dimecres, 3 de desembre del 2014

Gavà present al congrés "Le Chasséen, des Chasséens" per debatre el neolític mitjà de l’occident europeu

Entre el 18 i el 21 de novembre va tenir lloc a París el congrés internacional Le Chasséen, des Chasséens. Retour sur une culture nationale et ses parallèles: Sepulcres de fossa, Cortaillod, Lagozza amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement d’aquesta cultura que defineix el neolític francès, entre 4.500 i 3.500 aC, i els vincles amb altres cultures contemporànies europees veïnes, com la de Cortillod a Suïssa, Lagozza al nord d’Itàlia i la dels sepulcres de fossa a Catalunya.

El conservador del Museu de Gavà, Dr. Josep Bosch, investigador principal del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà (2014-2017)”, va participar en la redacció de dues de les comunicacions presentades.

Amb el títol “Le Chasséen et les «Sepulcres de fossa» de la Catalogne: des relations complexes entre cultures archéologiques voisines?”, l’equip format per Miquel Molist, Patricia Ríos, Anna Gómez, Josep Bosch i Ferran Borrell va analitzar la relació entre les dues cultures i l’arribada d’influències del nord dels Pirineus. Així mateix va servir per fer una sèrie de consideracions generals sobre la cultura dels sepulcres de fossa que, segons els autors, té uns orígens locals que es remunten al neolític antic; que va tenir una personalitat pròpia, tot i estar estretament relacionada amb el Chasséen, i en la formació i desenvolupament de la qual els intercanvis en general i l’explotació de la variscita de Gavà en particular van tenir un pes molt important.

La segona comunicació de l’equip format per Xavier Terradas, Juan F. Gibaja, Ferran Borrell, Josep Bosch, Carlo Lugliè i Antoni Palomo va ser “Des réseaux d’échanges entre les vallées du Rhône et de l’Èbre: un point de vue du nord-est de la Péninsule ibérique” i es va centrar en els intercanvis amb els quals les Mines Prehistòriques i el Museu de Gavà estan estretament lligats i als quals en els darrers anys, en col·laboració amb altres institucions, han dedicat bona part dels seus esforços (congrés Xarxes al neolític, estudi de les obsidianes catalanes...). La comunicació va constatar la forta arribada a Catalunya de primeres matèries foranes a finals del V mil·lenni aC provinents del nord dels Pirineus (sílex, obsidiana, jade...), així com la variscita de les mines de Gavà es va difondre en sentit contrari, i com en aquells moments el sector mediterrani entre l’Ebre i el Roine devia estar solcat i unit per llargues i extenses xarxes d’intercanvi.