divendres, 12 de febrer del 2016

Quan el treball a l'aula i al Parc s'entrellacen

Contentes d'haver fet la seva joia prehistòrica!
(Fotografia del bloc de l'escola)
La visita al Parc Arqueològic pot ser una magnífica oportunitat per treballar la prehistòria i l'arqueologia, però també la mineria i els minerals, la tecnologia i tants altres temes.


L'escola El Prat de Llobregat I ens ha fet arribar el resultat del treball que han dut a terme durant el primer trimestre d'aquest any amb els nois i noies de 6è. El projecte, que es va centrar en el tema dels minerals i el van treballar de manera interdisciplinar, va cloure amb la visita al Parc Arqueològic.


Volem felicitar tots els alumnes i els mestres per la feina feta i per compartir-la amb nosaltres. Gràcies també a la Susagna Argemí per fer-nos arribar la informació. Aquí teniu els enllaços amb el resultat del treball, que esperem que us serveixin de model i inspiració per treballar a l'aula i completar la visita al Parc.

 
El projecte "Minerals i roques" de l'escola El Prat de Llobregat I

Aula de ciències 2015 - 2016 de l'escola El Prat de Llobregat I

L'àlbum de fotos de la visita al Parc Arqueològic

Mostra artística dels projectes d'aula de l'Escola Prat 1 a la Festa d'Hivern 2015









dimarts, 15 de desembre del 2015

Nova campanya de documentació del fons del Museu de Gavà


Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2015, al Museu de Gavà s’ha efectuat una nova campanya de documentació del fons, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Els treballs han estat encarregats als arqueòlegs Pere Lluís Artigues, Conxita Ferrer i Daniel Alcubierre de l’empresa CODEX SCCL.

S’han documentat monedes d’èpoques ibèrica, romana, medieval i, sobretot, moderna, procedents d’excavacions al castell de Castelldefels, aquestes últimes encunyades sota els regnats de Felip IV, Lluís XIV, l’Arxiduc Carles d’Àustria i Felip V. També s’han documentat materials obtinguts amb excavacions efectuades al peu del poblat ibèric del Calamot de Gavà, entre els que destaquen un Kalathos de ceràmica pintada dels s. III-II aC, conservat pràcticament sencer, i ceràmiques d’importació itàlica de vernís negre de la mateixa època. Finalment, s’han documentat materials procedents de diferents campanyes d’excavacions efectuades als voltants de la rectoria de la parròquia de Sant Pere de Gavà (1989-1990, 1996-1997 i 2003), amb les que van ser descoberts materials romans, medievals i moderns. Entre els primers sobresurten fragments de marbre, alguns motllurats i un amb lletres gravades, i tesseles de mosaic de pedra i pasta vítrea de colors variats, que són materials constructius d’antigues edificacions de la zona residencial de la vil·la romana de Sant Pere de Gavà. També d’època romana són ceràmiques de taula importades i una moneda baix imperial. Entre els materials d’època medieval hi ha ceràmiques amb verd i manganès, valencianes en blau i també valencianes de reflex metàl·lic de l’anomenat “estilo malagueño”, totes elles del s. XIV, així com una moneda de plata. Per últim, a època moderna, s. XVII i XVIII, corresponen ceràmiques catalanes, entre elles una mesura de líquids amb l’escut de Barcelona gravat, com a garantia de la mesura, i una frontissa d’os segurament corresponent a la porta d’un armari.

Amb aquests treballs s’han realitzat fitxes de jaciment i campanya, i fitxes de materials especialment remarcables des del punt de vista científic o museístic, s’han fotografia tots ells i, per últim, s’ha informatitzat les fitxes efectuades. Gràcies a la documentació del fons del Museu coneixem millor la seva composició i disposem d’una eina de gestió bàsica per la seva conservació i explotació.

divendres, 27 de novembre del 2015

Nou Campus d'Arqueologia UAB Mines de Gavà

L'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona han signat un conveni per a la creació del Campus d'Arqueologia UAB Mines de Gavà.

La creació del Campus d'Arqueologia UAB de les Mines de Gavà ha de promoure dues línies principals d'acció. D'una banda, l'aprofundiment en la recerca i el desenvolupament de treballs arqueològics, estudis de materials arqueològics i la realització de diferents reunions especialitzades en l’àmbit de l’arqueologia prehistòrica i del Patrimoni Cultural. D’altra banda, donar suport a la formació dels estudiants tant de grau com d’estudis de postgrau. 

La nova seu del campus pretén continuar així dinamitzant el patrimoni arqueològic del municipi per a la difusió dels resultats científics en els àmbits acadèmics i del públic general, tot contribuint així a promoure el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà com a espai de referència en els diferents àmbits.

dilluns, 22 de juny del 2015

"La fi és el principi", una nova exposició d'arqueologia catalana

El Museu de Gavà mostra més de 300 objectes de 19 museus catalans en una exposició que resumeix 20.000 anys de pràctiques funeràries a la prehistòria.

Aquesta exposició ha estat organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya.

Fins al 5 d'octubre es podrà veure al Museu de Gavà una exposició itinerant que, per primera vegada presenta una síntesi de les pràctiques funeràries a la prehistòria a Catalunya. Aquesta exposició vol ser una via d’aproximació al nostre passat a través de la riquíssima cultura material que ha perviscut de la prehistòria a Catalunya: l’arqueologia de la mort.

Encara que sembli contradictori, el món de la mort ha servit per definir, i encara ara defineix, algunes de les cultures principals de la prehistòria del nostre país i, per tant, és clau per al seu estudi. Les pràctiques funeràries tenen un interès per sí mateixes, però també ens permeten aproximar-nos a la prehistòria. Les pràctiques funeràries són un mirall del món del vius i per tant reflexen temes tan diversos com el canvi cultural, la relació dels nostres avantpassat amb el seu entorn, els contactes i intercanvis, les creences i el món simbòlic dels nostres avantpassats... I a través del passat, el coneixement de la nostra cultura en el present.

L’exposició incorpora informació i objectes de troballes singulars recents, com les restes de la Sagrera a Barcelona, els enterraments de can Sadurní a Begues, les novetats de les necròpolis del Vallès i del Penedès, els sepulcres en mina de Gavà, el sepulcre megalític de Seró a la Noguera, la Cova de Montanisell, i tantes d’altres. De fet, alguns dels materials que es mostren encara estan en estudi.

L’exposició es compon d’un preàmbul i una introducció que dóna pas a vuit àmbits temàtics i alhora cronològics: Primum in humus, Un mort un sepulcre, Imatge dels vius, El problema dels que morien lluny, Sit tibi terra gravis o la intervenció en el paisatge, De sols a acompanyats, L’enterrament de les elits, Denique in cineris.

Al llarg de l’exposició, el visitant trobarà quatre recreacions de diferents tipus d’enterrament característics de la prehistòria, tres d’elles realitzades per l’ il·lustrador Pep Boatella.

La mostra manté un diàleg entre passat i present, i destaca l’epíleg en què, a partir de diversos vídeos de pràctiques funeràries contemporànies a diferents parts del món, es vol fer una reflexió sobre la mort i les pràctiques funeràries com a fet universal.

En l’exposició han col·laborat antropòlegs i arqueòlegs especialistes, i aplega més de 300 peces, de museus d’Arqueoxarxa i d’arreu de Catalunya. Alguns d’aquests objectes són excepcionals i no estan exposats habitualment.

dijous, 28 de maig del 2015

Nova campanya d'excavacions al Parc Arqueològic Mines de Gavà


Aquest mes de juny, el Parc Arqueològic Mines de Gavà és l’escenari de la cinquena campanya d’excavacions dels alumnes del Grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’any 2011 es van iniciar els treballs a l’entorn de les mines 107 i 108 situades en el recinte del Parc Arqueològic, fruit del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Gavà i el Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La recerca respon d’una banda a la voluntat d’avançar en el coneixement del jaciment de les Mines Prehistòriques de Gavà i, concretament, del sector miner situat en el recinte del Parc, el qual ha donat interessants resultats científics, tant d’estructures mineres com d’objectes, com la troballa de la Venus. D’una altra banda, l’excavació facilita la realització de pràctiques de treball de camp als alumnes del Grau d’Arqueologia que organitza la Universitat Autònoma de Barcelona.

La campanya 2015 es duu a terme en dos torns, el primer la setmana de l’1 al 5 de juny i el segon del 8 al 12 de juny i és previst que hi participin una vintena d’alumnes sota la direcció del Dr. Josep Bosch, conservador del Museu, i del Dr. Xavier Clop, professor de la UAB. A banda de l’excavació pròpiament dita, els alumnes duen a terme altres tasques com documentació, planimetria, dibuix i fotografia arqueològica, entre d’altres.

Aquesta campanya s'emmarca també en el projecte de recerca "Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)" reconegut per la Generalitat de Catalunya i impulsat per l'Ajuntament de Gavà i la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Ressenya sobre el congrés "Callaïs"


El passat mes d’abril es va realitzar a Carnac (Bretanya, França) el congrés internacional Callaïs, dedicat als ornaments corporals fets durant el neolític europeu amb aquesta matèria, actualment més coneguda com a variscita. El congrés va ser organitzat pel Museu de Carnac i les universitats de Rennes 1 i de Nantes, amb la col·laboració de diferents institucions, amb la participació d’investigadors convidats de diferents països i amb l’assistència d’un considerable nombre de públic.

Presència de les Mines Prehistòriques de Gavà

Com no podia ser d’altra forma, les mines de Gavà i Catalunya van estar presents, indirectament, a moltes de les comunicacions, però especialment a la comunicació de Josep Bosch (Museu de Gavà), sobre la mineria i la producció de joies a Gavà; a la de l’equip dirigit per Joan Carles Melgarejo (Universitat de Barcelona), sobre la geologia i mineralogia de Gavà i sobre possibles mètodes d’anàlisi de la variscita; i a la de Miquel Molit i Mònica Oliva (Universitat Autònoma de Barcelona), sobre els ornaments de variscita durant el neolític en la part est de la península Ibèrica.

Primeres conclusions


Van ser moltes les aportacions i les qüestions tractades en relació a les possibles fonts de procedència de la variscita, l’explotació, l’ús i la distribució. A l’espera de la publicació de les actes del congrés, on totes elles seran recollides, en volem fer esment d’algunes. La primera és que les fonts de la variscita usada durant el neolític a Europa occidental es troben totes a la península Ibèrica, tant en la seva part atlàntica (Zamora i Huelva) com en la mediterrània (Catalunya). D’entre elles, les mines de Gavà presenten, ara per ara, les evidències més explícites sobre l’explotació del seu mineral i la producció d’ornaments corporals amb ell. Això fa que la segona qüestió pugui resultar sorprenent. Es tracta dels resultats del treball efectuat per a determinar l’origen de les joies de variscita trobades en jaciments neolítics de l’oest de França, en el que es va incloure l’anàlisi de diferents mostres procedents de Gavà. Segons aquests resultats, la variscita de Gavà no es troba entre la usada en l’àmbit geogràfic de l’estudi, però, en canvi, si s’hi reconeix variscita de les fonts de la part atlàntica de la península Ibèrica. Aquesta constatació, que no per sorprenent deixa de ser interessant i que esperem sigui confirmada amb nous estudis, deixa una distribució principalment mediterrània per a la variscita de Gavà i posa de manifest contactes N-S a l’occident d’Europa, probablement a través d’una navegació atlàntica, en uns moments antics del període neolític.

Per últim, volem esmentar que durant el congrés Callaïs va ser inaugurada al Museu de Carnac una exposició sobre la temàtica tractada, produïda pel mateix museu i amb la que ha col·laborat el Museu de Gavà. Aquesta exposició ha seguit oberta al públic un cop finalitzat el congrés i es podrà visitar fins al proper 2 de novembre.

dilluns, 18 de maig del 2015

La Venus de Gavà, una “dama sostenible” a l’escola Salvador Lluch de Gavà


Enguany la setmana cultural de l’escola Salvador Lluch ha tingut una protagonista especial: la Venus de Gavà.

Sota el títol “Un entorn sostenible”, els alumnes han realitzat gran quantitat d’activitats que han tingut com a eix central la sostenibilitat. A l’aula, per classes o cicles, al centre i amb els pares i mares, han pogut treballar conceptes com el reciclatge i el respecte de l’entorn, i també, la història.

I és que, des de cicle infantil fins a superior, han convertit la nostra estimada Venus de Gavà en una “dama sostenible”. Han conegut la seva història, la vàlua i significat, qui i com la va fer aquesta singular figureta de ceràmica de fa 6.000 anys. I s’ho han passat d’allò més bé vestint-la i enjoiant-la amb materials de reciclatge.

Una Venus de la prehistòria per a uns nois i noies del segle XXI!