dilluns, 16 de març de 2015

L’estudi de fangs, una porta a conèixer el neolític


Com ja hem anat informant en aquest bloc, entre els objectius del projecte de recerca “Mines Prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica (2014-2017)”, que impulsa el Museu de Gavà amb els equips del SAPPO i ARQUEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, hi ha la revisió de materials procedents d’excavacions antigues, especialment dels conjunts de la mina 16, l’excavació de la qual ha proporcionat una riquesa i diversitat de restes, perfectament datades, entre les quals hi ha la Venus de Gavà.

La incorporació a l’equip de l’arqueòloga Elena García, col·laboradora del Museu de Gavà, especialista en l’estudi de materials en fang i reconstrucció arquitectònica, que ha treballat en diversos jaciments prehistòrics i protohistòrics, permetrà aprofundir en l’estudi de les evidències de fang procedents de la mina 16.

Es tracta d’un conjunt de bona qualitat i quantitat, trobat en un dipòsit secundari, no en l’espai on va ser inicialment usat i que, en una fase inicial de l’estudi, ha permès identificar material constructiu i estructures de combustió poc conegudes del neolític català.

A través de l’estudi micromorfològic i la interpretació de les formes i funcionalitat de les restes de fang, l’Elena Garcia espera conèixer millor el procés d’amortització de la mina 16 i alhora ampliar el corpus de restes de fangs, materials no prou coneguts, però cabdals per a conèixer les comunitats prehistòriques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada