines prehistòriques de Gavà han aportat materials i dades molt útils per estudiar diferents aspectes de la seva època: el neolític mitjà. Un d’aquests aspectes és la producció ceràmica, una de les principals novetats tecnològiques del neolític. A Gavà s’ha recuperat un notable conjunt ceràmic procedent tant de sepulcres com de contextos no funeraris, un fet molt poc habitual entre els jaciments d’aquesta època a Catalunya. Actualment, l’alumna del màster d’arqueologia prehistòrica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Sílvia Calvo, està fent el seu treball de màster sobre ceràmiques recuperades a Gavà, concretament dels nivells de farciment de la mina número 16, entre les quals es troba l’anomenada Venus de Gavà. El treball, que posa en pràctica una metodologia dissenyada per estudiar ceràmiques neolítiques, té l’objectiu de reconstruir la seva cadena operativa, incloent-hi el procés de producció, la funció i l’amortització. Les variables observades són tant les propietats físiques i mecàniques de les terres i argiles amb què van ser elaborades, com les traces de manufactura, ús i desgast. Les ceràmiques d’aquesta mina resulten apropiades per ser numèricament significatives per la seva diversitat formal i tècnica, i per estar associades a diverses datacions C14 que les situen en el primer quart del IV mil·lenni cal. aC, un moment d’especial interès dins del neolític català.

Segona part del reportage "El túnel del tiempo" de La 2

Aquí teniu la segona part del reportatge sobre les Mines Prehistòriques del programa "El túnel del tiempo" que emet La 2.

En aquesta ocasió, el Dr. Xavier Clop ens explica la recerca arqueològica, tant el treball de camp com els estudis de materials. El Dr. Antoni Palomo ens apropa  a l'hàbitat i a l'ús de l'arqueologia experimental per conèixer el procés d'elaboració de les joies de variscita. Per últim, el Dr. Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà i director de les recerques a les Mines Prehistòriques, ens explica la reutilització de les mines com a cambres funeràries, la Venus de Gavà i el paper de la variscita en els intercanvis en època neolítica a la Mediterrània occidental.

El reportatge s'inicia al minut 13. Gaudiu d'aquest viatge en el temps!

La aventura del saber - 11/02/14

• La aventura del saber - 11/02/14

Reportatge de les Mines Prehistòriques a La 2

Compartim amb vosaltres la primera part del reportatge sobre les Mines Prehistòriques que ha preparat l'equip del programa "El túnel del tiempo" que emet La 2. Properament penjarem la segona part.

La Aventura del Saber. El túnel del tiempo. Gavá I

• La Aventura del Saber. El túnel del tiempo. Gavá I